1. Treball sostenibiltat: E-Waste

En aquesta pàgina completarem el nostre treball de e-waste. Els components del grup som els següent:

Omar Sánchez --> OmarSanchez
Jordi Pina --> JordiPina
Eric Velázquez --> EricVelazquez

1.1. Índex

Continguts

Treball sostenibiltat: E-Waste

1.2. 1.Introducció

1.2.1. 1.1.Què significa E-Waste? (escombraries tecnològiques)

S'anomena E-Waste, tots aquells dispositius elèctrics o electrònics que han arribat al final de la seva vida útil, és a dir, que ja no funcionen i per tant són rebutjats. Estem parlant de ordinadors antics, mòbils vells, electrodomèstics, penDrive's, impressores, entre molts d'altres. Alguns d'aquests aparells, dispositius, els rebutgem a causa de que queden obsolets, és a dir vells, o bé és trenquen i ja no funcionen.

El que ens trobem, és en una situació a la qual rebutgem molts dispositius electrònics i elèctrics, de tal manera que són abocats a l'aire lliure, i això resulta que és altament contaminant. Bàsicament, perquè aquests dispositius estan formants per materials que són tòxics i per tant contaminen el medi ambient.

També ha condicionat molt, l'increment de ordinadors, mòbils, entre d'altres noves tecnologies que anteriorment només tenien uns quants, ara mateix, tothom té un mòbil, un ordinador. Per tant, aquesta mena de residus va en creixement per aquestes causes i també perquè a mesura que els ordinadors es fan més petits i més potents, el seu impacte mediambiental és creixent.

Així doncs veiem que aquests dispositius que ja no volem, o que estan trencats o obsolets, en comptes de mirar de donar-los-hi una nova utilitat els llencem sense cap mirament. En aquest treball veurem a on és llencen aquests residus electrònics i elèctrics, quines empreses són les que hi participen i veurem quines possibles solucions hi han.

Els problemes que produeixen les escombraries tecnològiques en l'ambient són:

Emeten toxines quan és cremada inadequadament per els qui busquen components valuosos, com el coure i l'or.
Un tub fluorescent, pel seu contingut en mercuri i fòsfor pot contaminar 16.000 litres d'aigua.
Bateria de níquel cadmi de telèfon mòbil: contamina 50.o00 litres d'aigua, i 10 metres cúbics de sòl.
Un televisor pot contaminar 80.000 litres d'aigua pel seu contingut de metalls en les plaquetes, plom en vidre i fòsfor en la pantalla.
També són altament contaminants les plaquetes de mòbils i ordinadors, les neveres i els aparells d'aire condicionat entre molts uns altres que arriben a acumular 50 milions de tones a l'any.

1.2.2. 1.2.Com dividim els residus electrònics?

Els residus informàtics (e-waste, en anglès) inclouen ordinadors, electrònica d'entreteniment, telèfons mòbils, entre altres dispositius i es defineixen com el conjunt de dispositius electrònics utilitzats per a processament de dades, telecomunicacions o entreteniment (tant de forma privada com a les empreses) que són considerats obsolets, avariats o irreparables.

Aquests aparells elèctrics i electrònics es classifiquen en tres gran línies:

Línia blanca: frigorífics, rentadores, rentaplats, forns i cuines.
Línia grisa: equips informàtics (teclats, CPUs, ratolins...) i telèfons mòbils.
Línia marró: televisors, equips de música, vídeos.

Tambè s'ha establert una classificació d'acord amb la legislació on es distigueixen els següents tipus de residus:

Grans electrodomèstics
Petits electromèstics
Equips informàtics i telecomunicacions
Aparells lluminosos
Eines elèctriques o electròniques (excepte eines industrials fixes permanentment, de gran envergadura i instal·lades per professionals)
Joguines i equips esportius
Aparells mèdics (excepte els productes implantats i infectats)
Instruments de vigilància o control
Màquines expenedores

1.2.3. 1.3.Es poden reciclar els dispositius electrònics?

