El problema de la desforestació
La desforestació és el procés de desaparició dels boscos i masses forestals, fonamentalment causat per l'acció humana.
Índex
- Introducció
- Inicis de la desforestació
- Motivació al passat i al present
- Zones mes afectades del planeta
- Problemes de la desforestació
- Possibles solucions
- Com prevenir la desforestació
- Com revertir-ne l'efecte
- Conclusions
- Web grafia
1. Introducció
Encara que a l'actualitat és molt fàcil rebre informació sobre l'anihilament de la superfície forestal gràcies als mitjans de comunicació, no s’ha aconseguit la conscienciació total de la població mundial.
Aquest va ser el motiu precursor per el qual vam escollir realitzar aquest projecte, de manera que afavorís positivament a que cada cop més persones contribueixin i prenguin sentit que el nostre planeta necessita aprofitar al màxim els recursos naturals que tenim, cuidar-los i alimentar els boscos i els parcs. També és útil per fomentar la repoblació de zones que en el seu passat estaven cobertes de boscos i van ser eliminades per múltiples motius. Gràcies això, podrem mantindre l’equilibri ecològic, imprescindible per la nostre vida i el futur del món.
En el nostre treball, s’inicia abordant de manera general el concepte de desforestació així com les motivacions en el passat i al present. Posteriorment, s’analitzen les regions més afectades del planeta i els problemes que suposen aquestes destruccions massives de la biodiversitat d’espais naturals. Conseqüentment, s’estudien procediments probables per perseguir possibles solucions.
2. Inicis de la desforestació
Des de la prehistòria els humans hem utilitzat els recursos natural procedents del bosc com a base per a la supervivència o el creixement de les societats. Però, aquesta utilització de recursos, quan va passar de ser un mer fet de supervivència a convertir-se en un problema com la desforestació? O, que és la desforestació?
Ve la definició que podríem trobar en un diccionari si busquem la paraula desforestació seria una com aquesta: “Eliminació o destrucció dels arbres i les plantes d’un terreny.” Diccionari Escolar de la Llengua Catalana, VOX. És a dir la desforestació vindria a ser l’acte d’utilitzar els recursos naturals dels boscos però de forma massiva i descontrolada.
A la prehistòria la desforestació en si no era un problema. Això es degut a que no tenien eines ni propòsit per fer grans tales d’arbres cosa que feia el problema més controlat. Essent el creixement de la agricultura i la necessitat d’àrees adequades l’únic propòsit. La neteja del terreny d’arbres i arbustos per assegurar-se que la llum arribava al terra es feia mitjançant eines de pedra que van anar millorant amb el temps i l’aguda d’alguns animals domesticats com cavalls. I amb aquest propòsit va començar un gran problema que ens arriba fins avui dia.
Ja entrats al període històric el problema de la desforestació en si semblava seguir sense estar molt present . Tot i que hi ha dates històriques que recolzen el fet de que ja fa 2000 anys la desforestació de les zones més poblades del planeta era alarmantment gran. Per recolzar aquesta afirmació caldria mencionar un estudi que va manar fer el rei d’Anglaterra al 1089. Els resultats d’aquest estudi mostren que ja per aquella època Anglaterra estava majorment desforestada a causa de que la agricultura a gran escala requeria la tala dels arbres a les zones on solien haver-hi boscos.
Però més enllà de Europa també troben que fa uns dos mil anys també hi existia el problema a les zones de la Xina i la Índia. En aquestes zones la superpoblació que ja hi havia a l’època fa pensar que ja estaven desforestades. Aquet pensament ve del fet que la població a aquestes zones de l’Àsia triplicava la d’Anglaterra al moment que es va fer l’estudi comentat anteriorment. Tot això indica que el problema de la desforestació vindria de molt abans de la revolució industrial com es pot observar a la gràfica 2.1. La gràfica ens confirmaria lo ja dir, és a dir, a la gràfica s’observa com abans del 1700 hi va haver una gran desforestació de boscos de zones properes a la població.
