E-Waste. Residus Electrònics

Índex

Continguts

E-Waste. Residus Electrònics

Introducció

En l'actualitat, els éssers humans generem molts residus electrònics a causa del fet que estem contínuament millorant productes i pensant en la necessitat d'estar actualitzats. Per a ser sincers, això és un estereotip fals, ja que encara que surti un producte actualitzat i millorat, no significarà que el nostre producte "vell" deixi de funcionar o deixi de ser efectiu. Estem acostumats a comprar impulsivament productes nous i millorats encara que no tenim la necessitat. L' exemple principal és el tema dels mòbils. Acostumem a ser guiats per les millores que porten els nous mòbils quan ens disposem a comprar algun. Moltes vegades hem comprat un, encara que el nostre anterior funciones en correctes condicions, només perquè la versió nova portava una mínima millora de sistema.

Actualment, els residus electrònics són portats a països subdesenvolupats. Països com Guiyu, Ghana o Nigèria estan directament afectats per aquests residus. Els productes dissenyats a partir de la matèria primera que s'extreu de les mines dels països subdesenvolupats acaben llançats als propis països, considerats com a contenidors gegants.

Tot i les lleis internacionals que prohibeixen l'exportació de residus electrònics a països en subdesenvolupament, no aconsegueixen evitar l'exportació d'enormes quantitats de vells equips electrònics els quals acaben arribant a aquests països.

I per què passa això? Aquest fet succeeix per culpa de les lleis permissives que tenen aquests països.

Tot seguit aprofundirem més en el tema i veurem quins són els efectes de l'E-Waste, que provoca en l'àmbit medi ambiental, social i econòmic.

E-Waste

Què és l'E-Waste?

L'E-Waste es coneix de diferents maneres. La més coneguda per qui utilitza productes electrònics és l'anomenada residu electrònic ("electronic waste"). A la vegada, també es coneix aquest concepte definit per les sigles RAEE ("Residuos de Aparatos Eléctricos y Electrónicos"). Un residu està dins del sector de l'E-Waste quan és un dispositiu alimentat elèctricament, que és llançat per haver superat la seva "vida útil" i, per tant, és considerat obsolet pels seus propietaris.

L'E-Waste està classificat en tres grups:

Línia blanca: forns, frigorífics, rentadores, rentaplats i cuines.
Línia grisa: telèfons mòbils i equips informàtics.
Línia marró: televisors, vídeos, equips de música...

Els exemples de residus electrònics més comuns són els ordinadors vells, els mòbils i els electrodomèstics. Aquests, són abandonats pels seus propietaris. Són bàsicament productes que qualsevol de nosaltres tenim.

Per què es produeixen tants residus electrònics?

Voler tenir l'últim del moment, comprar un nou ordinador, adquirir un dispositiu encara que no sigui per necessitat sinó que sigui únicament per gust són accions típiques i comunes en el nostre dia a dia actual.

Però, què passa amb "la xatarra"? On va tot el que nosaltres decidim rebutjar? Quines són les seves possibles conseqüències? Som culpables de l'acumulació de ferralla electrònica? Aquestes són algunes de les preguntes que qualsevol persona amb un nivell de vida que li permeti comprar i llençar coses hauria de pensar.

La necessitat d'anar actualitzant cada material electrònic continuament és una falsa realitat. Les culpables d'aquest gran problema són les empreses que venen aquets dispositius. La propaganda que es fa desde les empreses crea una incertesa que fa que molta gent es qüestioni realment si la nova versió d'un producte, satisfà més necesitats que la seva versió més antiga. Un altre gran problema és la duració de la vida de certs productes. Hi ha empreses que fan un producte amb una durada de vida limitada, com per exemple la gran empresa APPLE, creadora de mòbils amb una data de "caducitat" senyalada en el calendari, és a dir, que duren només el temps indicat per la pròpia empresa. Aquest mètode fa que cada x temps dit producte deixi de funcionar i ens sentim obligats a comprar la versió més renovada del mercat. Això es conegut com a obsolescència programada.

Obsolescència programada

L'obsolescència programada és la programació de la vida útil d'un producte a partir de certs càlculs que el propi fabricant o l'empresa fa durant la fase de disseny de l'esmentat producte. La pròpia empresa o el fabricant dictan el moment exacte pel qual aquest producte es tornarà obsolet, inservible. Principalment les empreses utilitzen aquestes "tècniques" per obligar al consumidor a renovar els productes. Més d'una vegada, per mitjà de productes degradables els quals tenen una necessària i contínua actualització, provoquen que es generi una petita addicció.

