E-Waste
Treball de Sostenibilitat 2015. Autors: Aleix Grífol, Rubén Robles i Adrià Garcia.
Continguts
Introducció
Tots els aparells electrònics als quals se’ls acaba la vida útil (es queden obsolets), s’espatllen, o simplement el propietari el reemplaça per un de més nou, es converteixen en E-waste o deixalles electròniques. Amb el pas dels anys i els avanços tecnològics l’E-waste produït ha augmentat moltíssim, sobretot als països desenvolupats, on per exemple, la vida útil dels dispositius mòbils és cada vegada més curta, ja sigui perquè cada mig any surten nous dispositius, amb millors prestacions com perquè vivim a una societat consumista i hem anat creixent amb la idea que si no tenim la tecnologia punta del moment estem obsolets o ens sembla que els aparells no funcionen de manera correcta i ens cansem ràpid d’aquests, tot i que podrien aguantar uns diversos anys més perfectament. Tots aquests dispositius que ja no volem, es converteixen en E-waste, i tenen una possibilitat molt elevada d’acabar en abocadors, ser exportats il·legalment o tornats a ser utilitzats per crear nous productes tecnològics, no obstant, també hi ha un bon pes de la culpa en les multinacionals que a part d’inculcar maneres de ser capritxosos i malbaratadors produeixen stocks amb materials fàcilment degradables o mecanismes que acurten la vida útil dels productes, de fet en alguns països on no hi ha tants controls de qualitat utilitzen una peça reutilitzada d’un altre dispositiu per a construir un de nou, sense importar ni la seguretat del consumidor ni que sigui una gran empresa de prestigi internacional. En aquest treball, empesos per la curiositat i preocupació sobre el tema farem un recorregut per les conseqüències creades per l’E-waste en diferents àmbits i elavorarem propostes de com intentar solucionar-les.
Problemes Socials
El Pakistan, la Xina, la Índia, Ghana i Nigèria són dels països subdesenvolupats més afectats pel creixent problema de l’E-waste, tot i que Mèxic també comença a rebre aquest tipus de productes als seus ports. El seu reciclatge clandestí entre la població més pobre, menys formada i menys informada forma part de les vides de la gent d’aquests països, afectant a la seva salut, vida social i el seu entorn més proper, encara pitjor, perjudica a tot el planeta Terra. Tot l’esmentat darrerament va en contra dels tractats de Basilea i Estocolm així com les regulacions dels països desenvolupats sobre la no exportació i manipulació adequada dels residus. Les principals regions generadores de desperdicis electrònics són Nord Amèrica i Europa.
Materials perjudicials de l'E-waste i les seves conseqüències
La majoria dels compostos nocius pels éssers vius que venen a continuació reaccionen quan són exposats directament als dràstics canvis climàtics de les zones on va a parar l’E-waste. És més, es poden transmetre fàcilment per l’aire per corrents de vent i escampar aquests problemes per tot arreu. No obstant si es tractessin degudament no suposarien cap risc ni pels humans ni per la natura, haurien de ser reciclats correctament.
Gasos Poli-Clorats: Provenen de la combustió de plàstics i materials amb vernís, són els que més abunden degut a la gran quantitat de plàstic consumit pel “primer món” normalment els que són utilitzats com aïllants de cables elèctrics són els que mai es reciclen. Poli-Bromats: Són compostos retardants de la flama, emprats en els plàstics que tenen perill de ser exposats a condicions d’alta temperatura com fusibles, diferencials i altres components electrònics, són altament cancerigens i neurotóxics (afecten al teixit nerviós). Fenols, Dioxines, Furans i CO2: Són gasos altament tòxics que es generen amb la combustió dels plàstics emprats en la majoria dels components electrònics. Són els grans culpables de l’efecte hivernacle i l’escalfament global.
Paisos afectats
Realment només al voltant del 13% de l’E-waste generat cada any és reciclat, les principals regions que més escombraries electròniques són Amèrica i Europa i tot acaba als mateixos països del tercer món: Ghana, Índia, Pakistan i Nigèria; afegint Xina com a país emergent, anem a fer un breu resum sobre el que està succeint en aquells territoris:
Per part de la Xina, a Guiyu, el major abocador d’E-waste actual el 98% dels seus 150.000 habitants treballa en el tractament dels residus del “món desenvolupat”, per tant, això suposa que pràcticament tot el poble és infectat per tota la pol·lució dels processos de descomposició dels materials tòxics i els que es salven de treballar en això acaben igual degut a que el 70% de les reserves acuíferes i tot l’aire de la població es troba contaminat.
La Índia genera 13 milions de tones d’E-waste anualment, nombre el qual incrementa un 26% cada any. Al voltant de 25.000 treballadors són contractats als abocadors de Nova Delhi on entre 10 i 20 mil tones de deixalles electròniques són manipulades cada any, només els ordinadors constitueixen un 25% de les deixalles.
Ghana importa anualment al voltant de 215.000 tones de components electrònics de segona mà de l’estranger i genera unes altres 129.000 tones d’E-waste cada any, el nombre d’habitants afectats supera els 40.000.
