Ercros: els conflictes de Flix
Índex
Continguts
Introducció
Què és Ercros?
Ercros és un grup industrial amb una història de més de 100 anys. Està diversificat en quatre àrees d'activitat. Quimica bàsica i plàstics, les divisions de Química intermèdia i Farmàcia. L'equip directiu de l'empresa està format per 16 integrants, dels quals, Antoni Zabalza és el President i Conseller Delegat.
Història de la fàbrica
Fundada l'any 1989 a partir de la fusió d'ERT S.A. i S.A. Cros és un grup que manté una presència en tots els mercats. Ven a més de 128 països i principalment, aquests països es troben a l'EU. La fàbrica electroquímica de Flix no va iniciar la seva activitat fins l'any 1897 . Una de les raons per les quals es va decidir obrir una fàbrica a Flix, i la més important, va ser l'existència de la materia prima més fonamental de l'indústria, l'aigua, que porta el riu Ebre. Amb el "boom" comercial que va suposar la creació del Reich alemany el 1871, el comerç entre Catalunya i Alemanya va augmentar ràpidament, principalment a Barcelona. Abanç de la Primera Guerra Mundial la presència d'alemanys en tot l'estat Espanyol era d'uns cinc mil, i a les instal·lacions de Flix unes 20 persones. Durant la Primera Guerra Mundial, va haver una recepció de membres extranjers de procedència molt variada. Per tant, entre el 1914 i el 1918, la colonia industrial de Flix era coneguda com el Barri Internacional.
L'evolució al llarg dels anys
El grup ERCROS no va existir fins el 1989, però la primera fàbrica Cros es va fundar a l'any 1817 ubicada a Barcelona. L'any 1897, gairabé un segle més tard, es crea la Sociedad Electroquimica de Flix, origen de l'actual fàbrica de Flix, pionera en el sector de la química bàsica a Espanya. Durant els més de 100 anys d'activitat, el tècnics i enginyers alemanys van ser la pedra angular sobre la qual es va solventar el funcionament de l'empresa. Entre els anys 1960 i 1970, el nombre d'empleats i tècnics va ser el més gran de l'història fin al 1996, amb un total de 1500 empleats i 46 tècnics.
A exepció de períodes molt concrets, els tècnics han representat un percentatge molt baix respecte els empleats. Però amb el temps, aquesta tendència ha anat canviant degut a la necessita de personal més qualificat. A partir dels anys 50, el nombre de tècnics ha anat aigmentant, en canvi el nom d'empleats, ha disminuit.
Activitat i producció
La producció de l'empresa es basa en PVC (20% aprox.). La resta de la producció es basa en sosa càustica, paraformaldehid, fosfats, coles i resines, pentaeritritol, cloisocianurats, potasses, clor i per últim formaldehid.
Com podem observar, la llista de productes químics és molt llarga. L'activitat de l'empresa en quant a la comercialització es basa principalment en el mercat espanyol (53% dels productes). La resta està repartida entre la resta de la UE, i altres països de fora d'europa.
Principals clients
Els clients més importants d'Ercros són altres empreses que es dediquen al mateix camp, la química. Gairabé la meitat de la seva producció va dedicada a aquestes empreses. Per altre banda tenim clients de camps molt diferents, de l'alimentació, farmàcia (Bayern), tractaments d'aigüa, pintures, tàxtil, auromoció, higiene etc.
Destinacions principals
Les principals destinacions de les exportacions de la fàbrica és a França, Alemanya i Itàlia. En un segon plà queden països com EUA, Regne Unit, Rússia, Xina, Índia.
Que compren?
La major despesa de l'empresa és l'energia elèctrica. És bastant comú que en les naus industruials, l'energia elèctrica sigui el factor més important i més imprescindible. En segon lloc, està el metanol i l'etilè, gairabé en la mateixa proporció. Per últim, estàn les despeses per gas, clorur potàsic, melamina i altres components químics.
Impacte ambiental i problemes associats
Cronología d'un desastre
-1897. Amb capital majoritàriament alemany, es va construir la Sociedad Electroquímica de Flix.
-1949. Finalitza la construcció de l'embassament que impedeix la circulació dels sediments del riu
-1960. L'empresa arriba al nombre màxim d'empleats: 1500
-1988. Es construeix un verteder en terres municipals ja que la normativa impedeix el desembocament de deixalles al riu.
-1989. Cros dona el pas a Ercros
-2004. Un estudi del CSIC revela que el embalse conté 700.000 tones de residus tòxics i radioactius que es van anant acumulant al llarg del segle XX.
