[WikiItic] [TitleIndex] [WordIndex] 

1. El mercuri

Continguts

  1. El mercuri
    1. Autors
    2. Informació bàsica
      1. Qué és i d'on prové el mercuri
      2. Referències
    3. Àmbits d'utilització
      1. Industrial
      2. Domèstic
      3. Sanitari
      4. Referències
    4. Efectes nocius
      1. Com afecta la salut?
        1. Efectes en altres espècies
      2. Aliments que ajuden a eliminar el mercuri del nostre organisme
      3. Referències

1.1. Autors

1.2. Informació bàsica

1.2.1. Qué és i d'on prové el mercuri

images.mercuri.jpg El mercuri és un element natural de la terra, es d'un color blanc platejat brillant, en estat líquid a temperatura ambient, present en l'escorça terrestre a raó de 0,05 mg/kg, amb significatives variacions locals. El mineral de mercuri que se sol extreure conté un 1% de mercuri encara que els estrats que s'exploten a Espanya contenen fins a un 12 o 14% de mercuri. Pràcticament els ùnics dipòsits que han estat explotats per l' extracció de mercuri són els de cinabri(sulfur de mercuri) (informació extreta de [1]). Les principals mines de cinabri estan situades a Almadén(Ciutat real), en l'època del virreinat del Perú la mina més important de cinabri va estar situada a Huancavén(Perú), ciutat agermanada amb Almadén.

mercurio.jpg

1.2.2. Referències

1.3. Àmbits d'utilització

1.3.1. Industrial

El mercuri s'utilitza tant en procesos de fabricació com en l'agricultura.

1.3.2. Domèstic

En l'àmbit domèstic podem trobar el mercuri en:

1.3.3. Sanitari

Alguns dels usos del mercuri en l'entorn de la salut són o han estat:

1.3.4. Referències

1.4. Efectes nocius

1.4.1. Com afecta la salut?

El mercuri és, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) un dels 10 components més nocius que existeixen.

Tot els peixos i marisc que consumim tenen algunes restes de mercuri. Per a moltes persones, el risc del mercuri procedent dels productes pesquers no ha de constituir cap problema per la seva salut. Però algunes espècies comercials contenen una concentració de mercuri major que la resta d’espècies, i això pot afectar la salut humana.

Els riscs del mercuri en peix i marisc depenen no només dels nivells de mercuri de cada espècie que es menja sinó també de la forma de mercuri, i l’edat i la condició de la persona afectada, entre altres. El mercuri, present en els productes pesquers en forma de metilmercuri, té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic dels fetus i nens, de manera que el creixement del cervell i del sistema nerviós es poden veure afectats. S’han detectat alteracions de la memòria, el llenguatge, la visió i l’atenció, entre altres, en nens exposats a metilmercuri. Per això el col·lectiu més sensible al mercuri és el format per les dones (abans i durant l’embaràs i durant el període de lactància) i els nens.

A nivells superiors de concentracions de mercuri durant un plaç llarg de temps, també pot produir efectes neurològics i renals en adults. En els adults, el metilmercuri també ha estat relacionat amb malalties cardiovasculars i amb el risc a patir un infart de miocardi. Diferents estudis epidemiològics han demostrat que molta gent té a la seva sang uns nivells de mercuri superiors al nivell de seguretat.

El mercuri i els seus derivats son components molt contaminants per al medi ambient amb un important impacte sobre la salut humana. Els grups mes vulnerables son els nens petits degut al efecte neurotòxic irreversible.

Les entitats internacionals, els governs, les organitzacions no governamentals i nosaltres mateixos, com a cuidadors dels nens i de les seves famílies, hem de contribuir amb totes aquelles mides que s’implementen per a disminuir i després eliminar les emissions de Hg al ambient. Capacitar-nos, capacitar a altres efectors de salut i a la població en general. Deu ser el nostre compromís primordial en aquesta tasca.

salutmercuri.jpg

1.4.1.1. Efectes en altres espècies

Tot i què la majoria d’estudis tracten de l’impacte del mercuri sobre la salut humana, no hem d’oblidar que altres animals predadors també pateixen pel mercuri. Entre aquests trobem els dofins, alguns ocells marins i els ossos polars, que també es veuen afectats negativament en menjar -com els homes- peixos que ja de per sí tenen molt mercuri (biomagnificació). Els impactes dels metalls pesants com el mercuri sobre la salut i reproducció d’aquests animals vulnerables incrementa actualment el risc de supervivència de les seves poblacions ja de per sí castigades per altres factors com la pesca o la caça, el canvi climàtic i altres contaminants.

1.4.2. Aliments que ajuden a eliminar el mercuri del nostre organisme

1.4.3. Referències

2023-07-03 11:46