Gestió sostenible en l'electrònica (Green TIC)

Treball de Sostenibilitat sobre la gestió sostenible en l'electrònica/TIC (Green TIC, RSC, EMAS, etc), realitzar per: David Pradas, Ricard Clemente i David Téllez.

Green Tic

Continguts

Gestió sostenible en l'electrònica (Green TIC)

Què és la gestió sostenible?

Què són les GreenTIC ?

Com s'aplica la gestió sostenible a les iTic

En aquesta part explicarem com les noves tecnologies de poden ajudar a un desenvolupament sostenible. Per això explicarem de quina manera poden ajudar en diferents ambits de la vida quotidiana o del funcionament de grans empreses, i posarem alguns exemples.

Tractarem alguns dels hambit principals en que les TIC poden ajudar a crear menys consum o treballar d'una forma més eficient. Nosaltres hem volgut destacar les importants reduccions que es poden fer a nivell del transport, l'habitatge i l'indústria. Ja que junts suposen més del 80% del consum energètic de la major part de països, i sobretot els desenvolupats i en vies de desenvolupament.

Les TIC i el transport sostenible

El transport és un dels camps on més es pot invertir, i on més s'inverteix. Es pot invertir respecte a la modernització de vehicles i noves maneres de navegació. Però també s'han de tenir en compte millores en l'organització del transport i altres fets més secundàris, però que poden reduir molt considerablement les emisions de CO2 al planeta. Cal destacar que el transport (sobretot el de carretera) suposa aproximadament un 23% de les emisions contaminants a la terra, i amés el volum de vehicles creix cada cop més ja s'ha passat els mil milions de vehicles a nivell mundial, i s'espera que el 2050 ja s'hagi doblat aquesta quantitat.

Per explicar aquesta part ens centrarem en tres maneres diferents de ser més sostenibles amb el transport: Reduint-lo o evitant-lo, canviant les formes de transport i millorar el que ja tenim.

Per començar parlarem de com reduïr el transport. Hi ha moltes maneres diferents de fer-ho, per començar, millorar i augmentar les gestions que es poden fer per internet, per exemple compres, gestions administratives, reunions on-line, etc. Quan tot això sigui suficientment fàcil i natural per a la gent, la necessitat de transport es reduirà considerablement. Una altre manera de reducció són sistemes de navegació més eficients, per exemple hi podria haver sistemes que no només marquéssin les rutes més ràpides o les més curtes, també es pot ensenyar la ruta més sostenible i per tant més barata, també es poden posar comptadors de diners gastats en gasolina ja que seria una manera fàcil i ràpida de fer adonar a la gent quin és el seu consum. Altres sistemes que ja es duen a terme en aquest apartat son el transport més eficient de mercaderies, però també es podrien millorar totes les empreses de venda on-line podrien tenir un sistema més eficient de transport i que assegurés una màxima optimització de l'espai i els trajectes que s'han de fer.

Una altre de les coses que ens permeten ser més sotenibles és passar-se a les noves tecnologies del transport, motors elèctrics, cotxes híbrids, etc. Aquestes noves tecnologies són més mecàniques que amb relació a les TIC, però també han començat a apareixer cotxes intel·ligents que permeten reduïr molt el consum, i quan en un futur els cotxes funcionin sols, que és un projecte en el que ja hi ha grans empreses treballan't-hi, es podra fer que els cotxes condueixin de la forma més eficient possible i molt més que el que podria fer una persona, i tot això es fa a base de programació i tecnologies com les que treballem nosaltres.

Per acabar comentar petites millores que es poden fer i que permetrien a curt plaç grans estalvis. Per una banda integrar millor els transports públics a la ciutat, i plantejar-los d'una forma més intel·ligent. També permetrien moltes millores el canvi de les senyalitzacions, en un mètode més eficient, per exemple a barcelona ja s'ha posat algun semafor intel·ligent que deixa passar en funció de les necessitats del transit, i això fa que no hi hagi gent parada molta estona si no hi ha necessitat, i també que no es formin grans cues.

