E-waste: reciclar o rebutjar?

Treball de sostenibilitat

Per MarcEstiarte, GuillemFarre i JoanMiro

---

1. Introducció

Un problema que ha anat incrementant a nivell mundial durant el pas del temps i que necessita una gran conscienciació de reciclatge al darrere és la sobreproducció dels residus electrònics, coneguts amb el nom de E-Waste*.

Degut a l'obsolescència programada, tant per la part tècnica com la part estilística (de moda), els països desenvolupats cada vegada renoven més sovint la seva tecnologia. Al crear tanta quantitat d'uns residus difícils de reciclar, la solució que es va aplicar va ser enviar-los a països del tercer món o en desenvolupament.

En aquest treball parlarem sobre aquests tipus de residus. Explicarem l'impacte que tenen en el planeta i, més detalladament, el procés de reciclatge i les seves alternatives, com pot ser la reutilització dels components en el mercat de segona mà.

El principal objectiu que ens mou a fer aquest treball és aprendre tots els processos necessaris a l'hora de reciclar productes d'aquestes característiques, per així agafar consciència sobre el què no s'està fent i saber què podem fer per arreglar-ho.

2. Com de gran és el problema dels residus electrònics

Les empreses tenen el problema de crear dispositius electrònics en excés per crear mercat i així tenir més ingressos. El problema sorgeix quan una persona compra un dispositiu igual (o millor) que el que ja tenia. El vell encara és funcional i fa el mateix que el nou, però realment la gent sap que n'ha de fer?

És quan apareix la següent pregunta:

"Perquè no puc llançar els residus electrònics a les escombraries?"

Actualment la quantitat de residus electrònics que genera l'ésser humà és cada dia més gran. Això fa que els països desenvolupats els exportin cap a d'altres continents, on aquells aparells són tractats amb mètodes rudimentaris. El fet de llençar un aparell electrònic a les escombraries (entenen escombraries com un contenidor no homologat per llançar-hi deixalles electròniques) fa que el problema es faci més gran.

Analitzarem els aspectes més importants: la contaminació, la salut i el perill dels residus.

2.1. La contaminació

Les muntanyes de residus creixen considerablement als països en procés d'industrialització, on els mètodes d'extracció dels components dels aparells és simple i poc professional, això fa que repercuteixi directament en el medi ambient. El creixement d'aquestes serà descomunal si les empreses fabricants no es responsabilitzen mínimament del reciclatge dels aparells en desús.

El fet és que no afecta el medi ambient del lloc on han estat comercialitzades, sinó al lloc on són exportades.

2.2. La salut

El fet de tractar amb elements nocius fa que la salut d'aquells que els manipulen queda exposada a tots els gasos i possibles mals que pugui portar desmuntar un aparell electrònic. A més a més, la major part d'operaris de les grans muntanyes són nens d'entre cinc i deu anys, ja que tenen les mans més petites i poden manipular més fàcilment els components.

Les administracions públiques mínimament competents són les responsables de controlar-ho tot, emeten les autoritzacions pertinents i vigilen que la llei es compleixi. Tot i així el risc És asimptòtic i per tant la exigència hauria de ser creixent degut a les circumstàncies actuals.

2.3. Perills dels residus

Quan es desmunta qualsevol aparell electrònic apareixen diversos materials nocius, aquest són molt perillosos tant per la salut del qui ho manipula com la dels que l'envolten.

En qualsevol ordinador o terminal mòbil i podem trobar Plom, Arsènic, Bifenil polibromat (més conegut com PBB pel seu nom en anglès Polybrominated Biphenyls) entre d'altres. Tots aquest elements són molt perillosos. Entren dins del cos humà per les vies respiratòries ja que necessiten ser cremats per extreure el màxim partit.

A part dels perills de salut pública, també afecten dràsticament en el medi on es troben. Les piles de deixalles es fan més grans cada dia.

