Existeixen moltes versions de diferents autors sobre el principi de l’evolució d’aquests aparells, existeixen raons per creure que va ser a Egipte. Encara que des de Egipte es va dur ràpidament l’idea dels molins de vent cap a Europa, no va ser fins el segle VII D.C, quan apareixen els primers molins.

Va ser l'any 1802 quan es va pensar en la transformació de l'energia eòlica en energia elèctrica. Lord Kelvin va tractar d'associar un generador elèctric a un aeromotor, però va haver d'esperar fins a 1850 a l'esdeveniment de la Dinamo, perquè existís el que avui coneixem com "aerogenerador", en la producció d'energia elèctrica. El far de la Hebe va ser la primera instal·lació d'abalisament marítim equipada amb una font d'energia elèctrica autònoma mitjançant un aerogenerador.

El 1978 eren poques les instal·lacions eòliques. La demanda d'aerogeneradors de potència petita i mitjana en països industrialitzats roman limitada a aplicacions molt concretes. Malgrat la seva demanda en països tercermundistes augmentar, això es deu al baix cost de producció i instal·lació d'aquests equips en comparació amb els guanys retribuïdes.

A partir de les diverses experiències internacionals d'operació de grans conjunts d'aerogeneradors moderns, constituint centrals eoli elèctriques, del 1980 al 1995 es va evolucionar de la màquina de 50 kW a la de 500 kW, estant per al 1998 en procés d'introducció les unitats de 750 i 1000 kW, les que es consideraven el límit per a aquest tipus d'arquitectura i tecnologies actuals de grans aerogeneradors.

Per a finalitats de l'any 2000 s'han instal·lat al món, més de 14,000 MW. A Europa, Alemanya, Dinamarca, el Regne Unit, Espanya i Grècia tenen els programes més ambiciosos. A Espanya, l'empresa elèctrica de la Província de Navarra ha instal·lat 54 Centrals eoli elèctriques i espera produir més del 50% de l'energia que distribueix. L'empresa elèctrica de la Província d'Euskadi (País Basc) també preveu un desenvolupament important, el que ha ocasionat, paradoxalment, que grups ecologistes protestin pel que consideren excessiu.

Per a l'any 2020, l'Associació Europea d'Energia Eòlica, s'estima tenir més de 20,000 MW instal·lats de potència eòlica per a generació d'electricitat. Xina i l'Índia són dos països que han decidit donar un impuls gran a aquesta forma de generació elèctrica, per a això s'han associat amb empreses europees per fabricar en aquests països l'equipament requerit. A Amèrica Llatina, Costa Rica i Argentina passen al davant, amb 20 i 9 MW respectivament. A Argentina són les empreses elèctriques cooperatives de la Patagònia les que han donat l'impuls, estimin que les lleis estatals de la Província de Chubut, obliguen a un 10% de la generació elèctrica amb energia eòlica. Mèxic té una central de 1,575 kW a la venda, Oaxaca, amb plans d'ampliar a 54 MW. Nicaragua també té plans d'instal·lar una central eòlica d'almenys 30 MW. Al Carib, l'empresa elèctrica de Curaçao opera des de març de 1994 una centraleta de 4 MW que va ser la primera eoli elèctrica a Amèrica Llatina i el Carib.