En cert moment es va pensar i es va crear una petita iniciativa d'implementar l'obsolescència programada per mitjà d'una llei, de manera que fos una veritable obligació dels fabricants, però pel bé de tothom, aquesta llei no va entrar en vigor. Tot i això, molts empresaris van aplicar aquesta política de producció, amb un exemple molt destacat: les bombetes.

L'obsolescència programada representa un veritable problema que impacta de manera molt forta en l'economia dels consumidors, encara que les conseqüències no són només aquestes, sinó que encara van més enllà. I és que aquest mètode genera enormes deixalles de materials que són llençats a les escombraries amb poc temps d'ús. Això produeix un gran impacte en el medi ambient, on alguns països són utilitzats com a abocadors gegants de productes rebutjats.

Països que més generen

Es preveu que per a 2018 cada ésser humà generarà una mitja de 6,7 kg de residus electrònics. Si ens fixem en els residus electrònics que creen els països, podrem comprovar com els Estats Units segueix sent el que més genera, seguit per la Xina, Japó, Alemanya i l'Índia. Una dada demostra que només els EUA i la Xina generen de forma conjunta gairebé una tercera part (un 32%) de les escombraries electròniques del món.

Espanya, va generar 17,7 kg per habitant el 2014. Si comparéssim Espanya amb els altres grans països d'Europa com per exemple Itàlia, amb 17,6 kg, o França, amb 22,1 kg, o Alemanya i Regne Unit, amb 21,6 kg i 23,5 kg respectivament, veuríem que és dels que menys residus electrònics genera.

Si fem un gir de 180º a la nostra vista i mirem al continent americà, veiem que Estats Units va generar 22,1 quilos kg per habitant, Canadà 20,4 kg, Mèxic 8,2 kg, Brasil 7 kg, Xile 9,9 kg i Colòmbia 5,3 kg.

Però el més sorprenent és que són vuit països europeus els que encapçalen la llista mundial de mitjana per ciutadà: Noruega, Suïssa, Islàndia, Dinamarca, Regne Unit, Holanda, Suècia i França.

Països afectats

La Convenció de Basilea de Nacions Unides regula clarament el comerç dels productes de rebuig. Segons aquest acord internacional, residus i articles perillosos, inclosos els electrònics, no poden ser exportats a països en vies de desenvolupament. La raó és que els països en desenvolupament, en general, no compten amb les infraestructures necessàries per a dur a terme el tractament de les deixalles d'una manera correcta amb el medi ambient.

En 2008 l'ONG Greenpeace denunciava a escala mundial en un informe titulat enverinant la pobresa on els països d'Àsia com la Xina o l'Índia o països d'Àfrica com Ghana i Nigèria s'havien convertit en la destinació de més del 70% d'aquestes deixalles tecnològiques.

Segons estimacions de l'Agència Europea de Medi Ambient (EEA), almenys 250.000 tunelades de residus electrònics surten cada any de la Unió Europea de forma il·legal com a béns de "segona mà", quan en realitat són productes inutilitzables i molt perillosos de manipular.

Guiyu

Guiyu, és considerada la capital mundial de l'E-Waste. S'estima que 1,6 milions de tones de deixalles electrònics acaben en aquesta localitat cada any. És un gegantí negoci que dóna feina a gairebé 80.000 dels 100.000 residents i deixa ingressos per valor de 3.700 milions de iuans (uns 480 milions d'euros). Guiyu és, amb diferència, el lloc del planeta en què més aparells es reciclen.

En Guiyu la majoria del treball de reciclatge es porta a terme en uns 5.500 petits magatzems, patis, i domicilis. Poden arribar a treballar famílies senceres, on hi ha que es dediquen a la separació de peces per obtenir més matèria prima, hi ha que es dediquen a treure peces de recanvi.

El tractament amb materials perillosos com el plom, provoca moltes malalties i deformacions en nadons acabats de néixer. Conscients del perill, les autoritats locals han tractat en diverses ocasions de clausurar els negocis que operen en pitjors condicions. Però tanquen un i obren un altre. A més, els propietaris subornen a la policia perquè faci els ulls grossos.

Ghana

Ghana és considerada com un dels països més pobres del món, tant els seus antecedents històrics, com la seva cultura han fet que el desenvolupament del país sigui molt lent. Això fa que el país sigui molt vulnerable.

En el port més important de Ghana, Tema, rep cada mes al voltant de 600 contenidors plens d'equips electrònics obsolets procedents d'arreu del món, si bé en la seva majoria solen ser vells ordinadors, televisors i refrigeradors procedents especialment d'Europa. I aquest trànsit de residus que arriben a Ghana va en augment. Segons organitzacions com Danwatch i Greenpeace, només una quarta part dels productes electrònics poden ser reutilitzats i acaben en magatzems de botigues de segona mà de la regió. La resta, són simplement residus i acaben en l'abocador més gran de Ghana; Agbogbloshie.

