1. La quarta ‘r’: repensar. El disseny ‘cradle-to-cradle’

Actualment, el sistema productiu segueix un model ‘cradle-to-grave’ (del bressol a la tomba). Això vol dir que sempre es parteix de matèria primera crua i, al final del cicle de vida, el producte són únicament deixalles no aprofitables. Una opció és passar al model ‘cradle-to-cradle’ (del bressol al bressol). En el seu llibre, [25] l’arquitecte William McDonough proposa que la sostenibilitat formi part dels requeriments de qualsevol disseny. McDonough predica la seva filosofia amb exemples d’èxit en el disseny de productes i edificis i, fins i tot, ciutats sostenibles. El mateix llibre es distribueix en un paper sintètic especial, o sigui, que no prové de la tala de cap arbre i es pot reciclar plenament en sistemes de reciclatge de polipropilè.

És a dir, caldria que els productes estiguessin dissenyats perquè es poguessin actualitzar fàcilment i els materials s’haurien d’escollir amb criteris de sostenibilitat i s’haurien de preparar per poder-los reciclar, de manera que quan el producte acabés la vida útil fos fàcil separar-ne els elements i reutilitzar-los. En el cas de les TIC, la major part dels consumidors es fixen més en les funcionalitats que té el producte que no pas en la manera com s’ha fabricat i les conseqüències ambientals que suposa. Els fabricants són els responsables de crear productes que tinguin menys materials tòxics i que siguin fàcils de reciclar. Això es pot aconseguir mitjançant un procés de recerca i desenvolupament canalitzat cap a aquest objectiu, però els consumidors han de ser conscients del problema, han d’optar per productes sostenibles i els han de reclamar als fabricants.