Sostenibilitat | L'E-Waste
Índex
Continguts
Introducció
Tots disposem d’aparells elèctrics i electrònics a casa nostra, alguns en més mesura que d’altres. Tots som conscients de la importància d’aquests dispositius a les nostres vides i de com ens faciliten tasques quotidianes. El que no resulta tant evident és el destí de tots aquest material elèctric i electrònic un cop deixa de ser-nos útil o de funcionar.
En aquest treball parlarem dels residus electrònics, també coneguts com a E-waste, un problema global que s’ha anat agreujant amb l’evolució de la creixent societat consumista típica dels últims anys i el qual resulta gairebé ignorat, tot i tenir un impacte negatiu de grans proporcions en el medi ambient.
E-waste
Definició
E-waste (electronic waste) , en català significa residu electrònic. Un residu és catalogat com a e-waste, si aquest és un dispositiu alimentat per energia elèctrica, el qual ja ha superat a la seva vida útil i, com a conseqüència, són considerats productes antics, espatllats o inservibles per als propietaris d’aquests. Aquests són classificats en tres grans línies:
- Línia blanca: rentadores, rentaplats, forns, frigorífics i cuines.
- Línia grisa: equips informàtics i telèfons mòbils.
- Línia marró: televisors, equips de música, vídeos.
Uns exemples de residus electrònics comuns són ordinadors vells, mòbils, electrodomèstics, i més dispositius electrònics els quals són abandonats per els seus propietaris. Com podem veure, aquests són productes que tothom té a les seves llars.
Com es produeixen ?
Els residus electrònics segueixen sempre el mateix cicle d’origen. Les empreses fabriquen productes electrònics amb una vida útil ja establerta, fet que provoca un augment de la quantitat de e-waste. A més a més molts productes són rebutjats per la societat consumista, ja que aquests ja no compleixen les seves exigències i/o necessitats. Aquestes necessitats que tenen els consumidors sobre els productes electrònics, els quals no estan espatllats , són degudes a la gran influència que té el màrqueting a la nostra societat. Molts propietaris, al veure sortir nous productes al mercat, rebutgen els que ja tenien i aquests acaben sent llençats a les deixalleries. Per tant els residus electrònics són produïts per culpa de la societat consumista i de les empreses que només tenen com objectiu fer diners.
Tractament de l'E-Waste
Una de les principals característiques dels components electrònics és que per aconseguir que tinguin un funcionament correcte i segur és necessita en la seva fabricació utilitzar gran varietat de productes químics i metalls pesats els quals si es llencen de manera no segura resulten nocius i perjudicials cap a la natura. A més no són biodegradables i extreure’ls de la natura per al seu ús requereix una quantitat d’energia mot gran.
Com s'haurien de tractar
Per tots els punts explicats anteriorment resulta de vital importància tractar de la manera més adequada tos aquests residus electrònics. El model a seguir per tal d’aconseguir aquest tractament correcte és el següent i es basa en la idea de les 3 erres:
- En l’àmbit de la producció s’hauria de tractar d’introduir una visió ecològica i sostenible a les empreses. El principal problema de l’E-waste és la seva composició i per tant seria de gran ajuda invertir en la investigació i la utilització de materials més duradors i no contaminants.
- Pel que fa als consumisme, és el gran generador de E-waste. Si s’estengués un hàbit de consum responsable, és a dir, de comprar les coses quan es té la necessitat real de fer-ho o cada intervals moderadament llargs i no pas guiant-se per les modes i els capritxos generats per la publicitat de les empreses, és podria reduir considerablement la creació de més residus.
- La re-utilització i el mercat de segona mà també és un camí que ajudaria a resoldre el problema fins a cert grau. Molts productes es llencen quan encara es poden utilitzar acabant de cop la seva vida útil tot i tenir capacitat per més. Aquest tipus de comerç no només beneficiaria a l’ambient sinó que també als consumidors ja que els productes utilitzats són més barats que els de primera mà.