Com podem veure a la gràfica, la majoria dels dispositius electrònics que llencem, u fem sense sentit, ja que els podem tornar a utilitzar o bé reciclar-los. És a dir, està clar que s'està gestionant de manera errònia el futur d'aquest dispositius, segurament perquè reciclar o allargar la vida d'aquests elements és més car que no pas llençar-los a països pos desenvolupats però fan que augmenti la contaminació d'una manera elevada.

A la següent imatge podem veure quin és el proces que diferents països ja tenen posat en marxa per tal de reciclar aquests dispositius electrònics. Aquests països que utilitzen aquest sistema són: Suècia, Dinamarca, Suïssa i Bèlgica, ja que són països pioners en el proces de recol·lecció i reciclatge.

1.3. 2.Reciclatge d'aparells elèctrics i electrònic (RAEE) en Espanya

Els espanyols generen al voltant de 16 quilos per capita de residus d'aparells elèctrics i electrònics per any, és a dir, més de 600,000 tones en total, una xifra que es duplicarà en els propers 12 anys (2006). A Espanya s'està recuperant actualment juntament amb la resta dels residus municipals en aproximadament 956 punts de recollida i reciclatge de tot el país. Tres empreses es dediquen al processament dels residus a Espanya, i la capacitat total de reciclat s'estima en 97,500 tones per any.

1.3.1. 2.1.Destí dels RAEE rebutjats

Els RAEE d'ús domèstic es poden traslladar a un punt net, o al distribuïdor on va comprar l'aparell, que té l'obligació de recollir-ho sense cost algun. També es pot traslladar a qualsevol distribuïdor, sempre que el client li compri un aparell de similars funcions. Els de ús professional seran retirats per un gestor autoritzat, o bé seran lliurats a la casa on es compri un aparell nou que realitzi funcions similars.

1.3.2. 2.2.Exemple de companyia que s'ocupa de la recollida, tractament i tornada a la cadena productiva dels RAEE

La companyia Indumetal Recycling ofereix el seus serveis de logística i reciclat integral en totes les comunitats autònomes del país. Compta amb dos plantes de tractament ubicades a Vizcaya i Madrid amb distribuïdors per tota Espanya.

El procés comença amb la recollida dels residus. Amb el pas del temps, Indumetal Recycling ha desenvolupat i completat un sistema propi de captació de materials obsolets o fora d'ús: RAEEs, llums, piles i residus d'automoció, per exemple. Una vegada traslladats a alguna de les plantes de tractament els aparells es desmunten i es descontaminen. Posteriorment, es procedeix al seu tractament industrial, amb el propòsit de reciclar els seus components reutilitzables com a matèries primeres. Durant el procés, s'aconsegueixen les fraccions dels diferents materials que retornaran, finalment, al procés productiu. Per exemple, metalls (ferro, coure, alumini, etcètera) vidre i plàstics de qualsevol tipus.

1.4. 3.Directives del reciclatge electrònic mundial: RoHS i WEEE

1.4.1. 3.1.Què és la RoHS? (Restriction of Hazardous Substances Directive)

La Directiva europea de reducció de substàncies perilloses en aparells elèctrics i electrònics (RoHS) fou adoptada el febrer de 2003 i va entrar en vigor l'1 de juliol de 2006. Aquesta legislació pretén eliminar la concentració de certes substàncies d'equips elèctrics i electrònics que entra dins de l'àmbit de la directiva. Per tant, els estats membre de la UE garanteixen que, a partir de l'1 de juliol de 2006, els nous equips elèctrics i electrònics que es vagin a comercialitzar no continguin cap de les 6 substàncies prohibides:

Plom
Mercuri
Cadmi
Crom Hexavalent
Bifenilos Polibromados (PBB)
Èters Difenilos Polibromads (PBDE)

Està relacionada amb la directiva WEEE (de residus d'equips electrònics i elèctrics).

1.4.2. 3.2.Què és WEEE? (Waste Electrical and Electronic Equipment)

La directiva de residus d'aparells elèctrics i electrònics és una llei europea en vigor des del 13 d'agost de 2005. Pretén promoure les 3 R (reduir, reutilitzar, reciclar) per reduir la contaminació.

La directiva responsabilitza als productors a assumir els costos de gestió dels residus generats, encara que això signifiqui el recàrrec per al consumidor. Si el fabricant està obligat a assumir els costos al final del cicle de vida del producte, això l'obliga a replantejar-se l'etapa de disseny a fi d'adaptar-la als requisits de gestió de residus així reduir els costos posteriors.

