Els Smartphones i la sostenibilitat

Introducció

Què és un SmartPhone?

Un SmartPhone és un dispositiu mòbil intel·ligent que disposa de pantalla tàctil que permet a l'usuari realitzar moltes funcions. Entre aquestes trobem la connexió a internet, gestionar comptes de correu electrònic, realitzar fotos, videos i trucades entre d'altres. Podria dir-se que aquest dispositiu és un mini ordinador per portar a la butxaca.

Quins problemes comporta la creació dels smartphones?

El problema dels smartphones radica en què en només 10 anys des de la creació del primer s'han produït més de 7 mil milions d'smartphones, això està causant un impacte cada vegada més gran al nostre planeta i als països on es fabriquen.

La part més contaminant d'un smartphones és la seva bateria, i en general contenen al voltant de 40 materials tòxics com arsènic, zinc, plom, cadmi, mercuri o níquel. Tot i el problema amb els materials, el principal dilema és causat pels residus que es generen. Un sol telèfon pesa uns 100 g i genera una quantitat de residus descomunal: 21,1 Kg aproximadament.

Seguidament podem veure una taula amb diferents materials i la quantitat en grams que conté un smartphone, també el càlcul promig de la quantitat en tones tenint en compte tots els smartphones creats fins ara.

<<Taula materials>>

Amb els anys els dispositius són cada vegada més eficients energèticament, lo qual ajuda a reduir les emisions de gasos d'efecte hivernacle en la fase d'ús. Tot i aquestes millores, la fase de fabricació segueix sent molt dependent dels combustibles fòssils i afecta directament a la petjada energètica . La fabricació dels components es realitza a l'Àsia, el 57% de les exportacions prové de la China, en aquest país la bareja d'energia utilitzada per les plantes de producció d'energia procedeix d'una red elèctrica dominada pel carbó en un 67%. Aquest factor és clau i impulsa la petjada de carboni dels dispositius electrònics a la vegada que contribueix al escalfament global.

<<Grafic petjada energetica>>

L'esclavització i explotació de treballadors

Explotació de materials en zones de conflicte

Possibles solucions

• Millora de les bateries
• Foment de l'estudi dels mòbils modulars (Fairphone)
• Ajust dels costos de reparació dels dispositius

Explotació i exclavitut dels treballadors

Molts de nosaltres quan estem fent ús del nostre smartphone no pensem ni com s'ha fabricat ni d'on provenen els seus materials, aquesta falta d'interès per part nostre genera una gran oportunitat a les multinacionals de vulnerar molts drets humans.

On s'explota el material?

Com ens podem imaginar molts dels materials dels nostres mòbils no procedeixen del nostre entorn més proper (Europa) sinó d'altres zones, com per exemple Àfrica. Un clar exemple és el Coltant. Aquest material s'usa en la producció d'element electrònics, ja que té una alta eficiència volumètrica, que permet reduir el tamany dels dispositius i té una gran fiabilitat i estabilitat en un extens rang de temperatures de (- 55 graus fins a 125 graus). Per tenir un exemple més clar de les aplicacions d'aquest material podem esmentar que es troba en les bateries dels mòbils, en les lents de les càmeres i en els microprocessadors.

Un 80% de les mines d'explotació del Coltan es troben a la república Democràtica del Congo, que està lligada a conflictes bèl·lics per aconseguir el control total d'aquests materials, la gent que els extreu està sotmesa a règims d'esclavitud exposant-se a problemes de salut a causa dels mètodes d'explotació.

Una de les èpoques en què es va explotar més aquesta zona va ser durant el 1998 quan estaven en plena guerra i occident estava en la seva època d'esplendor del desenvolupament electrònic. Per treure ingressos els combatents obligaven a milers de civils a extreure aquest material amenaçant-los de mort. Molts d'aquests civils es van acabar morint per les extremes condicions a les quals estaven sotmesos i els que van poder sobreviure es van morir els anys vinents per les radiacions a les quals van estar sotmesos durant les extraccions del Coltant, ja que durant l'excavació d'aquest material es solen trobar restes de radi i urani que segons científics de la universitat de Santiago de Compostel·la les seves franges de radiació es troben entre les zones prohibides d'accés als laboratoris.

Causes secundàries de la sobreexplotació

La sobreexplotació d'aquest material no només es limita causar danys als humans sinó que també perjudica la flora i la fauna del país, provocant desastres mediambientals, com per exemple la desaparició d'espècies protegides com goril·les i elefants, ja que la principal zona d'explotació del Coltant està situada en el parc nacional de Kahuzi Biega.