S'ha de tenir en compte que tots aquest avanços poden ser molt beneficiosos per al consum en transport i per al medi ambient, però també poden ajudar a salvar vides i fer dels mètodes de transport una cosa més segura. Si aconseguim reduïr la necessitat d'utilitzar vehicles i augmentem el consum de cotxes electrics i intel·ligents baixarà el nombre de cotxes previstos i la quantitat d'emisions que produeixen aquests vehicles.

http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0CCoQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.itu.int%2Fen%2FITU-D%2FConferences%2FWTDC%2FWTDC14%2FRPM-ARB%2FDocuments%2FAhmed_Al_dorghamy.pptx&ei=wYFsU-f9M6OO0AX6wYCYBA&usg=AFQjCNGNDl4g1JD-HmYBNj4G6_AcIJWKyQ&sig2=r01QAKqhkE2yKqZ6aJIKeA&bvm=bv.66330100,d.d2k http://wardsauto.com/ar/world_vehicle_population_110815

Les TIC i l'habitatge

Els edificis i la seva construcció és una altre dels sectors en que més es pot reduïr la petjada ecològica de la gent. Aproximadament el consum dels edifícis suposa un 20% del consum total d'energia. I actualment hi ha moltes opcions per reduïr aquest consum i, per tant, contribuïr a la conservació del medi ambient.

Per començar si es fa una construcció més intel·ligent d'edifícis es pot fer que un edifici sigui més sostenible, principalment utilitzant correctament els recursos naturals que proporcionen la situació de l'edifíci; plaques solars, aprofitament de la pluja, del vent i també de l'energia geotèrmica.

Però apart de l'aprofitament de recursos naturals també és important tenir un bon control de l'energia que es consumeix. Una de les idees principals que s'han provat per a que la gent es consciencii més amb el que gasta, són comptadors visuals de l'electricitat i l'aigua, així la gent des del mòbil o a partir d'un petit aparell pot saber que és el que consumeix i a partir de gràfiques o altres mètodes visuals la gent pot saber en quin horari gasta més, quins són els aparells que consumeixen més, i si realment desperdicien energia o no. Aquesta és una manera senzilla per a conscienciar la gent amb l'ajuda de les TIC.

Apart d'això hi ha altres solucions que ens permeten consumir menys en el nostre dia a dia, les principals són els electrodomèstics cada cop més eficients. Tots els aparells de la casa s'haurien d'anar substituïnt per aparells més eficients energèticament i que tinguin una bona durabilitat, aquesta és la millor manera d'estalviar a llarg plaç ja que permet reduïr molt el consum energètic. També són molt bona idea els autoreguladors de temperatura, que permeten fer un estudi detallat de la temperatura de l'edifici i utilitzen la calefacció només en cas que sigui necessàri. I igual que amb la calefacció es podria fer amb la llum, podriem posar temporitzadors i sensors de moviment als llums i així aconseguiriem que no es quedéssin encèsos innecessàriament. I com aquestes hi ha mil solucions que condueixen cap a una casa domotitzada i que s'autocontroli per a ser més eficient.

Utilitzant totes aquestes aplicacions i fent-les una cosa quotidiana i habitual a tot el món es podria reduïr el consum dels edifícis en un 25%, i en un futur encara es podria reduïr més, fins hi tot pot haver-hi un punt en que cases i edifícis funcionin autònomament i no necessitin del subministrament elèctric en xarxa.

http://www.slideshare.net/inmomaticamarketing/cmo-ahorrar-energa-instalando-domtica-en-su-vivienda http://www.slideshare.net/Rete21Huesca/monitorizacin-energtica-de-las-viviendas

Energia i industria amb les TIC

El món de l'indústria i el món de la producció i distribució d'energia suposen mes d'un 40% de les emisions de gasos contaminants al planeta, principalment perque la major part d'energia encara es produeix a través de combustibles fòssils, i les indústries són les que consumeixen una part més gran d'aquesta energia.

Respecte a l'energia i la seva producció, podem reduir l'impacte que causa utilitzant energies renovables i/o que utilitzin menys combustibles fòssils i també millorant l'eficiència de la distribució energètica.