- Per últim s’hauria de prevenir en tot moment que els residus, un cop generats, surtin de la seva cadena de reciclatge ja que a sinó perdem la capacitat de reciclar-los per aconseguir a partir d’ells productes nous. Per tal de fer això s’hauria d’augmentar la vigilància de llocs com deixalleries.
Un producte en un sistema amb model d’aquest tipus ideal, on es compleixin cadascun dels punts anteriors, hauria de seguir sempre el següent cicle sense sortint-ne en cap moment:
Fig.2 Cicle ideal del tractamen d'E-Waste
Tot i això, en el nostre sistema 2 terceres parts dels residus generats no arriben a plantes homologades per ser processats.
Com es tracten realment
La realitat és que el nostre sistema de tractament de residus s’allunya bastant del model que hauríem de seguir si volem tenir un desenvolupament sostenible sense perjudicar l’ecosistema. El problema en el nostre sistema recau bàsicament en que la majoria dels residus, per diverses raons, no acaben a les mans dels serveis de reciclatge locals que s’haurien d’ocupar d’ells: En general es distingeixen 3 destins diferents on els residus solen acabar:
Centrals de reciclatge
Un dels tres principals destins on acaba l’E-waste són les centrals de reciclatge on se suposa que haurien d’acabar tots els residus ja que és la via de desfer-se d’aquests més moral i ecològica la qual ens permet obtenir nous materials sense causar danys al medi-ambient. Malauradament només un terç del total acaba en aquestes centrals tot i que aquest servei es troba sota supervisió de l’estat. El principal error comés per el qual els residus no són tractats degudament és que la supervisió i el seguiment d’aquests són gairebé nuls i per tant és fàcil extreure’ls de la seva línia de reciclatge i fer amb ells el que es vulgui. Un altre punt important a tenir en compte és que tampoc s’ha de deixar guardat a casa un electrodomèstic que ja no es fa servir sinó que s’ha de portar el més immediatament possible a una central de reciclatge ja que els elements massa vells ja no són útils per a la seva reutilització, i per tant, perden la seva capacitat de ser reciclats.
Abocadors i incineradors
També destaquen destins com abocadors i incineradors on els residus electrònics acaben quan, normalment per desinformació, es llencen on no toquen o no són classificats degudament i acaben a parar amb altres tipus de deixalles. És important saber que no es pot llençar un aparell electrònic directament a les deixalles sinó que s’ha de portar a un centre especialitzat per al seu reciclatge. Que l’E-waste acabi a aquest destí suposa sempre un risc de contaminar el nostre medi ambient ja que els químics tòxics presents en aquests residus entren en contacte amb el sòl i l’aire deteriorant amb el temps la zona on es troben dipositats.
Exportació
Els països desenvolupats generen constantment quantitats d ‘E-waste massa grans per poder ser tractades en la seva totalitat. A més, reciclar aquests residus no és fàcil i a més no estan fets amb la mentalitat de que s’han de tractar després. Per aquest motiu és un fenomen molt comú el que els països desenvolupats exportin els seus residus electrònics a països en desenvolupament on el seu reciclatge és molt més barat ja que es realitzen en condicions molt més deplorables. Normalment aquest tràfic es produeix de forma il·legal violant la llei internacional. El 2005, inspectors de 18 ports europeus van trobar que més del 47% de les escombraries destinades a ser exportades (incloent-hi els residus informàtics) era il·legal. Cal dir que aquest fenomen de l’exportació està fortament lligat amb el punt explicat anteriorment. En acabar els residus en països en desenvolupament, els quals no tenen la capacitat de reciclar aquest residus correctament, es impossible evitar que es generin llavors abocadors il·legals on s’acumulen quantitats impressionants de deixalles. En general, els països desenvolupats són els causants del problema i els que es troben en desenvolupats són els que reben les conseqüències negatives.