Gràfica 2.1
Amb el descobriment d’Amèrica i la revolució industrial la cosa no va anar més que a pitjor per als boscos de tot el mon. Un cop els Europeus van arribar Amèrica i van veure la gran riquesa forestal que hi havia allà i no es van poder resistir a utilitzar els recursos forestals per a alimentar les seves maquines. Amb la revolució industrial i combustible per a sustentar les maquines va fer que augmentes la demanda de productes que va fer augmentar la necessitat de combustible. Amb l’augment de la demanda i el països també hi va incrementar la demanda de fusta per a construir vaixells per a les armades dels països i altres materials per a la població.
Un cop passada la revolució industrial ja arriben a la situació en la que ens trobem avui dia. Mirant una mica enrere podem dir que la desforestació ja ve de llarg com podíem veure a la gràfica 2.1. Però també caldria dir que durant aquest últim segle la cosa no es que hagi millorat gaire. A la gràfica 2.1 es pot veure com durant l’últim segle la desforestació de les zones mes properes a la població a anant defallint a favor de la desforestació als boscos tropicals. A la gràfica també podem observar com a finals del segle passat i inicis de l’actual la desforestació s’ha anat reduint. Per suportar aquesta teoria també podem observar la taula 2.2.
Taula 2.2
Aquí podem veure que, tot i que la desforestació continua, sembla anar reduint-se mica en mica. Ja que observant a la taula 2.2 podem veure com el percentatge de l’augment i disminució de boscos al mon entre el 1990-2000 i el 2000-2010 és lleugerament inferior, essent -0,40% entre el 1990-2000 i -0,37% entre el 2000-2010. Això ens fa pensar que potes si que hi pot haver-hi una solució per a la desforestació.
2.1 Motivació al passat i al present
A dir veritat, segons lo que hem vista abans les motivacions que donen peu a la desforestació no han arribat a canviar sinó més bé s’han incrementat. És a dir, els terrenys per a l’agricultura són el motiu que va inicialitzar tot el problema i tot i que actualment ja no es tallen tants arbres per aquest motiu (ja que es porta fent tant temps que ja hi ha terrenys) encara es continuen tallant arbres. I a part de per l’agricultura aquest terrenys també s’utilitzen per al bestiar.
Altres motius que hi havia abans i que continuen podrien se la explotació de la fusta per tal de fabricar objectes per a la vida quotidiana. Aquest en concret es pot dir amb certesa que ha augmentat ja que la població i en conseqüència la demanda de objectes que estan fets o contenen fusta. Relacionat amb això esta el fet de la construcció de infraestructures i habitatges. Aquestes infraestructures amb el temps han passat de ser un corral o una cerca per a contenir el bestiar fins a carreteres i ferrocarrils.
Una altre motivació que va es va expandir amb la revolució industrial seria l’explotació de minerals del subsol. Això es perquè l’or i altres metalls preciosos han estat coneguts i buscat de sempre. Però el petroli i altes carburants fòssils extrets del subsol utilitzats com a combustibles per a moltes de les maquines creades des de la revolució industria va ser un gran descobriment.
3. Zones mes afectades del planeta
Amb la societat d’avui en dia, i l’alta demanda de recursos naturals que exigeix la nostra societat per abastir el creixent número de població a nivell mundial, hi ha països que estan experimentant una alta desforestació.
Hi ha molta gent que no és conscient sobre com els arbres són útils pel nostre medi ambient i la nostre seguretat. Apart de netejar l’aire que respirem, també ajuden a tenir un millor sol amb la fixació d’aquest i prevenint erosions i desfonaments de la terra, a més a més d’absorbir l’aigua de la pluja i evitar inundacions.
Tot i aquestes indicacions , hi ha països que prefereixen parar la mà i fer la vista cega a aquet creixent problema.
Hi ha un estudi en el que nombren els 10 països amb més desforestació sobre la massa de boscos que tenien a nivell mundial:
Malàisia 14,4%, Malàisia va basar la seva estabilitat econòmica en la tala d’arbres donant via lliure a les grans empreses per talar els seus arbres, avui en dia, de les grans zones boscoses que tenien, ja casi no els en queden.
Paraguai 9,6%, la desforestació amenaça en destrossar un dels boscos més macos i diversos del món, Paraguai és el segon pulmó més gran d’Amèrica del sud.
Indonesia 8,4%, en la majoria de zones on abans hi havia selva en el país, ara només queda terra estèril en forma de desert, i si no és frena la desforestació, acabaran per destrossar el país.