Per a una utilització més gran d'energies renovables l'únic que es pot fer és conscienciar a la gent. Ara gràcies a les TIC i a les xarxes socials és més fàcil que la gent sàpiga què gasta i com perjudica al planeta i d'aquesta manera es pot intentar que sigüin més conscients mediambientalment. Però per això els governs han de recolzar aquesta optativa i donar més importància a les energies renovables.

Per una altre banda es poden canviar les xarxes de distribució tradicionals per “smart grids”, una forma intel·ligent de distribuïr energia, basada en comptadors i en programes informàtics que donguin l'energia necessària en el moment adequat i a la zona adequada. Amb un bon control de la xarxa es poden evitar moltes perdues. Per exemple a la India les pèrdues per una mala distribució i un mal funcionament de la xarxa arriben fins al 20%, i això és gairebé l'energia que es necessitaria per a cobrir les necessitat dels habitatges.

A la indústria ja s'ha invertit molt per reduïr les emisions i de fet durant els últims anys les grans empreses contaminants van passant a formes més sostenibles i eficients de treballar, sobretot formes més eficients ja que permeten més producció i abaratir costos.

Tot i això encara és una de les principals fonts de contaminació, per reduïr més la contaminació que provoquen aquestes grans indústries es poden treballar amb noves tecnologies, com els motors elèctrics que podrien suposar un gran avenç en la indústria. Associat amb això també es pot estalviar utilitzant controls de consum i treballant segons la necessitat amb més o menys energia. També fent línies de producció més intel·ligents i eficients. Per últim també es podrien controlar millor els pics de consum associats a l'arrancada i controlar mitjançant variadors de velocitat aquesta arrancada per a fer-la d'una forma més eficient.

Amb tot això es podria reduïr fins a un 15% l'emisió de gasos que provoca l'indústria, i fins a un 30% l'emisió a causa de la producció i distribució d'energia.

http://issuu.com/orsicyl/docs/greentic

Impacte ambiental de les Tic

Tot i que el sector de les Tecnologies de la Informació i de la comunicació (TIC) està involucrat en el desenvolupament econòmic sostenible i en particular en el canvi climàtic produït per les emissions de gasos d’efecte hivernacle, aquest sector es responsable a nivell mundial del 2% de les emissions totals d’efecte hivernacle. Tot i els seu escàs impacte, el sector TIC és un sector que actualment està augmentant en l’economia global i no és d’esperar que el seu impacte mediambiental s’incrementi proporcionalment.

Tres quartes parts de la petjada de carboni en el sector TIC, es deu a l’ocupació de les Tecnologies de la Informació i la comunicació. El 25% restant es deu als processos de producció i fabricació de l’industria TIC.

La principal font de gasos d’efecte hivernacle en el sector TIC, és la necessitat energètica dels ordinadors personals i monitors de dades amb un pes del 40%. En segon lloc es situen els centres de processament de dades amb un pes del 23%. Les telecomunicacions fixes i mòbils representen un 15% i 9% respectivament. Finalment les comunicacions d’oficina, amb un pes del 9%, i les impressores, amb un pes del 6%, completen la contribució de l’industria del sector TIC en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Els elements que formen part de les eines de treball (ordinadors, monitors, impressores, etc), constitueixen una important font de residus. Per exemple en l’any 2007, van ser retirats del seu funcionament més de 160 milions d’ordinadors de sobretaula. Aquest efecte es veu incrementat en els últims anys a causa del reduït cicle de vida d’aquests elements.

Què es duu a terme per solucionar-ho?