-2006. L'audiència de Tarragona insta a Ercros a pagar part de la descontaminació. L'empresa presenta recursos i encara està pendent de resolució.
-2008. Flix compta amb 4.100 habitants i a la fàbrica amb 270 empleats. Medi Ambient va prometre iniciar les obres de restitució del riu al seu estat original avans de l'estiu del 2009.
Què hi ha al riu?
La planta ERCROS és la úncia instal·lació coneguda a Espanya que hagi produït bifenils policlorats (PCBs). En la fabricació de disolvents generava hexaclorobenzè, el qual forma part de la "Dotzena Bruta", compost inclòs a la llista de les 12 substàncies prioritàries a eliminar pel Conveni d'Estocolm sobre els Contaminants Orgànics Persistents (COPs). Un altre component de la "Dotzena Bruta" quen s'ha trobat en les últimes capes de les mostres de sediments és el DDT.
Posteriorment, després de la prohibició de fabricar PCBs de l'any 1983, la planta es va dedicar a la producció de clor i sosa. Aquesta es realitza mitjantçant la tecnologia de cel·les de mercuri (un metall pesant extremadament contaminant i tòxic).
A continuació es mostra un informe detallat, segons Greenpeace, dels materials que fins ara s'han trobat als sediments de l'embassament de Flix.
Radionucleids
La contaminació radiactiva té greus efectes per la salut humana i el medi ambient com, per exemple, elevades taxes de càncer, mutacions genètiques i immunodeficiència.
Radiació alpha: aquest tipus de radiació només viatja a distàncies curtes, per això les partícules alpha són especialment perilloses quan són inhalades o ingerides. No pot penetrar la pell d'un ésser humà o un troç de paper.
Radiació beta: les partícules beta són capaces de penetrar la pell humana, per això són perilloses quan estan en contacte directe amb la pell.
Radiació gamma: té la capacitat de viatjar a distàncies relativament llargues. Aquest tipus de radiació és més penetrant, similar als raig X d'alta dreqüència.
Els principals radionuclèids trobats a l'embassament de Flix són els següents:
Urani 238
Activitat radioactiva màxima mesurada a Flix: 12.000 becquerels/kg.
Límit de radioactivitat a partir de la qual s'ha d'avisar a l'Administració: 1.000 becquerels/kg.
L'urani 238 i els seus subproductes, són emissors radioactius de tipus alfa i beta, que són cancerígens, pot danyar les cèl·lules de pulmons, ossos, fetge, pròstata, intestí i cervell, causant tumors malignes en aquests òrgans.
L'urani 238 té una vida mitjana de 4.500 milions d'anys i durant el seu procés de degradació passa per gran part dels altres radionúclids existents.
Radi 226
Activitat radioactiva màxima mesurada a Flix: 9.400 becquerels/kg.
Límit de radioactivitat a partir de la qual s'ha d'avisar a l'Administració: 10.000 becquerels/kg.
El radi 226 és un residu radioactiu especialment perillós. Té una vida mitjana de 1.602 anys i és un emissor radioactiu de partícules alfa i raigs gamma. Es pot acumular en la cadena alimentària i danya els ossos en els éssers humans. El radi 226 també es degrada en radó 222, un gas radioactiu que té la capacitat de viatjar centenars de quilòmetres des de l'origen fins que es degrada en partícules radioactives sòlides de poloni, bismut i plom.
Metalls pesants
Arsènic (As)
- Tòxic
- Carcinogen
Impacte ambiental: l'arsènic no pot ser destruït pel medi ambient. Sòlament pot canviar de forma. L'arsènic en l'aire es diposita a terra o és remogut de l'aire per la pluja. L'arsènic és l'element més problemàtic en els sòls, ja que per les seves característiques químiques roman en els sediments encara que es facin tasques de neteja. Gran part dels compostos de l'arsènic es poden dissoldre en aigua, fet que augmenta la seva dispersió. L'arsènic es pot acumular en els peixos.
Efectes sobre la salut: diversos estudis han demostrat que l'arsènic inorgànic pot augmentar el risc de càncer de pulmó, de pell, de bufeta, de fetge, de ronyó i de pròstata. A més a més, pot ocasionar:
- La mort quan és ingerit en nivells alts.
- Mal de gola.
- Irritació dels pulmons.
- Nàusees i vòmits.
- Reducció de la producció de glòbuls blancs i vermells.