Guatemala 8,2%, ha Guatemala amb aquesta taxa de desforestació ja estan notant els efectes de la pluja, arribant a crear morts. Ja no queden gaires zones per protegir-te de les fortes pluges i els arbres no són capaços d’absorbir l’aigua de les pluges, creant grans zones pantanoses perilloses per les persones.
Camboya 7,1%, des del 1970, els productes que ofereixen els seus boscos han tingut una gran demanda i explotació, d’aquesta manera en l’actualitat ja casi s’han quedat sense cap bosc natural en el país.
Nicaragua 6,9%,aquet país esta patint greus problemes mediambientals que, com que el govern no lluita per evitar-los, aniran en increment i no tardaran a notar els efectes d’aquets en un futur proper amb la escasses de menjar i aigua per la població.
Finlàndia 6,4%, tot i que gran part de zones del país estan protegides de la tala d’arbres, encara en queden algunes que són de gran explotació.
Suecia 6,2%, les ciutats europees estan experimentant greus problemes de salut ambiental. Gran part de culpa és per l’alta desforestació que experimenten els boscos europeus.
Portugal 5,6%, Portugal ha experimentat una alta tassa de desforestació en els últims anys, i si continuen així no tardaran massa a notar els efectes del canvi climàtic.
Laos 5,3%, els seus boscos tenen una gran riquesa i varietat, des del 1980 els seus boscos és van desforestant, i cada any la tala anual incrementa.
Els boscos encara cobreixen prop del 30 per cent de les regions del món, però només un 15 per cent de la massa forestal mundial està intacta Si és continues al ritme d’avui en dia, en 100 anys, els boscos pluvials i les selves tropicals podrien desaparèixer. Un desena part de les emissions a nivell mundials estan provocades per la desforestació i els incendis que succeeixen en els boscos.
A Brasil, on els últims 10 anys s’havia parat la desforestació, en el 2015 va tornar a augmentar a un ritme molt accelerat, en el bosc tropical més gran del món, a l’Amazones de Brasil, on el sòl és extremadament fèrtil i on grans empreses, apart de voler la seva fusta, volen els terrenys per plantar els productes que ells els hi interessen. Mentrestant a Brasil intenten parar un altre cop aquet creixent nivell de desforestació, altres països ho veuen com una oportunitat pels seus governants, com a Bolívia, on la desforestació ha accelerat molt ràpidament en els seus boscos pel gran interès, com a Brasil, per la seva fusta i les grans zones de conreu que poden generar per abastir a les demandes a nivell mundial.
En el 2012, Google Earth va desenvolupar una eina molt útil en que podies veure les zones més desforestades del planeta des del 2000. Aquesta pàgina web la van actualitzant cada any, et permet ampliar fins a 30 metres de distancia i és molt útil, en els dotze anys d’investigació que van tardar a treure aquesta eina d’ús gratuït, és va descobrir que s’havia talat a nivell mundial una massa forestal capaç d’omplir sis cops un país com el Regne Unit. En el següent enllaç podeu anar al mapa interactiu
4. Problemes de la desforestació
Són molts els motius que poden repercutir a accionar sobre la tala d’arbres, però la majoria són indiscriminats i no avaluats en relació als resultats que poden modificar l’entorn natural. Moltes persones pensen que aquests problemes només afecten a la biodiversitat de la zona local, però no es així.
Els diferents impactes que provoca la desforestació afecten de maneres diferents. A continuació veurem diferents tipus d’impactes:
Impactes en l’atmosfera:
Per començar, la pèrdua de boscos tropicals és responsable d’aproximadament el 20% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle. La desforestació, principalment en àrees tropicals, podria suposar fins a un terç de les emissions de diòxid de carboni antropogèniques. La tala d’arbres provoca que aquets gasos estiguin més temps en l’atmosfera augmentant la capa que atrapa la radiació solar. Aquesta radiació es converteix en calor, provocant així l’efecte hivernacle, un fort impacte en l’atmosfera que ens afecta totes les persones del planeta.
Impactes en el clima:
En aquestes zones el terreny s’escalfa més ràpid per l’efecte del sol que incideix directament contra la superfície. Aquest fet provoca l’augment de corrents de convecció que afavoreixen a la formació de núvols i precipitacions.