Com s’ha esmentat anteriorment, un dels importants fonts de residus que actualment hi ha en la Terra, són els materials electrònics (ordinadors, monitors, impressores, televisors, etc). Molts d’aquests materials tenen un cicle de vida molt curt, ja que constantment aquest conjunt de productes estan millorant i treuen millors versions al mercat. Tot aquest conjunt de residus, un cop finalitzat el seu cicle de vida, són tractats de formes diferents, que són les següents:

Llençats en abocadors. Els compostos químics que contenen aquest conjunt de materials electrònics es mantenen al substrat de la zona o a l’atmosfera, impactant de forma negativa a tot el que envolta aquestes zones.
Incinerats. La incineració deixa metalls pesants com el plom, cadmi i el mercuri en el aire.
Reutilitzats. Aquests materials són exportats en països de desenvolupament, tot i que aquest materials no acostumen a estar en bones condicions per a utilitzar-los.
Reciclats. Tot i que el reciclatge sembla ser una bona eina per aprofitar els residus electrònics, aquests contenen una gran quantitat d’elements químics perillosos que fa que sigui molt arriscat el reciclatge per els operadors que el realitzen.

Per solucionar tot aquest conjunt d’accions que es duen a terme amb els materials electrònics, a continuació podem observar un conjunt d’accions que facilitarien el reciclatge i disminuirien la producció de gasos d’efecte hivernacle:

Reduir la generació de deixalla electrònica, fabricant materials amb una major durabilitat perquè puguin ser reutilitzats en els països subdesenvolupats.
Reciclar els components que no es puguin reparar.
Promoure la reducció de substàncies perilloses, que s’usen en certs materials electrònics de diferents països.
Les pròpies empreses deurien tenir un sistema de reciclatge dels seus propis productes.

Normatives al respecte

Existeix la llei espanyola de Responsabilitat Mediambiental, que el seu principi bàsic no només és d'aplicar “Si ho fas, pagues”, sinó el de “Si ho fas, pagues i repares”, assegurant que el responsable torni els recursos naturals al seu estat original.

La norma, que va ser elaborada després d'un ampli procés de participació pública, presenta les següents característiques:

- Té un caràcter administratiu, ja que atribueix a l'Administració Pública tot un conjunt de potestats administratives amb l'exercici de les quals ha de garantir el compliment de la Llei i l'aplicació del règim de responsabilitat que regula.

- Il·limitada: perquè l'operador responsable adquireix l'obligació de retornar els recursos naturals danyats al seu estat original. El que implica, que hi ha recuperació del valor mediambiental, no indemnització econòmica; i que la restauració ha de ser total.

- Objectiva: perquè les obligacions s'imposen a l'operador al marge de qualsevol culpa, dol o negligència.

- S'aplica sense perjudici que existeixin altres règims més exigents.

La nova Llei de Responsabilitat Mediambiental regula la responsabilitat dels operadors de prevenir, evitar i reparar els danys ambientals. Es defineixen com a danys ambientals, aquells que es produeixin sobre els següents recursos naturals:

- Les aigües: es considerarà qualsevol dany que produeixi efectes adversos significatius tant en l'estat ecològic, químic i quantitatiu de les masses d'aigua superficials o subterrànies, com en el potencial ecològic de les masses d'aigües artificials i molt modificades.

- El sòl: es tindrà en compte qualsevol contaminació del sòl que suposi un risc significatiu que es produeixin efectes adversos per a la salut humana o per al medi ambient deguts al dipòsit, abocament o introducció directes o indirectes de substàncies, preparats, organismes o microorganismes en el sòl o en el subsòl.

- La ribera del mar i de les ries: La normativa s'aplicarà a qualsevol dany que produeixi efectes adversos significatius sobre la seva integritat física i adequada conservació, així com també aquells uns altres que impliquin dificultat o impossibilitat d'aconseguir o mantenir un adequat nivell de qualitat de la mateixa.

- Les espècies de la flora i de la fauna silvestres presents permanent o temporalment a Espanya, així com als hàbitat de totes les espècies silvestres autòctones: en aquest context es considerarà qualsevol tipus de dany que produeixi efectes adversos significatius en la possibilitat d'aconseguir o mantenir l'estat favorable de conservació d'aquestes espècies o hàbitat.

Els operadors estan obligats a:

1. Adoptar i executar les mesures de prevenció, d'evitació i de reparació de danys mediambientals i a sufragar els seus costos.