3. Que els hi passa als residus un cop els porto a reciclar?

Un cop decidim portar a reciclar els nostres residus electrònics i els llancem als contenidors convenients, són transportats a una planta de reciclatge homologada on haurien de seguir un procés de reciclatge específic. Lamentablement, per a moltes “empreses de reciclatge especialitzades” és molt més rentable enviar els residus electrònics a països del tercer món amb menors estàndards ambientals, eviten així, els costos dels impostos i d'una correcta manipulació i disposició segura dels residus perillosos que contenen convertint aquests països en receptors de la nostra contaminació.

Això, suposant que arribin des del punt on els deixem fins a aquestes empreses, ja que de vegades es “perden” pel camí. En el documental ‘La tragèdia electrònica’*, uns investigadors posen rastrejadors (CPU)* a 16 aparells que seran deixats a punts de recollida. Només 4 dels 16 aparells arriben a la seva destinació.

Moltes d'aquestes deixalles són revisades i alguns components són revenguts o mal reparats per a revendre'ls posteriorment tot i que molts d'aquests productes haurien de ser descatalogats. Això crea un mercat de deixalles de segona i tercera mà, on els productes no estan homologats i en molts casos en mal estat, creant així un mercat molt perillós.

4. Procés de reciclatge dels residus

El reciclatge dels equips i els aparells electrònics és molt important per el medi ambient i per la salut dels éssers vius, però també és una font molt valuosa de matèries primes. Aquestes són recuperades principalment per tornar al cicle de producció de nous components i també per a nous usos.

Dins dels materials recuperats es troben el plom, estany, silici, coure, or, ferro, alumini o plàstics, tots ells presents en grans quantitats en ordinadors, mòbils o altres aparells electrònics. Per tal d'entendre més bé el procés explicarem amb més detall les fases en les quals es divideix el procés de reciclatge electrònic*.

El procés de reciclatge comença a la línia de desmuntatge manual, on un grup d'operaris, revisen els materials, separen els no aptes per al següent procés i destrien aquells components que podrien tornar a ser utilitzats o reparats.

Tot seguit, una cinta mecànica transporta els components restants cap a una trituradora que processa els materials en trossos més petits, d'uns 5mm aproximadament, per tal de tenir la mida òptima per a les tècniques avançades de separació de materials.

El procés de separació comença introduint el material a un cicló separador, el qual divideix les petites peces segons la seva gravetat específica. A continuació, el procés es centra en la separació dels materials més valuosos com són els metalls preciosos.

Els petits residus són introduïts a un separador magnètic que, fent servir un procés amb corrents de focault*, magnetitza un conductor que atrau els materials fèrrics separant-los dels no fèrrics. El resultat és la separació dels metalls dels plàstics i vidres.

Un cop feta aquesta separació, cal recuperar els metalls preciosos d'entre tot el producte metàl·lic i per això, els metalls són introduïts en un tanc i barrejats amb àcid. En aquesta barreja es produeix una reacció química que separa els metalls preciosos de la mescla metàl·lica i els seus aliatges, recuperant-los gràcies a la diferent densitat. Tot seguit, una depuradora neteja els productes tòxics resultants de la reacció i filtra els gasos contaminants i un sistema de depuració de líquids neutralitza l'àcid residual. En aquest procés és necessària la absoluta neteja i seguretat, ja que es produeixen residus molt corrosius i tòxics.

Un cop els metalls han estat processats, són portats a un laboratori on seran analitzats i en comprovaran la puresa. Al final aquests metalls són fosos dins d'un forn d'inducció on són ajuntats en quantitats més elevades. Els materials restants com els plàstics i el vidre, són transportats a altres plates de reciclatge on seran reciclats de la manera convencional.

5. Reutilització, alternativa al reciclatge

Abans que els productes siguin reciclats, primer cal mirar el seu estat. Molts dels productes que han sigut llançats, no necessàriament són inútils. Pot ser que no funcionin per una peça fàcil de canviar, o fins i tot n'hi ha que, al passar de moda o sortir una versió més bona, han sigut llançats sense cap desperfecte.

Arran de tots aquests productes, que no cal que passin pel procés de reciclatge, han sorgit moltes iniciatives de utilització: mitjançant petites reparacions o senzillament condicionant els productes, se'ls dóna una segona oportunitat.