- Ritme cardíac anormal (major risc d'infart).
- Dany als vasos sanguinis i sensació de formigueig a mans i peus.
Cadmi (Cd)
- Tòxic
- Carcinogen
El cadmi no té una funció nutricional o bioquímica, i és extremadament tòxic en plantes i animals.
Impacte ambiental: el cadmi entra a l'aire a partir de fonts com la mineria, indústria, la combustió de carbó i les deixalles domèstiques. No es degrada en el medi ambient, però pot canviar de forma. En l'aire les partícules de cadmi poden viatjar llargues distàncies abans de dipositar-se en el sòl o en l'aigua. El cadmi entra a l'aigua i a terra per abocadors, vessaments o fuites en llocs que contenen deixalles perilloses. S'adhereix fortament als sediments. Part d'aquest cadmi es dissol a l'aigua. Les plantes, peixos i altres animals incorporen cadmi del medi ambient. El cadmi roman en l'organisme molt de temps i pot acumular-se després d'anys d'exposició a baixos nivells.
Efectes sobre la salut: el Departament de Salut i Serveis Humans (DHHS) ha determinat que és raonable predir que el cadmi i els seus compostos són carcinogens. L'exposició a aquest element també pot provocar:
- La mort quan es respira en nivells alts.
- Greus lesions als pulmons.
- Irritació aguda d'estómac.
- Vòmits i diarrea.
- Pot acumular-se als ronyons i, per tant, produir malalties renals.
- Fragilitat dels ossos.
- Augment de la pressió sanguínia, dèficit de ferro a la sang, malalties al fetge i lasions als nervis i al cervell.
Crom (Cr)
- Carcinogen
Impacte ambiental: el crom entra a l'aire, aigua i sòl principalment en les formes de crom (III) i crom (VI). En l'aire, els compostos de crom són presents principalment com partícules de pols fines que eventualment es dipositen sobre la terra o l'aigua. El crom es pot adherir fermament a terra i només una petita quantitat es pot dissoldre en l'aigua, passant així als nivells més profunds del sòl i l'aigua subterrània. Els peixos no acumulen en els seus organismes massa crom procedent de l'aigua. El Crom VI (o hexavalent) rarament apareix de forma natural en el medi ambient ja que és produït generalment per processos industrials, com la crema de carbó a les centrals tèrmiques.
Efectes sobre la salut: la WHO ha determinat que el crom és carcinogen. A més a més:
- Respirar nivells alts de crom (VI) pot causar irritació a les vies respiratòries, nas que moqueja, hemorràgies nasals, úlceres i perforacions en l'envà nasal.
- Ingerir grans quantitats de crom (VI) pot produir malestar estomacal i úlceres, convulsions, dany al fetge i al ronyó, i pot fins i tot causar la mort.
- Ulceració de la pell.
- Reaccions al·lèrgiques.
Coure (Cu)
Impacte ambiental: el coure pot entrar al medi ambient des mines de coure i d'altres metalls i fàbriques que manufacturen o usen coure metàl·lic o compostos de coure. També pot entrar al medi ambient a través d'aigües residuals domèstiques,la combustió de combustibles fòssils i deixalles, la producció de fusta, la producció d'abonaments de fosfat, i de fonts naturals (per exemple, per pols del sòl escampat pel vent, volcans, vegetació en descomposició, incendis forestals i de la rosada de aigua de mar). El coure no es degrada en el medi ambient. El coure a terra s'adhereix fermament a la matèria orgànica i als sediments. El coure que es dissol en aigua s'uneix ràpidament a partícules suspeses en l'aigua, però, generalment no entra a l'aigua subterrània. El coure que és transportat per partícules emeses per foses i plantes que processen minerals torna a terra per la gravetat, per la pluja o la neu.
Efectes sobre la salut: no se sap si el coure pot produir càncer en éssers humans. L' EPA ha determinat que el coure no és classificable quant a la seva carcinogenicitat. L'exposició a altes quantitats de coure pot tenir els següents efectes en la salut:
- Dany al fetge i als ronyons i, en ultima instància, la mort.
- Irritació del nas, la boca i els ulls.
- Mal de cap i d'estómac, marejos, nàusees i diarrea.
Mercuri (Hg)
- Tòxic
- Bioacumulatiu i es biomagnifica en la cadena alimentària.
- Possible carcinogen.