2. Comunicar de forma immediata a l'Administració l'existència de danys mediambientals o l'amenaça imminent d'aquests danys.

3. Col·laborar en la definició de les mesures reparadores i en l'execució de les mesures adoptades per l'Administració.

Les infraccions es classifiquen en molt greus i en greus. Són molt greus les següents infraccions: - No adoptar les mesures preventives o d'evitació exigides per l'autoritat competent a l'operador, quan això tingui com resultat el dany que es pretenia evitar. - No ajustar-se a les instruccions rebudes de l'autoritat competent en relació a les mesures preventives o d'evitació, quan això tingui com resultat el dany que es pretenia evitar. - No adoptar les mesures reparadores exigibles, quan això tingui com resultat un detriment de l'eficàcia reparadora de tals mesures. - No ajustar-se a les instruccions rebudes de l'autoritat competent en posar en pràctica les mesures reparadores, quan el resultat sigui un detriment de l'eficàcia *reparadora de tals mesures. - No informar a l'autoritat competent de l'existència d'un dany mediambiental o d'una amenaça imminent de dany produït o que pugui produir l'operador i dels quals tingués coneixement, o fer-ho amb injustificada demora, quan això tingués com a conseqüència que els seus efectes s'agreugessin o arribessin a produir-se efectivament. - L'incompliment de l'obligació de concertar, les garanties financeres, o que aquestes, no es mantinguin en vigor el temps que subsisteixi aquesta obligació.

Són greus les següents infraccions:

- No adoptar les mesures preventives o d'evitació, així com no ajustar-se a les instruccions rebudes de l'Administració a l'hora de posar en pràctica aquestes mesures, quan no sigui infracció molt greu. - No adoptar les mesures reparadores exigides per l'Administració, així com no ajustar-se a les instruccions rebudes de l'Administració en posar en pràctica aquestes mesures, quan no sigui infracció molt greu. - No informar a l'Administració de l'existència d'un dany mediambiental o d'una amenaça imminent de dany o fer-ho amb demora injustificada, quan no sigui infracció molt greu. - No facilitar la informació requerida per l'Administració, o fer-ho amb retard, quan aquesta la sol·liciti per considerar que existeixen indicis d'amenaça imminent de producció de dany mediambiental, o en cas que ja s'hagi produït el dany, quan l'Administració sol·liciti informació addicional relativa als danys produïts.

- No prestar l'assistència requerida per l'Administració per a l'execució de les mesures reparadores, preventives o d'evitació. - L'omissió, la resistència o l'obstrucció de les actuacions d'obligat compliment.

Les infraccions anteriors donen lloc a la imposició de les següents sancions: - En el cas d'infracció molt greu:

Multa de 50.001 fins a 2.000.000 d'euros.
Extinció de l'autorització o suspensió d'aquesta per un període mínim d'un any i màxim de dos anys.

- En el cas de les infraccions greus:

Multa de 10.001 fins a 50.000 euros.
Suspensió de l'autorització per un període màxim d'un any.

En el àmbit de la gestió mediambiental, els estàndards internacionals de referència més utilitzats son ISO 14001 i EMAS.

El reglament EMAS promulgat en 2001 va integrar els procediments de la ISO 14001, pel que les empreses poden implementar un sistema EMAS a partir d'un sistema ISO 14001, sempre i quan estigui verificat i registrat.

En la següent taula es recullen les principals diferencies entre elles. Mentre que reglament EMAS obliga al compliment “total” de la legislació, la norma ISO 14001 obliga únicament a un “compromís de compliment” de la legislació.

EMAS

El EMAS, EcoManagement and Audit Scheme, és una eina d'ús voluntari disponible per a qualsevol organització que operi en algun sector econòmic de la Unió Europea i que vulgui:

- Assumir una responsabilitat ambiental i econòmica, - Millorar el seu comportament ambiental, - Comunicar els seus resultats ambientals a la societat i a les parts interessades en general.

El EMAS es va crear al 1993 i ha anat evolucionat amb el temps. La ultima revisió del Reglament que constitueix base jurídica del sistema té data de 25 de novembre de 2009.