A part de grans organitzacions que vetllen per aquests procés, com Greenpeace o EPA*, han sortit d'altres iniciatives. Una d'elles, que tracta el problema dels residus electrònics en general, és la iniciativa StEP*.

Aquestes associacions i iniciatives treballen per fer possible i viable la reutilització com a una solució. EPA d'Irlanda, per exemple, ha començat un projecte per fer del procés de la reutilització una activitat principal enfocada a l'economia social, fent que a part de sostenible sigui atractiva econòmicament.

D'altres entitats senzillament ofereixen un servei de recollida, ocupant-se ells mateixos de tractar aquests aparells perquè puguin ser tornats a fer servir. Si aquests aparells estan molt malmesos o trencats, són venuts per peces (les peces bones, evidentment) per Internet, perquè així si algú altre té un ordinador semblant el podrà reaprofitar.

6. Països més desenvolupats en l'àmbit del reciclatge electrònic

Molts dels països desenvolupats tenen lleis a favor del reciclatge. El primer país en reciclar residus electrònics fou Suïssa a l'any 1991, començant per les neveres velles, i finalment amb el pas del temps tot tipus d'aparells electrònics gràcies a la organització SWICO*. La Unió Europea va implementar un sistema similar al febrer de 2003 (RAEE*). Àsia requereix que les empreses productores i comercialitzadores es facin càrrega del 75% del reciclatge de la seva producció. Estats Units d'Amèrica te legislació tant en l'àmbit federal com en l'estatal.

7. Conceptes i especificacions(*)

• Residu electrònic o E-Waste: Tots els dispositius electrònics tenen la seva vida útil, un cop acabada, aquest es converteixen en aparells en desús. El terme E-Waste és l'abreviació de electronic waste que traduït significa deixalles electròniques, fent referència als residus.

• ‘La tragèdia electrònica’: Un documental de Cosima Dannoritzer. Producció de Media3.14 en coproducció amb Televisió de Catalunya, ARTE France, Yuzu Productions, Al Jazeera English i TVE i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

• CPU: Processador de rastreig fet servir per investigar la destinació dels aparells llençats en una planta de reciclatge.

• Reciclatge electrònic: (E-Recycling): És la abreviació de electronic recycling i fa referència als processos de reciclatge necessaris per a tots els residus electrònics.

• Corrents de Focault: És un fenomen elèctric que apareix quan un conductor és sotmès a un camp magnètic variable, a causa del moviment relatiu entre el camp i el conductor, o a les variacions del camp amb el temps.

• RAEE: Sigles de la gestió de Residus i Aparells Elèctrics i Electròniques. Un imperatiu legal d'ençà de la promulgació per part de la Unió Europea d'una directiva en aquest sentit l'any 2002.

• SWICO: Organització Suïssa que vetlla pel reciclatge de material electrònic de tot tipus.

• StEP(Solving the E-waste Problem): organització que vetlla pel reciclatge i la reutilització de les deixalles electròniques.

• EPA(Eniromental Protection Agency): agència del govern federal d'Estats Units encarregada de protegir la salut humana i el medi ambient.

8. Conclusions

S'ha començat a parlar molt del tema tractat durant els últims anys. Això ens a facilitat la feina a l'hora de trobar informació. Val a dir també que cal revisar-la i comparar-la per poder trobar fonts fiables, ja que al haver-hi tanta matèria és fàcil trobar contradiccions.

Al principi pensàvem que seria relativament ràpid, però al veure la molta informació que podíem analitzar ens hem anat engrescant i al final podem dir que estem contents de com ha quedat.

Els nostres objectius s'han complert, ja que em après els processos necessaris per reciclar aparells electrònics, a part de veure també les conseqüències que aporten un mal ús d'aquests.

Tenim moltes eines per arreglar aquest problema, només falta que els països també i posin de la seva part. Podem veure que hi ha moltes organitzacions que vetllen perquè aquest problema sigui el menys nociu possible i és d'agrair.