Els patrons climàtics es veuen alterats afavorint un temps més càlid i sec, i per tat un increment de la sequía, la desertització, la pèrdua de collites, l’augment del risc d’incendis, la fusió dels pols, les inundacions costeres i el desplaçament de la flora i la fauna. Aquest augment dramàtic de la temperatura després de l’eliminació de la coberta forestal, mata als organismes del sol i el seca a tal grau que impedeix la seva regeneració.
Impacte hidrològic:
La desforestació també afecta al cicle de l’aigua. Els arbres extrauen aigües del subsol a través de les arrels i les alliberen en l’atmosfera.
Al reduir-se la superfície forestal disminueix la capacitat del entorn per interceptar, retindre i transpirar l’aigua de caiguda. Aquest fet comporta la transformació del medi en fonts d’aigua superficial que es mouen molt més despresa que les subterrànies i fan augmentar la vulnerabilitat a que es produeixin inundacions. També es veu afectat el procés d’evotranspiració de la zona que posteriorment afectarà als nivells d’humitat atmosfèrica.
L’absència d’arbres canvia la quantitat d’aigua subterrània, superficial i atmosfèrica. Això fa canviar el ritme d’erosió i la disponibilitat de l’aigua, ja sigui pel ecosistema o per les necessitats humanes.
Els caudals extrems a causa d’aquestes fortes precipitacions redueixen la capacitat de retenció del sol en les àrees explotades, de manera que el flux de les aigües superficials és més pronunciat, augmentant el risc d’inundacions quan plou en les èpoques amb més precipitacions.
Per altre part, la renovació del aigua freàtica es redueix a la renovació dels aqüífers amb aigua de la pluja perquè el flux superficial es major. També es formen i estancaments que provoquen canvis en la formació de la terra, obstruint els rius.
Impacte en el sol:
Les arrels dels arbres cohesionen el terra mantenint-lo lligat a la roca mare. La pèrdua de matèria orgànica altera l’estructura del sol i redueix la infiltració, la capacitat de retenció d’aigua, l’aeració i la penetració de les arrels produint així laterització de la zona.
Un altre factor desencadenant de la desforestació és l’increment de la pèrdua del sol al augmentar l’escorrentia i reduir l’escut de residus vegetals. Aquests factors fan elevar la susceptibilitat a la erosió hidràulica. A més a més, es produeix la pèrdua de nutrients degut a l’explotació forestal que fa augmentar la lixiviació.
Talar sols empinats pot incrementar el risc d’escorriments del terra i esllavissades, amenaces molt greus per a les vides dels qui resideixin allà.
Impacte en la biodiversitat
Els boscos sostenen la diversitat d’espècies proporcionant un hàbitat amb una fauna i flora característiques de la zona. La degradació de la superfície forestal suposa un atac directe que afecta la biodiversitat de la zona.
Pel que fa a la vegetació, disminueix la diversitat d’espècies, a causa de la explotació selectiva dels millors troncs de les varietats més valioses. En la pesca, es produeix una sedimentació excessiva a causa dels canvis en el caudal i en la temperatura de l’aigua provocant així variacions dràstiques en la població dels peixos. Per altre part, l’augment de la sedimentació altera la biologia i la química aquàtica produint que hi hagi més penetració solar.
En el hàbitat de la fauna, es perden espècies d’arbres de les quals depenen els animals de la zona, interrompent així les rutes migratòries que es veuen reduïdes.
La presència de màquines i persones pertorba la fauna degut a les activitats de tala i de transport. A més, s’incrementa la caça il·legal com a resultat directe e indirecte de les activitats dels boscos utilitzades per les persones.
Impacte social i cultura:
La pols que es genera durant l’explotació i el transport de la fusta pels camins de sorra, crea grans quantitats de contaminants durant la temperatura més seca en les zones semiàrides.
Per altre part, els usos humans del bosc provoquen que s’interrompeixi la recol·lectació i l’explotació tradicional dels recursos forestals. També es limita l’accés local dels recursos.
Els camins que obren els boscos causen masses incontrolades de gent i els problemes posteriors que es relacionen amb aquest impacte. També es produeix el deteriorament dels camins públics existents a causa de les càrregues pesades de la fusta.
Per altre part, les operacions ramaderes es veuen afectades ja que aquestes utilitzen els boscos per crear terrenys de pastura.