El mercuri és un metall, no essencial, extremadament tòxic sense cap funció nutricional o bioquímica. Els mecanismes biològics per eliminar-lo són pobres i és l'únic metall que es biomagnifica, és a dir, que s'acumula progressivament segons passa per la cadena alimentària. A més, tendeix a romandre en el medi donada la seva poca capacitat per degradar-se.
Impacte ambiental: el mercuri inorgànic (mercuri metàl·lic i compostos de mercuri inorgànics) passa a l'aire durant l'extracció de dipòsits minerals, en cremar carbó, escombraries i a partir de plantes industrials. El mercuri passa a l'aigua o al sòl des d'abocadors o per l'activitat volcànica. Les concentracions de mercuri en el medi ambient estan creixent a causa de l'activitat humana.
Efectes sobre la salut: l'EPA ha determinat que el clorur mercúric i el metilmercuri són possiblement carcinogens en éssers humans. L'exposició al mercuri també té els següents efectes sobre la salut:
- L'exposició a metilmercuri té com a resultat danys permanents al sistema nerviós central, a les funcions del cervell, ronyons i en el desenvolupament del fetus.
- Lesions als pulmons, nàusees, vòmits, diarrea, augment de la pressió sanguínia o del pols, granellades i irritació als ulls.
- Dany a l'ADN i als cromosomes.
- Reaccions el·lèrgiques, irritació de la pell, cansament i mal de cap.
- Efectes negatius en la reproducció, dany en l'esperma, defectes de naixements i avortaments.
Plom (Pb)
- Tòxic
- Possible carcinogen.
No es coneix cap funció bioquímica o fisiològica del plom.
Impacte ambiental: el plom es troba de forma natural en el medi, però les majors concentracions ambientals trobades són conseqüència de les activitats humanes. El plom s'acumula en els cossos dels organismes aquàtics i organismes del sòl. Aquests experimentaran efectes en la seva salut per enverinament. Els efectes sobre la salut dels crustacis pot tenir lloc fins i tot quan només hi ha petites concentracions de plom present. Les funcions en el fitoplàncton poden ser pertorbades quan interfereix amb el plom. Els organismes del sòl també pateixen enverinament per plom. El plom és un element químic particularment perillós que es pot acumular en organismes individuals i també entrar a les cadenes alimentàries.
Efectes sobre la salut: el DHHS ha determinat que és raonable predir que l'acetat de plom i el fosfat de plam són carcinogens. L'exposició al plom és més perillosa per a nens petits i el fetus. Els efectes del plom sobre la salut són els mateixos quan es respira o quan és ingerit. L'exposició al plom també té els següents efectes en la salut:
- Dany al sistema nerviós, especialment a nens i nenes.
- Dany als ronyons.
- Dany al sistema reproductor.
- Disminució del temps de reacció.
- Debilitament dels dits, canells o turmells.
- Pot afectar a la memòria.
- Anèmia.
- Avortaments, naixements prematurs, nens de menor mida.
- Disminució de la capacitat mental al nen, dificultats d'aprenentatge i desenvolupament més lent.
Níquel (Ni)
- Carcinogen
Impacte ambiental: el níquel alliberat al medi ambient acaba a terra o als sediments on s'adhereix fortament a partícules que contenen ferro o manganès. No hi ha molta informació disponible sobre els efectes del níquel sobre els organismes i els éssers humans. Se sap que altes concentracions de níquel en sòls sorrencs potden clarament fer mal a les plantes i altes concentracions de níquel en aigües superficials poden disminuir el rang de creixement de les algues. Els microorganismes poden també patir una disminució del creixement a causa de la presència de níquel. El níquel no sembla acumular-se en peixos o en altres animals usats com aliments, però es pot pensar que els efectes que el níquel té sobre la salut humana també els tindrà en els animals, sobretot aquells que estan exposats a nivells més elevats.
Efectes sobre la salut: l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) ha determinat que alguns compostos de níquel són carcinogens en éssers humans i que el níquel metàl·lic és possiblement carcinogèn en éssers humans. L'EPA ha determinat que les pólvores de refineries de níquel i el subsulfuro de níquel són carcinogènics en éssers humans. L'exposició al níquel també té els següents efectes en la salut:
- Reaccions al·lèrgiques.
- Asma, bronquitis crònica i alteracions dels pulmons.
- Problemes a l'estómac.
- Efectes adversos a la sang i als ronyons.
- Danys al fetge, ronyons i sistems immunitari.
- Afecta a la reproducció i al desenvolupament.