Directives sotenibles
És possible que l’ E-waste sigui un problema que no esta afectant actualment als nostres països de manera directa, tot i això ignorar-lo i esperar a que es resolgui no ens servirà de res, és més el problema s’anirà agreujant amb els temps fins al punt en que ja sigui massa tard per solucionar-ho. És per aquest motiu que la gent s’ha adonat de la greu situació en que ens trobem i s’han començat a crear directives i convencions per intentar reduir aquest problema. Algunes de les més importants són les següents:
La convenció de basilea
La convenció de Basilea és un tractat internacional del medi ambient inclòs dins el programa de les Nacions Unides per el medi ambient. Es preocupa principalment per tots els residus nocius i el seu transport il·legal i té com a principal objectiu reduir el moviment de residus perillosos entre països i també evitar que aquests residus arribin a països en vies de desenvolupament. Secundàriament també intenta per una banda reduir tant la creació de més residus com la toxicitat en ells i per l’altra que els residus es tractin el més aprop possible de la seva regió d'origen. Per complir tots aquests objectius el conveni pretén controlar mitjançant els seus serveis de secretaria tots els moviments entre fronteres de residus perillosos, donar consell i asistència de com s’han de manejar i fomentar la cooperació per tal de desenvolupar guies i maneres més adequades per tractar-los.
El conveni es va obrir a signatures el 22 de març de 1989 i va entrar en vigor 3 anys més tard, el 1992.
Directiva RoHS 1 (Restriction of Hazardous Substances)
La directiva RoHS 1 (de nom complet “Directive on the restriction of the use of certain hazardous substances in electrical and electronic equipment”) es va aprovar el Febrer de l’any 2003 pel parlament de la Unió Europea. Va entrar en vigor el 1 de Juliol de 2006, i és obligat que cada país l’adopti dins del seu marc legal. Aquesta directiva limita (amb certes excepcions) l’ús de 6 materials tòxics en els processos de fabricació de material elèctric i electrònic. Està molt relacionada amb la directiva WEEE (Waste Electrical and Electronic Equipment).
Els 6 materials sobre els que té efecte la directiva RoHS són els següents: plom (Pb), mercuri (Hg), cadmi (Cd), crom hexavalent (Cr6+), PBB I PBDE (retardants de flama per a plàstics). Això limita a productes tant diversos com: pintures, cables PVC, soldadors, plaques de circuït imprès, televisors, productes fotogràfics, piles i bateries, entre molts altres.
Tot i això, hi ha un bon nombre d’excepcions que s’apliquen a certs sectors de la indústria, com el de la salut, la automoció, i la manipulació del coure en general. Amb el temps, però, la Unió Europea limita cada cop més aquestes excepcions (que s’han de renovar cada 5 anys) i va reduir-les dràsticament l’any 2011 amb la directiva RoHS 2.
Directiva WEEE (Waste Electrical and Electronic Equipment)
La directiva WEEE va ser aprovada per la Unió Europea l’any 2003, i des de llavors ha esdevingut llei en tots els països participants. Aquesta directiva regula la recuperació, reciclatge i reutilització de material elèctric i electrònic. Aquesta directiva ha patit vàries actualitzacions (anys 2006 i 2009). A l’any 2011 es va realitzar una nova votació que afectava a diversos aspectes legals i de càlcul de residus per càpita (originalment 4 Kg per persona, actualitzat al 45% del pes de tot el material elèctric i electrònic del mercat). L’objectiu marcat per l’any 2016 apunta a un 85% com a mínim de reciclatge de tots els WEEE generats als països de la U.E.
Països involucrats
Els residus electrònics es troben a tot el món per diferents causes i involucren a la majoria dels països ja siguin països desenvolupats(primer món) com en països en vies de desenvolupament(tercer món) però cada un d’ells tenen un paper diferent.