5. Possibles solucions
Com s’ha vist al llarg d’aquest treball, la desforestació és un problema que afecta, directa o indirectament a tothom, si més no a llarg termini. Per tant, seria idoni trobar solucions a aquest conflicte que pot acabar amb el planeta on vivim. Però per revertir el problema, per solucionar-lo, primer s’hauria de trobar una manera d’aturar-lo, com fer perquè la desforestació deixi d'avançar. Abans de revertir-la, s’ha de frenar.
5.1. Com prevenir la desforestació:
Com tots els problemes d’aquesta magnitud, la gent es veu impotent a l’hora de trobar una manera de frenar aquests efectes, però la veritat és que la gent, en aquest assumpte té molt a dir, molt més poder del que es poden imaginar. És clar que els governs del món també hi tenen molt a dir, així que explicarem què poden fer els dirigents mundials i ens centrarem en que pot fer la gent coma individu per ajudar a frenar aquest efecte. A nivell nacional, s’hauria d’aplicar un pla de prevenció que consta, bàsicament, de cinc punts:
- Diagnòstic i estadística sobre els processos de desforestació i els seus impactes econòmics i socials.
- Delimitació i avaluació de les zones crítiques.
- Impactes sobre la flora i la fauna.
- Estratègies i mesures de prevenció i control.
- Sistema de monitoratge i avaluació de la desforestació
- Programa de creació de consciència i capacitació per prevenir la desforestació
La implementació del pla ha de considerar els següents aspectes bàsics:
- La difusió i promoció de sistemes de maneig forestal, així com sistemes de prevenció de la tala i crema d’arbres.
- Mecanismes de prevenció i control de tala i crema dels boscos amb fins agropecuaris i difusió de mètodes o sistemes alternatius a la agricultura tradicional.
- Activitats per el control dels processos d’erosió i desertització.
- Mesures per a la mitigació, compensació i restauració dels impactes i efectes ambientals.
- Mesures de control i dissuasió per la explotació il·legal dels boscs naturals i altres formacions forestals.
- Incentius per el desenvolupament d’activitats de maneig forestal i reforestació.
- Establiment de convenis entre les autoritats forestals i el govern local.
Però tots aquests punts estan fora de l’abast de la gent normal. Però, tal i com s’ha dit abans, també està a les nostres mans poder frenar l’avanç vertiginós de la desforestació, i ho podem fer de maneres que poden resultar molt senzilles, però una aplicació massiva pot marcar la diferència:
No gastis paper.
- Pot semblar una cosa baladí, però el consum de paper que fem diàriament és enorme i es pot reduir de moltes maneres, i més els estudiants. Per exemple, si es llegeix el diari, fer-ho de manera electrònica, així com amb els llibres, intentar prendre apunts amb l’ordinador, utilitzar bosses reutilitzables, ja que alguns establiments van amb bosses de cartró, etc... Fent això, la reducció del consum de paper diari pot arribar a ser molt considerable.
Recicla.
- No costa res separar la brossa per contenidors, fent així que la reutilització dels materials sigui molt més senzilla de fer.
Dona suport als productes reutilitzats.
- El reciclatge a partir de materials orgànics com ara la fusta i els seus derivats, és molt efectiu i útil, ja que a partir de restes de fusta es pot crear paper, i fins i tot el paper de primera mà es pot reciclar en paper reciclat, aconseguint així que la tala per la necessitat de paper disminuirà molt.
No compris oli de palma.
- A part de ser un greix extremadament perjudicial per a la salut, és un component què es troba a molts dels productes de brioixeria industrial, xampús i fins i tot a alguns tipus de combustible; virtualment està a tot arreu. Degut a que la demanda del producte ha augmentat, la industria s’ha vist obligada a produir-ne de manera massiva i el lloc prefecte per fer plantacions de la planta de palma és ni més ni menys que les selves d’Indonèsia, reduint de manera salvatge la superfície verda i causant la desaparició de moltes espècies, ja que Indonèsia conté el 15% de les especies de planes, aus i mamífers mundials.
No compris productes alimentaris provinents de zones desforestades.