En aquest parc la població de goril·les ja s'ha reduït a la mitat, ja que les zones en les quals habiten han sigut erradicades, la quantitat d'aliment disponible per aquests animals ha estat reduïda i la desaparició de la població i aliment també pels humans ha causat que els combatents i els extractors dels metalls hagin començat a matar goril·les per alimentar-se. Les Nacions Unides han informat que el nombre de goril·les de les terres baixes del parc s'ha reduït a un 90% aquests últims 5 anys. Actualment només queden 3.000 exemplars, estant en greu perills d'extinció.

Les actuacions de l'ONU en aquest tema, quan haurien de ser els primers a protegir els civils i evitar que els rebels arribin als poblats i abusin dels treballadors en les mines, és nul·la. D'altra banda tenen totes les multinacionals que els hi limiten el treball, ja que totes aquestes depenen de l'extracció del Coltant. A més s'ha de tenir en compte que des dels anys 90 el preu d'aquest material s'ha anat disparant i que cada any el seu valor augmenta i que es busquen cada vegada formes més barates d'extreure'l.

Alternatives a l'extracció d'aquest material

Les alternatives que hi ha per evitar tots els problemes anteriors són factibles però la realitat és més complexa. Per trobar noves zones d'extracció s'haurien de realitzar estudis miners i geoquímics detallats sobre les mostres de Coltant en diverses àrees i això costa diners que els combatents no tenen.

També es podria avançar en l'estudi de materials que tinguessin propietats similars a les del Coltant com el Grafé. Però tornem a estar en el mateix problema de falta de capital.

Individualment cada un de nosaltres podem ajudar en reduir l'ús d'aquests materials a través de la reutilització de mòbils o de deixar-los de consumir exageradament. També avui en dia disposem de punts de recollida dels nostres mòbils on els podem deixar i allà eviten que contaminin el medi ambient o que es puguin reutilitzar els seus components.

Avui en dia els mòbils cada vegada són més cars, ja que els materials que s'usen cada dia són més limitats i costen més de trobar i això fa que el seu preu es dispari espectacularment. Per això les empreses el que estan fent és moure les seves fàbriques de producció a llocs on la mà d'obra sigui molt més barata. Un exemple clar d'un d'aquests casos és el cas que porta Xina sobre Apple on els seus treballadors fan jornades de 18 dies seguits sense descans.

---

Edit conflict - other version:

---

Explotació i exclavitut dels treballadors

Molts de nosaltres quan estem fent ús del nostre smartphone no pensem ni com s'ha fabricat ni d'on provenen els seus materials, aquesta falta d'interès per part nostre genera una gran oportunitat a les multinacionals de vulnerar molts drets humans.

On s'explota el material?

Com ens podem imaginar molts dels materials dels nostres mòbils no procedeixen del nostre entorn més proper (Europa) sinó d'altres zones, com per exemple Àfrica. Un clar exemple és el Coltant. Aquest material s'usa en la producció d'element electrònics, ja que té una alta eficiència volumètrica, que permet reduir el tamany dels dispositius i té una gran fiabilitat i estabilitat en un extens rang de temperatures de (- 55 graus fins a 125 graus). Per tenir un exemple més clar de les aplicacions d'aquest material podem esmentar que es troba en les bateries dels mòbils, en les lents de les càmeres i en els microprocessadors.

Un 80% de les mines d'explotació del Coltan es troben a la república Democràtica del Congo, que està lligada a conflictes bèl·lics per aconseguir el control total d'aquests materials, la gent que els extreu està sotmesa a règims d'esclavitud exposant-se a problemes de salut a causa dels mètodes d'explotació.

Una de les èpoques en què es va explotar més aquesta zona va ser durant el 1998 quan estaven en plena guerra i occident estava en la seva època d'esplendor del desenvolupament electrònic. Per treure ingressos els combatents obligaven a milers de civils a extreure aquest material amenaçant-los de mort. Molts d'aquests civils es van acabar morint per les extremes condicions a les quals estaven sotmesos i els que van poder sobreviure es van morir els anys vinents per les radiacions a les quals van estar sotmesos durant les extraccions del Coltant, ja que durant l'excavació d'aquest material es solen trobar restes de radi i urani que segons científics de la universitat de Santiago de Compostel·la les seves franges de radiació es troben entre les zones prohibides d'accés als laboratoris.

Causes secundàries de la sobreexplotació

La sobreexplotació d'aquest material no només es limita causar danys als humans sinó que també perjudica la flora i la fauna del país, provocant desastres mediambientals, com per exemple la desaparició d'espècies protegides com goril·les i elefants, ja que la principal zona d'explotació del Coltant està situada en el parc nacional de Kahuzi Biega.