1.5. 4.A on van a parar els residus tecnològics?

En moltes ocasions i amb l'excusa de "Eliminar el forat digital" són enviats, de forma il·legal milions de tonalades entre 20 i 50 a l'any de material electrònic fet servir a Europa i als EE.UU als països en vies de desenvolupament, sobre tot a Ásia i Àfrica.

Els residus electrònics són en la seva gran majoria són completament inservibles , per la qual cosa acaben per acumular-se en gegantines muntanyes d'escombraries i el més greu és que entre els components d'aquests residus hi ha substàncies químiques altament tòxiques ( cadmi , plom , antimoni ... ) que tenen efectes molt perillosos sobre la salut humana i el medi ambient .

Són molts els llocs al món , especialment a Àsia i Àfrica , que s'han convertit en veritables abocadors de ferralla tecnològica on la població , fins i tot nens sense protecció , manipulen i desmunten les peces buscant peces metàl·liques o algun altre material amb el qual poden guanyar una mica de diners d'aquests residus .

Un dels majors abocadors es troba en Agbogbloshie a Accra , capital de Ghana , localitzat , a més , en un terreny pla al costat del riu Densu que es desborda freqüentment després de fortes precipitacions .

Tal com ho indica aquest informe relacionat realitzat per Greenpeace a l'any 2008, on s'evidencien els detalls d'aquesta dramàtica situació .

1.6. 5.Conclusions

Com a conclusions podem treure que els e-Waste s'estan acumulant i es necessari que tothom contribueixi per aconseguir un mon sostenible. Reciclar aquests aparells es fundamental per evitar que els seus materials contaminin el medi ambient. Tambè és important recuperar aquests components, de manera que després d'un tractament adequat es poden retornar al cicle productiu. Així, s'evita l'extracció de noves matèries primes i el seu possible impacte en els ecosistemes afectats.

Si no es reciclem, paísos d'Africa o Asia podrien acabar sent abogadors il·legals amb persones sense recursos aprop que es dediquen a buscar entre la ferralla els components electrònics per vendre.

També podem concloure que encara que les diverses directives i lleis promouen l'eliminació de l'E-Waste, sense la nostra contribució personal no és suficient per poder acabar amb el problema.

Alguns consells que hauriem de seguir cadasqun de nosaltres per acabar amb l'E-Waste són:

Reduir els parells electrònic en tant que sigui possible el seu ús, tenir solament els necessaris.
Reutilitzar-los per donar-los una vida més llarga. Si encara funcionen, es poden regalar a un amic o familiar, donar-los a projectes perquè s'aprofitin de manera solidària o enviar-los a diverses iniciatives d'Internet que permeten reciclar sense moure's de casa vells aparells, com a telèfons mòbils i, a la veu, guanyar diners.
Reciclar-los: si l'aparell no funciona i es compra un de nou, l'establiment està obligat per llei a acceptar-ho gratis i encarregar-se d'ell perquè es gestioni de forma convenient. Quan està operatiu, el Pla *Renove d'electrodomèstics és un bon moment per substituir els vells per altres nous d'alt estalvi energètic. Si solament es vol desfer de l'aparell, cal portar-ho a un punt net. La Fundació *Ecolec els localitza en un mapa de la seva pàgina web perquè el ciutadà trobi el més proper.

Donar equips trencats o vells a organitzacions que els reparen i reutilitzen amb finalitats socials.
Promoure la reducció de substàncies perilloses que s'usen en certs productes electrònics que es venen a cada país.
La responsabilitat estesa del productor en la qual després del seu ús pels consumidors el propi productor es porta el producte, això els impulsa a millorar els dissenys perquè siguin més senzills de reciclar i reutilitzar.
En alguns països es pensa en tot el cicle de vida d'un producte. Es multa a la gent que no es comporta responsablement després de consumir. Fins i tot alguns productes tenen una taxa destinada a resoldre l'exposició final d'aquests materials.
Les pròpies empreses haurien de comptar amb un sistema de reciclatge dels seus propis productes, així tot el planeta es beneficiària.