A Nigèria, al igual que a Ghana tenen un mercat pròsper de reparació degut a les muntanyes d’E-waste que els hi arriben cada any declarats com “productes de segona mà”, encara que la gran part no funcionen. Això pot semblar beneficiós ja que part de l’E-waste rebut es recicla i suposa un benefici econòmic per la regió però la veritat és que no genera suficients ingressos per treure’ls de la mala vida que porten, no tenen una manera segura d’afrontar les reparacions i la gent cau malalta.
Per acabar aquest tema, Pakistan sembla ser l’única que està intentant posar mesures per tancar els abocadors i promulgar lleis contra aquest tràfic il·legal de deixalles electròniques i regular el procés almenys, o això diuen sobre el paper.
Possibles Solucions
- Reduir la generació de deixalles electròniques a través d’una compra responsable i el bon manteniment dels aparells.
- Donar o vendre els aparells electrònics que encara funcionin.
- Donar aparells trencats o vells a organitzacions que els reparen i reutilitzen amb medis socials.
- Reciclar els components que no puguin reparar-se.
- Promoure la reducció de substàncies perilloses que s’usen en certs productes electrònics que es venen en cada país.
Duent a terme aquestes simples solucions creiem que la situació milloraria notablement, ja que ara mateix, no estem fent correctament el tractament d’aquestes deixalles, degut a la nostra mentalitat, i en la de la societat en general.
Problemes medioambientals
L’efecte hivernacle i per tant el conseqüent augment de temperatures és un dels problemes causats per la alliberació dels gasos de la combustió dels plàstics dels aparells electrònics. A banda d'això, aquests gasos i altres metalls provoquen malalties de tipus respiratori tant als humans com a la fauna de la zona, com és el cas de Guiyu, on és un problema que afecta molt a la seva població.
També, a causa de la falta del reciclatge, la contaminació del sòl de països que acaben sent un abocador de deixalles electròniques.
Altres possibilitats és que aquestes deixalles acabin per exemple al mar i per tant, a banda de la mort de molts éssers vius, que provoquin la infecció d'un aigua que acabarem utilitzant molts de nosaltres.
Aquestes deixalles, provoquen que moltes persones que caminen pels abocadors de manera desprotegida i que tenen el propòsit d'obtenir plàstic, metalls, vidre i altres materials, puguin resultar ferits a causa de materials perillosos, substàncies tòxiques, o de reaccions químiques que es poden produir amb el sol o altres elements externs.
Possibles Solucions
Moltes empreses han començat a buscar solucions, si més no, a intentar reduir l'impacte ambiental d'aquests residus. Per exemple l'empresa canària "EWASTE", on la idea principal era generar una industria que afavorís el tancament del cicle de residus. Aquesta tracta des d’aparells electrònics petits fins als grans com per exemple equips informàtics o electrodomèstics. Està considerada la més moderna i avançada d'Europa, ja que aconsegueix un percentatge de descontaminació del 99,8% dels gasos que provoquen l'efecte hivernacle explicat anteriorment. Entre tots hauriem d'intentar aprofitar al màxim els aparells electrònics i no canviar-los quan encara tenen molta vida útil, després d'això, caldria per exemple, donar-los a empreses com "EWASTE" per a que aquests productes es reciclin de la millor manera possible. Així amb accions tan simples com aquestes, podem reduir en un gran nombre tots aquests residus perjudicials que ens envolten.
Problemes econòmics
Exportació i Importació d'E-waste
Tractar l’E-waste correctament i de forma segura suposa un cost molt elevat pels governs i és per això que moltes vegades aquest acaba sent exportat cap a països del tercer món, o cap a països emergents on els tracten ells mateixos en unes condicions molt pèssimes i perilloses per la salut.
Molts països compren E-waste a altres països per reciclar-los i aprofitar-ne les parts que es pugui, ja que molts d’aquests aparells tenen metalls valuosos.
La Xina per exemple, compra el 70% dels 500 milions de tonelades de deixalla electrònica produides al món. No obstant, en produeix més d’un milió de tones. El negoci de reciclatge d'escombraries a la Xina va arribar a uns 80.000 milions de dòlars aproximadament el 2010, segons un informe del diari de Xangai, Business News, incloent els processaments de ferralla (de ferro i acer), residus plàstics, pneumàtics, paper, plàstic i productes electrònics.
El reciclatge que la Xina duu a terme amb l’E-waste que compra és altament negatiu pel medi ambient i la salut dels que viuen prop de les plantes de reciclatge. En les plantes de reciclatge es separen les peces, reciclen i revenen certes parts o les que no es poden reutilitzar es llencen.
Obsolescència programada
L’obsolescència programada no és una causa de l’E-waste, sinó al contrari; és una de les causants de l’E-waste. A partir de la revolució industrial, se’ns va començar a imposar una idea de consumisme el qual consistia en comprar, llençar i comprar. Primer escurçant la vida dels productes i fabricant-los amb una vida útil preestablerta (normalment baixa), però després també mitjançant la psicologia i el màrqueting on el consumidor vol el producte més nou del mercat ja que li fan pensar que l’anterior és anticuat i ha passat de moda.