En l'abocador de residus de Agbogbloshie, els articles perillosos no són tractats com hauria de ser. La majoria dels productes s'emmagatzemen a diversos metres d'altura o són cremats a l'aire lliure. Provoquen la contaminació de l'aire i del terreny, a part de la contaminació de la salut dels poblats.

Nigèria

Lagos, capital comercial de Nigèria, pot considerar-se un dels llocs amb més quantitat de deixalles electrònics del món. Desfer-se'n és un veritable problema que se suma al de la gestió de residus tradicionals.

Uns 500 contenidors carregats amb un volum equivalent a 400.000 monitors d'ordinador o 175.000 aparells de televisió ingressen a Lagos al mes, produint unes 9000 tunelades de deixalles al dia.

Nigèria no disposa d'una indústria basada en la producció de dispositius electrònics, ni tampoc d'infraestructures ni recursos financers per tal de sostenir-la, i per tant aquest sector es basa en la importació. Moltes de les importacions són catalogades com EEE ( Electrical and Electronics Equipment) de segona mà, i com que les importacions creixen any rere any, això implica un creixement de l'E-Waste. El valor de les importacions no es basa en la qualitat dels contenidors que es reben, sinó pel pes. Per tant, els dispositius són separats depenent de la qualitat. Els de pitjor qualitat seran destinats a la reparació. Els irreparables van a parar a l'abocador o bé s'aprofiten les peces internes, com xips de memòria, circuits integrats, alumini, coure o acer. Això es ven a comerciants. Fins i tot s'extreu el coure dels cables. D'aquesta manera, es crea un sistema molt ben organitzat on els dispositius electrònics són catalogats, distribuïts, i llavors venuts o bé rebutjats.

Efectes del E-Waste en la salut

En aquest apartat observarem amb detall els materials més perillosos i tòxics de l'E-Waste, dels quals aprofundirem els més perjudicials per a la salut. La majoria de components afecten l'organisme per inhalació, però també poden ser per ingestió o per contacte amb la pell.

Principals components perillosos

Plom

El plom és un compost tòxic cancerigen que s'acumula en el sistema nerviós central i és perjudicial en el desenvolupament mental dels nens. Pot arribar a l'organisme per inhalació o ingestió, és a dir, que arriba al nostre sistema circulatori sigui pels pulmons o pel procés digestiu.

Una exposició elevada té les següents conseqüències:

Anèmia (disminució dels glòbuls vermells en la sang que transporten l'oxigen)
Fatiga
Mals de cap
Insomni
Hipotensió
Problemes als ronyons
Danys al sistema nerviós
La mort
Deformacions

Mercuri

S'ha observat que els principals efectes del mercuri en els éssers humans són els següents:

Afecta en la reproducció humana i en les primeres etapes de la vida
Cervell, pulmons, ronyons i ulls.

La principal via d'exposició és la ingestió de peix i marisc contaminats.

Algunes conseqüències del mercuri poden ser:

Tremolors
Insomni
Pèrdua de memòria
Efectes neuromusculars (dolors i pèrdua de sensibilitat)
Cefalea (mals de cap)

Cadmi

Majoritàriament el cadmi arriba al nostre organisme per la ingestió d'aliments o el fum del tabac.

Principalment el cadmi afecta els pulmons i als ronyons que afecta el mecanisme de filtració. Això pot derivar fins a la mort.

Arseni

L'arseni es troba a l'aigua en la seva majoria.

Els efectes d'ingerir arseni al nostre cos són els següents:

Irritacions de gola, estómac i pulmons
Disminució dels glòbuls vermells i blancs
Diabetis
Possibilitats de càncer

BIFENILS POLICLORATS (PCB)

Tot i que actualment està prohibit, els seus principals efectes eren:

Problemes en la pell, com acne i granellada.
Irritacions al nas i als pulmons
Malestar gastrointestinal
Alteracions en la sang i el fetge
Depressió i fatiga

Impactes medi ambientals del E-Waste

L'E-Waste, a partir dels efectes socials i econòmics, també afecten al medi ambient. Aquests residus que aboquem en els països subdesenvolupats, molts d'ells no es poden reutilitzar i la seva descomposició és molt lenta.

Els efectes socials influeixen en el medi ambient a causa del gran consum dels països desenvolupats i la necessitat de tenir el dispositiu més nou, que com hem vist anteriorment són causats pel consumisme, l'obsolescència programada i la ràpida evolució de la tecnologia. Per exemple, podríem dir que USA utilitza a Àfrica com a abocador.