Principals responsables
Els països del primer món són els grans causants d’aquesta tragèdia electrònica. Produeixen quantitats gegants de residus i no els tracten com haurien de fer-ho. exporten molts d’aquests als països del tercer món. Seguidament podem veure unes dades sobre la quantitat de residus electrònics que produeixen els països del primer món. Segons uns estudis de StEP en l’any 2012 el planeta va produir 48,9 milions de tones de residus electrònics, de mitjana cada persona del planeta va produir set quilograms de e-waste. Aquest valor sembla baix, però el problema recau en que la gran quantitat de residus electrònics són produïts per habitants de les potències mundials fent que la mitjana d’aquests sigui molt més elevada que la global. Per exemple, Estats Units d’Amèrica va produir 9,4 milions de tones i Xina 7,3 milions de tones. Per càpita la més alta va ser Qatar amb 63 quilos de deixalles anuals, per contra la més baixa és la República Democràtica del Congo amb tan sols 210 grams. Es pot deduir com aquest fenomen, és un problema dels països més desenvolupats, ja que són aquests els que més en produeixen. Per si fos poc, estimen que en l’any 2017 la quantitat global de residus electrònics que es produirà serà de 65,4 milions de tones i seguirà creixent any a any si no posem remei.
Principals afectats
Com ja hem mencionat, els països afectats per aquesta tragèdia electrònica són els països en vies de desenvolupament. Més concretament, la majoria dels residus electrònics van a parar en ciutats vertaders a Xina, Nigèria, Pakistan i Ghana. Allí els e-waste arriben sense parar i el tractament d’aquests és realment perjudicial per els països. Guiyu(Xina), per exemple, s’ha convertit en la ciutat abocador més gran del planeta. Dels 150000 habitants que són, un 95 % es dedica a treballar amb els residus electrònics. Degut a aquest flux constant de e-waste que arriba, els països afectats pateixen un seguit de impactes(social, econòmic i mediambiental) que repercuteixen amb la seva qualitat de vida.
Impactes
Com ja s’ha mencionat , els països afectats pateixen uns impactes que els repercuteix directament amb la seva qualitat de vida i així afectant el desenvolupament social i econòmic del país.
Impacte ambiental
Un dels grans problemes que comporta el flux constant de residus electrònics en aquests països , és la formació de grans abocadors. Aquests grans abocadors resulten ser un gran problema ambiental ja que no són zones preparades per l’emmagatzematge de e-waste, és per això que les substàncies tòxiques que contenen els e-waste, poden arribar a contaminar el sòl, l’aire i l’aigua de la zona de manera molt fàcil, produint greus problemes en la pròpia societat que l’envolta i en els ecosistemes de la zona. El futur dista bastant d’ una millora, sinó que aquests abocadors seguiran creixent sense límit, degut a la necessitat que tenen els països del primer món en enviar els residus cap aquests països tercermundistes. Per tant, els perjudicis envers el medi ambient només creixeran, deixant una estela desoladora.
Impacte econòmic
Per una banda, els països desenvolupats que envien els e-waste , aconsegueixen beneficis venent-los al tercer món, ja que en comptes de reciclar-los els venen. Aquest fet produeix que la famosa obsolescència programada sigui més present en aquests països, d’aquesta forma aconsegueixen vendre més productes i per tant, més productes espatllats o llençats es generen, aconseguint més diners per aquests residus. Per l’altra banda, en els països en vies de desenvolupament l’impacte econòmic és molt greu, ja que en aquests abocadors es genera una economia que engloba a tota la població de la zona, creant una gran dependència cap aquest problema . En aquests països, es dediquen a intentar revendre els productes que encaren funcionen i els que no, els intenten reparar i si no ho aconsegueixen, els desmantellen per tal d’aconseguir elements valuosos que formen part dels e-waste, com metalls preciosos i components electrònics els quals encara es poden utilitzar. Aquest últim fet, és molt perjudicial tant pels països desenvolupats com pels països en vies de desenvolupament, ja que al vendre aquests components, acaben arribant a fabriques importants arreu del món i aquestes en el procés de fabricació de nous productes, no poden tenir la certesa de si aquells components són nous o reutilitzats, provocant així un perill real, ja que alguns d’aquets podrien acabar sent utilitzats per fabricar avions, vaixells, maquinarà i altres productes.