En aquest parc la població de goril·les ja s'ha reduït a la mitat, ja que les zones en les quals habiten han sigut erradicades, la quantitat d'aliment disponible per aquests animals ha estat reduïda i la desaparició de la població i aliment també pels humans ha causat que els combatents i els extractors dels metalls hagin començat a matar goril·les per alimentar-se. Les Nacions Unides han informat que el nombre de goril·les de les terres baixes del parc s'ha reduït a un 90% aquests últims 5 anys. Actualment només queden 3.000 exemplars, estant en greu perills d'extinció.

Les actuacions de l'ONU en aquest tema, quan haurien de ser els primers a protegir els civils i evitar que els rebels arribin als poblats i abusin dels treballadors en les mines, és nul·la. D'altra banda tenen totes les multinacionals que els hi limiten el treball, ja que totes aquestes depenen de l'extracció del Coltant. A més s'ha de tenir en compte que des dels anys 90 el preu d'aquest material s'ha anat disparant i que cada any el seu valor augmenta i que es busquen cada vegada formes més barates d'extreure'l.

Alternatives a l'extracció d'aquest material

Les alternatives que hi ha per evitar tots els problemes anteriors són factibles però la realitat és més complexa. Per trobar noves zones d'extracció s'haurien de realitzar estudis miners i geoquímics detallats sobre les mostres de Coltant en diverses àrees i això costa diners que els combatents no tenen.

També es podria avançar en l'estudi de materials que tinguessin propietats similars a les del Coltant com el Grafé. Però tornem a estar en el mateix problema de falta de capital.

Individualment cada un de nosaltres podem ajudar en reduir l'ús d'aquests materials a través de la reutilització de mòbils o de deixar-los de consumir exageradament. També avui en dia disposem de punts de recollida dels nostres mòbils on els podem deixar i allà eviten que contaminin el medi ambient o que es puguin reutilitzar els seus components.

Avui en dia els mòbils cada vegada són més cars, ja que els materials que s'usen cada dia són més limitats i costen més de trobar i això fa que el seu preu es dispari espectacularment. Per això les empreses el que estan fent és moure les seves fàbriques de producció a llocs on la mà d'obra sigui molt més barata. Un exemple clar d'un d'aquests casos és el cas que porta Xina sobre Apple on els seus treballadors fan jornades de 18 dies seguits sense descans.

---

Edit conflict - your version:

---

---

End of edit conflict

---

Mòbils Modulars

-Què és un mòbil modular?

Un mòbil modular és aquell smartphone que està format per una estructura base que disposa de connexions per tal d'acoblar mòduls que milloren les especificacions del terminal. De manera que disposem d'un dispositiu que podem millorar mitjançant la substitució d'aquests mòduls. Aquestes peces poden aportar millores de càmera i de memòria entre altres coses.

Història: El concepte de mòbil modular va ser crear pel dissenyador neerlandès Dave Hakkens l'any 2013 amb la finalitat de reduir la ferralla electrònica. Aquest va sorprendre amb un mòbil modular que semblava format per peces de Lego, és a dir format per diversos blocs acoblats a una placa base. Aquests blocs podien ser la càmera, la bateria, el processador, la memòria del terminal, etc. Aquesta idea va ser molt comentada a les xarxes socials i als mitjans de comunicació tot i que semblava ciència-ficció. L'expansió d'aquesta informació va ser tan gran que va arribar a conèixer-la Google. Motorola, que formava part de Google, prèviament va estar treballant en una cosa similar així que van unir forces i va sorgir el projecte ARA. Tot seguit van sorgir altres empreses que van començar treballar amb aquest concepte com per exemple Xiaomi, LG, etc. Actualment al mercat trobem els següents terminals modulars: l'LG G5, el Lenovo Moto Z, Fairphone 2 i Fairphone 3. Finalment cal esmentar que actualment hi ha rumors que el projecte ARA ha estat avortat però la marca no ho ha concretat.

Aventatges:

Els mòbils modulars aporten diversos avantatges. Per la part mediambiental trobem una notable reducció de residus electrònics, del consum de matèries primeres i de l'obsolescència programada, ja que disposaríem d'un terminal que podríem millorar mitjançant el canvi de mòduls.

Per altra banda trobem avantatges que afavoreixen a l'usuari. Aquest disposaria d'un dispositiu personalitzable segons les seves necessitats, per exemple, si surt de viatge i necessita molta bateria seria molt senzill acoblar-hi una bateria més duradora. Un altre motiu que l'afavoriria seria la facilitat de reparació que podria realitzar-se pel mateix comprador donant a lloc a una reducció dels costos de reparació i servei tècnic.

Desaventatges:

Els mòbils modulars també podrien portar desavantatges. Entre aquests trobaríem que els dispositius no serien competents en vers a altres terminals pel seu grossor i pes. Per altra banda podrien produir-se errors de compatibilitat dels terminals amb algunes peces i fins i tot amb algunes aplicacions, ja que podrien no reconèixer els mòduls.

Conclusions

Bibliografia