Des de 2001, qualsevol organització pública o privada pot implementar el EMAS. Amb el EMAS III, també poden accedir al sistema les organitzacions no europees i les empreses que operen en països no europeus. Amb aquest Reglament, a tota entitat del sector que sigui d'activitat pot registrar-se com a centre.

ISO 14001

Què es duu a terme a Catalunya?

A Catalunya hi ha 3479 empreses del sector de les TI (Tecnologies de la Informació) que donen feina directe a 70632 treballadors. El creixement anual d’aquest sector està previst en un 3,2%.

La major part de les empreses del sector TIC a Catalunya, han estat creades en els darrers 15 anys i majoritàriament per un o més emprenedors. L’activitat empresarial TIC de Catalunya es concentra als subsectors de serveis TI (29,1%) i programari (55,9%), que conjuntament representen el 85% de l’activitat del sector a Catalunya.

Pel que fa a l’àmbit del transport, en els darrers mesos s’ha construït una cruïlla intel•ligent a la ciutat de Barcelona, concretament al districte de les Corts. Es tracta de la primera cruïlla intel•ligent que incorpora una solució smart a la cruïlla estàndard semaforitzada de manera tradicional. Aquesta cruïlla consta de 21 sensors, col•locats en els carrils de circulació, que detecten si tenen un vehicle a sobre. Aquest sistema proporciona una millora en la seguretat viària, ja que es redueixen els temps d’espera en vermell per a vianants i vehicles.

A la ciutat de Barcelona, també podem trobar els carrils d’alta ocupació. Aquests sistema de carrils s’utilitzen per a reduir el trànsit en les hores punta de circulació, ja que permeten canviar el sentit de la circulació del carril.

En l’àmbit de l’edificació, podem trobar un edifici construït a la ciutat de Manresa que utilitza les tecnologies aplicades a la informació per obtenir i oferir dades reals sobre tots els consums relacionats amb l’activitat de l’habitatge (energia i aigua). Aquest tipus d’edificis s’estan introduint en el mercat de l’edificació dels darrers anys a Catalunya.

Finalment en l’àmbit del turisme, a Catalunya s’està fomentant en els darrers anys el turisme de natura o turisme en el medi natural. Aquest tipus de turisme té la finalitat de realitzar un tipus d’activitats recreatives i d’esbarjo utilitzant el medi natural de manera específica, garantint la seguretat del turista, sense degradar o esgotar els recursos. Dins del turisme de natura, es defineixen diferents modalitats:

Ecoturisme. La principal motivació és la contemplació del medi natural, amb diferent grau de profunditat.
Turisme actiu/esportiu sobre la natura. La motivació principal és la realització d’activitats esportives que utilitzen expressament els recursos naturals sense degradar-los.
Turisme d’esbarjo en la natura. La motivació principal és la realització d’activitats recreatives i d’esbarjo en la natura sense degradar-la.

És una eina per identificar i gestionar la variable ambiental en una estratègia i comportament empresarial. Els principis en els que es fonamenta ISO 14001 són:

- La prevenció de la contaminació: Identificació, avaluació i gestió de aspectes ambientals de la organització (elements de les activitats que poden interactuar amb el medi ambient i generar impactes ambientals. Ex: Generació de residus, emissions a l'atmosfera, abocaments, consums de electricitat i/o combustibles). - Requisits legals: Identificació de requisits de caràcter legal i reglamentari, i requisits voluntaris de cada empresa. Això també permet una avaluació periòdica de compliment de requisits. -Millora continua del sistema: A través dels anàlisis es poden estudiar els resultats, actuar, planificar i executar accions ambientals.

Els principals beneficis d'una gestió ambiental basats en ISO 14001 són: - Integració de la variable ambiental en la gestió de empresa de manera eficient. - Posada al dia de requeriments legals - Integració d'altres sistemes com ISO 9001 (Gestió de qualitat), OHSAS 18001 (Seguretat i salut al treball), ISO 50001 (Energia),.. - etc.