Això a part de fer-nos gastar més diners, genera molt més E-waste. Si reciclessim la gran majoria de l’E-waste que es produeix no hi hauria problema, el problema rau en què la la meitat d’E-waste no es tracta i acaba en un abocador. Aquesta manera de fer s’està portant als països emergents i si seguim així arribarà un punt que no quedarà lloc a la Terra on emmagatzemar aquesta deixalla electrònica.
A la imatge veiem una campanya d’Amèrica del Sud que promou reparar abans de comprar un altre producte.
Possibles Solucions
Aquí proposem algunes idees que intenten ser realistes per poder ser dutes a terme, tant per la importació i exportació de l’E-waste com per a la obsolescència programada:
Tot i sent el tema que posseeix la major dificultat per dur-se a terme el tràfic d’E-waste podria aturar-se de manera molt efectiva posant aranzels en el transport d’aquestes “mercaderies” i així no enviarien tants contenidors als ports (menys quantitat de ferralla electrònica en moviment i a l’hora de fer els controls seria més fàcil trobar el material il·legal).
Combatre l’obsolescència programada és una cosa difícil tot i que no impossible. Tot i així moltes empreses tecnològiques fabriquen de manera que els productes no es puguin manipular com per exemple els smartphones els quals la majoria ja venen compactes per tal que un cop desmuntat no es pugui tornar a muntar. Això i a més a més l’escassetat de peces de repost formen part dels obstacles per combatre l’obsolescència programada. Algunes de les solucions, no totes al nostre abast sinó dels governs serien aquestes:
- Tenir una mentalitat més reparadora quan s’espatlla un producte i no llençar-lo i comprar-ne un altre. Avui dia es poden trobar moltes coses per internet ja siguin peces com manuals per reparar qualsevol cosa. Tot i així si els nostres coneixements són molt baixos es pot portar a un professional perquè aquest la repari.
- El govern podria imposar multes a les grans multinacionals quan els seus productes no complissin una durada mínima de vida útil (Tot i que a alguns països ja es fa, es podria fer allargar la vida útil una mica més)
- No cambiar els dispositius fins que aquests deixin de funcionar de manera correcta. Avui en dia la majoria de gent cambia de dispositiu mòbil un cop l’any. Això ho afavoreixen les companyies de telefonia tot i què hem de concienciar-nos de la contaminació que això suposa.
- Obligar a les empreses a fabricar amb components reutilitzables.
- Portar tots els dispositius la vida útil dels quals s’ha acabat en deixalleries per tal de que aquests els reciclin correctament, i assegurar-se de que aquestes els reciclen adequadaots els dispositius la vida útil dels quals s’ha acabat en deixalleries per tal de que aquests ment.
- Prohibir les exportacions d’ E-waste a països subdesenvolupats o emergents.
Conclusions
Arrel de totes les temàtiques exposades en aquest treball, podem concloure que la situació és alarmant i s’ha de prendre acció, canviar la nostra manera de consumir i pensar i donar solució als riscos que prenem tant ambientals com de salut a algunes parts del món, ja que no podem viure a costa de la gent amb pocs recursos i d’un planeta el qual té un límit.
Com a persona individual podem pensar que amb la nostra acció no serveix de res, però això és com l’efecte del gra de sorra. Un gra de sorra és insignificant, però molts poden arribar a formar un desert.
També en la cerca d’informació tant en blogs com fòrums o en enquestes fetes per revistes i diaris que tractaven del tema ens ha impactat el fet del pràcticament desconeixement i indiferència de la majoria de la societat avançada mostra sobre aquest tòpic, i per això volem mostrar la nostra opinió en que una de les coses més importants és el concienciament de la gent per posar fi o si més no disminuir la problemàtica de l’E-waste. Un altre succés relacionat amb això són les imatges impactants que també es mostren als textos informatius sobre la matèria.
Aquesta visió és un aspecte que hem de procurar aplicar al llarg de la nostra carrera, degut a que nosaltres fem ús d’un gran ventall de dispositius electrònics i fins al punt de dissenyar-los, no només centrar-nos en el factor “benefici” que ennuvola la nostra moral molts cops. És per això que hem de donar exemple ja que un a un podem marcar la diferència i millorar la situació.
Bibliografia
Webs:
1.Recicla Electrónicos México (REMSA)
2.La basura electrónica amenaza la salud humana (2011) - EcologiaBlog
3.Problemáticas de desechos electronicos (2012) - Slideshare
4.How Kolkata-based Avshesh is solving India’s mounting problem of e-waste (2015) - YourStory
5.E-waste management in India: An emerging environmental and health issue (2007) - NCBI
6.Basura electrónica: ¿dónde acaban los móviles y ordenadores que tiramos? (2014) - Huffington Post
7.China compra el 70% de la basura electrónica del mundo (2012) - ChinaFiles
9.Acabar con la obsolescencia programada: ¿misión imposible? - Eldiario