Zinc (Zn)
El zinc és un dels elements més comuns en l'escorça terrestre. Es troba a l'aire, el sòl i l'aigua, i està present en tots els aliments.
Impacte ambiental: el zinc és alliberat al medi ambient per processos naturals, però la major part prové d'activitats humanes com ara la mineria, producció d'acer, combustió de petroli i incineració de deixalles. S'adhereix a terra, sediments i a partícules de pols en l'aire. Alguns compostos de zinc, depenent del tipus de sòl, poden arribar a mobilitzar-se a l'aigua subterrània i als llacs, rierols i rius. El zinc pot també incrementar l'acidesa de les aigües. La major part del zinc a terra roman adherit a partícules de sòl i no es dissol en l'aigua. S'acumula en peixos i en altres organismes. L'acumulació de zinc en els sòls pot danyar les plantes, però no s'acumula en aquestes. El zinc pot interrompre l'activitat en els sòls, amb influències negatives en l'activitat de microorganismes i cucs. La descomposició de la matèria orgànica possiblement sigui més lenta degut a l'acumulació de zinc.
Efectes sobre la salut: el DHHS i la IARC no han classificat el zinc en quant a carcinogenicitat. No obstant, l'exposició a nivells elevats de zinc pot tenir els següents efectes sobre la salut:
- Rampes a l'estómac, nàusees i vòmits.
- Anèmia i disminució dels nivells de colesterol beneficiós.
- Irritació de la pell.
- Afecta al sistema reproductor. Pot provocar esterilitat.
- Augment de la taxa de morts i baix pes en les cries (observat en animals).
Compostos organoclorats
Hexaclorobenzè (HCB)
- Persistent
- Tòxic
- Bioacumulatiu i es biomagnifica en la cadena alimentària.
- Carcinògen
- Disruptor endocrí.
Aquest compost és persistent, bioacumulatiu i tòxic per a la vida aquàtica, les plantes, animals terrestres i per humans; s'ha utilitzat de forma extensiva com un pesticida i en tractaments de llavors. Les recents investigacions indiquen que l'HCB pot contribuir de manera significativa a la toxicitat causada pels compostos organohalogenats en llet materna.
El HCB pot danyar el desenvolupament del fetus, el fetge, el sistema immune i endocrí, la tiroides, els ronyons, els ossos, la sang i el sistema nerviós central. El fetge i el sistema nerviós són els òrgans més sensibles als seus efectes.
PCB's
- Persistents
- Tòxics
- Bioacumulatius i es biomagnifiquen en la cadena alimentària.
Aquest grup abarca 209 congèneres diferents. Al voltant de la meitat d'ells s'han identificat en el medi ambient. Els PCB són persistents, tòxics i bioacumulatius. Els PCB altament clorats són els més persistents i la majoria es troben com a contaminants ambientals. S'han convertit en productes químics ubicats globalment, i fins i tot es troben en concentracions elevades en teixits de animals que viuen en ambients que tradicionalment es consideren verges. En estudis realitzats a mamífers marins de l'Àrtic, com balenes, foques i óssos polars, s'ha confirmat la presència de PCB i altres contaminants organoclorats. Als PCB se'ls associa un ampli rang d'efectes tòxics en la salut que inclouen efectes immunològics, neurològics i reproductius.
DDT
- Persistent
- Tòxic
- Bioacumulatiu i es biomagnifica en la cadena alimentària
- Disruptor endocrí
- Possiblement carcinògen
Durant dècades, el DDT va tenir un ús agrícola i forestal, però a causa del seu impacte mediambiental es va prohibir gairebé universalment. Des de llavors nombrosos investigadors han documentat els riscos dels compostos organoclorats bioacumulatius per als éssers humans i per a la vida salvatge en general.
Són lipofílics, és a dir, s'acumulen en teixits grassos. Inclús les persones que no treballen amb DDT poder ser contaminades si ingereigen algun aliment que en contingui.
Pot aactuar com a disruptor endocrí i com a imitador de l'estrògen.
Pot provcar alteracions al sistema hormonal, malalties relacionades amb el sistema reproductor, immunològic o en el desenvolupament, entre d'altres.
Ercros a dia d'avui
La direcció de la planta química de l’empresa va falsejar durant diversos anys consecutius els informes sobre les emissions de mercuri que han estat alliberats a l’atmosfera. Aquest fet, ha sortir a la llum gràcies a persones anònimes que segons tenim entès, formaven part d’Ercros com encarregats. La mostra que ha pogut afirmar la certesa d’aquest rumor, han estat diversos correus de l’any 2014 i 15 remitents entre els diferents directors de la planta on es demanen mútuament quin grau de Hg, és a dir, mercuri, han d’introduir a l’informe.