Com hem vist anteriorment, els components més perillosos comporten una gran dificultat per a la seva eliminació o reciclatge i per tant provoquen els següents efectes:

Com que no es gestiona la seva eliminació total, es creen els abocadors d'E-Waste que contaminen el sòl, l'aire i l'aigua amb substàncies perilloses per a la salut humana i animal.
Les persones que van als abocadors a guanyar-se la vida traient profit del qual poden reutilitzar, posen en risc la seva salut poden acabar malferits o patir reaccions químiques tòxiques.
Un reciclatge d'aquests residus, que seria més segur per a la salut dels ésser humans i menor contaminació del medi ambient, té un cost més elevat que enviar-los a un abocador d'un país en vies de desenvolupament.

A continuació veiem una gràfica que compara els residus generats i els residus reciclats entre el 2000 i el 2012.

Possibles solucions

En l'actualitat, la societat d'avui en dia té el problema de què no sap ben bé on va a parar tot el que és llançat. Tal com passa amb la brossa del menjar, el plàstic, envasos, etc., els residus electrònics són enviats a llocs on s'extreu el material reciclable que pot ser tornat a utilitzar i la resta és llançat a altres contenidors. A partir d'aquest procés la gent ja perdem el rastre. El que no sabem és que tot el material que no es pot aprofitar és llançat a països subdesenvolupats amb unes lleis permissives que ho permeten. Si ens donés per buscar una mica i veure la situació d'aquests països, com està tot el material abocat pel sòl, veuríem tot el que repercuteixen els nostres actes. Per evitar aquests problemes de deshumanització (els països són tractats com un gran abocador de deixalla) s'hauria de parlar molt més en les notícies d'aquest tema a causa que sembla que sigui inexistent. Després, les empreses haurien d'informar el comprador de la durada teòrica del seu material per així que el mateix comprador pogués jutjar per ell mateix si vol comprar un producte pel seu logotip (marca) o pel seu interès propi, buscant la màxima durada de vida d'aquest sense que hi hagin programat problemes al cap del temps. D'aquesta manera podríem evitar la massiva llançada de residus electrònics als països amb problemes econòmics.

Molts països no volen reciclar aquests productes perquè és una activitat contaminant i la legislació en el món desenvolupat el fa relativament car. Així que molts envien aquestes deixalles a països més vulnerables, tot i que hi ha lleis internacionals que ho prohibeixen. Per tant els països que generen aquestes deixalles haurien de posar més interès en el reciclatge d'aquests productes, ja que es pot aprofitar molts materials, com en el cas que hem vist en Guiyu. I evidentment s'ha de tenir cura dels materials perillosos.

Finalment, si la gent deixes de consumir amb excés i modifiques la seva ideologia de comprar, llençar, comprar, possiblement es veurien reduïts els efectes negatius pels residents de la zona. Per tant, si els països desenvolupats busquessin altres alternatives per reciclar els materials residuals, els països subdesenvolupats no tindrien aquests problemes medi ambientals que perjudiquen la seva salut i la zona habitable.

Conclusions

Gràcies a aquest treball sobre l'E-Waste hem pogut aprofundir en un tema delicat. Veure certes fotos on es veu a un grup de gent envoltats de munts i munts de deixalla electrònica és una cosa que hauria de fer-nos pensar.

No haver sentit parlar gaire sobre el tema va ser una perfecta motivació per informar-nos i per cercar informació i redactar-la en forma de treball. Nosaltres sabíem que els residus electrònics eren llançats a altres països, però el que nosaltres desconeixíem eren tots els productes químics que es trobaven en alguns dels components electrònics que són llançats diàriament. Creiem que l'E-Waste és un tema molt important per a ser investigat, ja que és un gran problema i està afectant el nostre planeta cada dia. S'ha de treballar per reduir la quantitat de brossa que s'exporta il·legalment perquè si seguim al ritme que anem, estem destruint zones del tercer món poblades.

Lamentablement, aquest tema segons sembla no és d'interès per cap empresa ni per cap fabricant de productes electrònics, perquè si importés, no es farien productes de durada limitada. Al produir aquests productes que es moren al cap d'un cert temps, el que creen les empreses és una demanada enorme, però és que no només és això, sinó que també creen una quantitat de residus electrònics massa extensa.

Un dels objectius d'aquest treball ha sigut informar a la gent del món de la brossa electrònica, que no és pas petit, i fer veure i pensar en tots els desavantatges que té el mètode de vida de comprar, llançar, comprar, ja que d'avantatges té ben pocs.

Agraïm al professor que ens hagi introduït en classe en aquest temari i sobretot que ens hagi fet treballar sobre ell, havent de mirar dos documentals que en la nostra humil opinió són molt importants de veure i que et donen una bona lliçó sobre la vida i sobretot et donen a pensar sobre aquest tema tan violent, que és el més important i imprescindible.