- Ja que l'agricultura i la ramaderia han augmentat, cada cop es necessita més superfície per suplir tota la demanda, així doncs, hauríem d’intentar comprar productes de quilòmetre 0 i de comerç just, per fomentar l’agricultura i ramaderia que no explota els boscos.
Si seguim els punts donats, es podria aturar l’avanç de la tala desmesurada d’arbres i la desforestació dels boscos i començar a pensar en la reforestació.
5.2. Com revertir-ne l'efecte
Banc de llavors.
- Són uns bancs que emmagatzemen diferents llavors de múltiples espècies de plantes i arbres que estan en perill d’extinció i d’altres que es preveu que poden extingir-se si seguim així. Per tant, és una manera de reforestar zones desforestades en un futur si arribem a un punt molt crític. Per altra banda, es una bona solució per salvaguardar la diversitat de la flora mundial.
Aportar nutrients a la terra.
- Ja que l’explotació del sòl ha drenat tots els recursos que hi havia, per poder reforestar la terra, primer s’ha de provar que realment hi pot haver vida en aquell sòl. En molts cassos, això no és així, per tant s’ha d’alimentar la terra de l’aliment que necessita.
Planta massiva d’arbres.
- Seria la combinació dels dos punts anteriors. Un cop tenim un banc funcional i un sòl que és apte per plantar-hi llavors, el pas restant seria posar-ho en pràctica, aconseguint així que es podria reforestar moltes zones.
Costa Rica com exemple.
- Durant els últims 70 anys, Costa Rica havia perdut el 80% de la seva superfície forestal, però gràcies a incentius governamentals, de tota la superfície de Costa Rica, han passat de tenir un 21% de superfície forestal al 1987 a un 52,3% al 2013. Això es degut a la gestió del govern, que ha aplicat lleis com les lleis forestals i de biodiversitat, així com un programa de recompenses econòmiques per serveis ambientals.
Conclusions
La desforestació es un problema que ve de lluny i fins les ultimes dècades no ha fet més que augmentar des de quan els prehistòric netejaven terrenys d’arbres i arbustos per l’agricultura. Al llarg del temps els humans hem continuant explotant els recursos forestals de forma massiva i descontrolada fins arribar a la situació actual. A més, les motivacions per aquest desastre natural no es que hagin canviat gaire des de la causa principal, es més no han fet més que augmentar fins al punt d’arribar a ser un problema mundial. És essencial que cada país respecti i defensi els seus boscos per sobre de qualsevol circumstància, ja sigui pels diners o per poder. A llarg termini està demostrat que sense boscos l’únic qui perd és el país i la gent que hi viu, per tant els governants el que haurien de fer és el millor pel seu poble, deixant els boscos intactes. Hi com s’ha demostrat fins a data d’avui, molts països no tenen aquesta idea clara, per tant, tard o d’hora s’hauran de conscienciar, ja sigui abans d’evitar un mal major o després de que succeeixi algun esdeveniment infortunat.
Com hem pogut veure, la desforestació és un problema molt greu, que requereix grans solucions. Una part d'aquestes recau sobre les mans dels diferents governs del món i sobre les grans empreses causants del problema ja que la responsabilitat de poder reforestar el planeta també recau en gran mesura sobre seu. Però tots podem aportar el nostre gra de sorra i fer-ne una muntanya, per frenar un problema que ens afecta a tots. Amb gestos tan fàcils com reciclar o comprar productes reutilitzats ja estem marcant una diferència. Per tant, que ens impedeix canviar les coses?
Web grafia
http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/03/13/7446/
http://wwf.panda.org/es/que_hacemos/sitios_prioritarios/amazonia/los_desafios/deforestacion/
http://www.fao.org/news/story/es/item/327382/icode/
https://elpais.com/elpais/2017/03/27/media/1490614482_057509.html
https://www.nytimes.com/es/2017/02/25/la-deforestacion-del-amazonas-regresa-con-fuerza/
https://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/deforestacion
https://www.ecoticias.com/medio-ambiente/112988/10-paises-deforestados-mundo
http://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/11/131115_ciencia_bosques_mapa_deforestacion_google_earth_np
http://www.greenpeace.org/mexico/es/Campanas/Bosques/La-deforestacion-y-sus-causas/
https://elpais.com/elpais/2018/02/22/ciencia/1519277366_574125.html
https://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/deforestacion