Impacte Social
L’impacte dels residus electrònics en els països més pobres és devastador, Si no s’emmagatzemen adequadament aquests residus acaben en “piscines” de residus tòxics y causen problemes a la salut a les persones que els processen. A més les persones que treballen allà ho fan en condicions precàries, sense mesures de protecció i amb salaris molt baixos. A part d’això l’ E-waste té un efecte terrible en l’àrea local. Segons un informe de Reuters, degut a els contaminants que es poden trobar a les vies d’aigua de la zona, el terreny no pot suportar cap mena d’agricultura , es per això que a part d’emmalaltir a la gent que hi treballa també fa que la pobresa en aquests països no només continuï existint sinó que també s’estengui a zones més pobres on no tenen cap altre mode de vida. En general, l’ E-waste en els països en desenvolupament té una important repercussió negativa en la qualitat de vida dels seus habitants
Per últim seria interessant veure alguns dels problemes més importants que poden causar els materials tòxics que sovint incorporen els circuits electrònics si s’avoquen inadequadament:
Tetrabromobisfenol A: En els retardants de flama.
- Dificultats d'aprenentatge
- Trastorns neurològics
- Desequilibris hormonals
- Convulsions
Berili: Es troba en diverses al·leacions
- Càncer de pulmó
- Protuberàncies de la pell
- Mala cicatrització de les ferides
Plom: Molt comú en els ordinadors i televisors
- Nàusees
- Vòmits
- Mal de cap
- Convulsions
- Anèmia
- Dolor abdominal
Mercuri: Es troba majoriotàriament a les piles
- Febre
- Diarrea
- Tremolors
- Hipersensbilitat
- Gust metàl·lic
Conclusions
Després de realitzar aquest projecte sense cap dubte ens hem adonat de la amenaça real que comporta la mala gestió dels residus electrònics. Creiem que les solucions a aquest problema són simples en concepte però a la realitat és molt difícil dur-les a terme. És molt fàcil imposar límits, lleis i condicions relatives al reciclatge però és encara més fàcil buscar alternatives poc ètiques o poc correctes ambientalment. El principal problema que hi ha darrera d’aquesta situació és que el poder dels diners guanya en motles situacions a la voluntat i el compromís de les persones de cuidar com correspon al mediambient. Comoditats o avarícia a curt termini acaben convertint-se a la llarga en un impacte global per a tots. També hem pogut comprovar el mal repartiment que hi ha entre diferents regions pel que fa a la quantitat de E-Waste generat. Factors com la indústria, la política i fins i tot la cultura condicionen la gestió que es fa d’aquests residus, i marca el seu destí final. No suposa únicament un impacte per al medi ambient, sinó que també afecta en àmbits com la educació i la cultura de les persones. Un problema global, que ens afecta a tots, i del que tots en som responsables
Bibliografia
Greenpeace International [en línia]. [Consulta: 19 maig 2015]. Disponible a: <http://www.greenpeace.org/international/en/campaigns/detox/electronics/the-e-waste-problem/where-does-e-waste-end-up/#a5 >.
Wikipedia [en línia].[Consulta 19 maig 2015]: http://en.wikipedia.org/wiki/Basel_Convention http://en.wikipedia.org/wiki/Restriction_of_Hazardous_Substances_Directive http://en.wikipedia.org/wiki/Waste_Electrical_and_Electronic_Equipment_Directive
Ewaste info [en línia].[Consulta 18 maig 2015]: Disponible a: <http://ewasteguide.info/e_waste_definition >.
e-stewards for Consumers[en línia].[Consulta 19 maig 2015]:Disponible a: <http://e-stewards.org/learn-more/for-consumers/effects-of-e-waste/human-health-hazards/ >.
European Comission environament [en línia].[Consulta 21 maig 2015].Disponible a: < http://ec.europa.eu/environment/waste/weee/index_en.htm >.
Electronics Take Back Coalation [en línia].[Consulta 19 maig 2015].Disponible a: < http://www.electronicstakeback.com/resources/problem-overview/ >.
National Geographic [en línia].[Consulta 19 maig 2015]. Disponible a: <http://ngm.nationalgeographic.com/geopedia/E-Waste >