Un cop sortida a la llum aquesta falsedat, per ordre de la Unió Europea, Ercros es veu obligada a modificar els seus processos de producció de cloro amb l’objectiu de deixar-los lliure de mercuri abans del desembre de 2017. La companyia anuncia que, davant d’aquesta situació, no tenen altre remei que plantejar el tancament del centre de treball de Flix i la restauració del de Vila-seca.
En aquest context, actualment Ercros reduirà la seva producció total de cloro en un 55%, cosa que suposarà una disminució del consum d’energia elèctrica. Aquest fet permetrà alliberar avals financers y els dipòsits que els garanteixen per un import d’una 8 milions d’euros, diners que concedirà a la companyia poder abordar els costos de l’ajust de la plantilla. A partir del 2018, Ercros preveu reduir la facturació en uns 90 milions d’euros, que és aproximadament un 15% de l’anual, y una reducció de l’ebitda(1) ordinari d’entre 5 a 10 milions.
La multinacional francesa MOA BPI Group, encarregada de buscar una inversió alternativa per reindustrialitzar la zona de la planta de clor d'Ercros a Flix, no ha aconseguit tancar cap acord en el període de vigència del contracte, segons ha informat en els darrers mesos la química catalana. Davant aquesta situació, s'ha decidit prorrogar un any més el contracte, fins a l'1 d'abril del 2017.
Durant aquest nou període, MOA BPI seguirà treballant per torbar una inversió alternativa a la planta d'Ercros. Segons la companyia, fins ara s'han identificat diverses empreses interessades que han presentat projectes, alguns dels quals, encara en fase d'anàlisi, encara que cap s'ha pogut tancar a curt termini.
(1) és una mesura del benefici que pretén mesurar la rendibilitat econòmica d'una empresa a fi de posar en relleu el benefici generat per l'activitat purament operativa d'aquesta.
Història econòmica de la població
L’objectiu d’aquest apartat és comprendre la importància d’Ercros en l’economia de Flix, fent així un anàlisi dels principals sectors econòmics que han envoltat la població flixenca al llarg dels últims segles.
Durant el segle XIX podem considerar flix una població agrària, ja que depenia dels camps de blat i molts d’altres productes que exportava a Lleida i a les afores de Catalunya, com ara a Valencia.
A les acaballes del segle XIX es construí l'Electroquímica de Flix l’any 1897, va ser considerava la principal empresa de la localitat i una de les primeres electròlisis d'Europa, que ha marcat la idiosincràsia industrial de la població fins a l'actualitat. Va ser construïda per dues societats alemanyes, una química i una altra elèctrica, amb la participació dels banc suïssos i de destacades personalitats espanyoles de Barcelona i Madrid. El motiu d’aquestes grans inversions va ser les favorables condicions que obtindrien en aquesta localitat. Per una banda, la proximitat a la matèria primera de pedreres i salines, per altra banda el subministrament d’aigua provinent del riu Ebre i la presència de fonts energètiques com les mines de carbó a Mequinensa. Per últim, un avantatge molt important en aquella època eren els mitjans de comunicació òptims per al transport de mercaderies i carbó, ja que feia 5 anys que s’havia inaugurat la línia de ferrocarril de Madrid-Barcelona, juntament amb el transport fluvial des de les mines de carbó. També cal destacar que en aquells anys, corria la possibilitat que es construís una central hidroelèctrica aprofitant un antic assut a l’Ebre.
Durant la Guerra Civil, la població sofrí els atacs de l'aviació amb l’objectiu de destruir la fàbrica química. Aproximadament a l’any 1937 va produir-se el primer bombardeig, amb un total de 125 bombes. Al municipi, que acabaria patint una vintena d'atacs aeris, es van construir un total de 9 refugis.
Durant aquests anys d’atacs continus, i a més a més, la coneguda batalla de l’ebre, la central electroquímica va haver de ser reconstruida ja que va patir diversos danys durant la guerra.
Un cop finalitzada la guerra, al 1948 fou inaugurat el salt hidroelèctric de Flix, que consta d'una central de 50 MW de potència alimentada pel cabal del riu Ebre des de la presa de Flix. Pocs anys després, la indústria química, que posteriorment va passar successivament a pertànyer a Societat Anònima Cros, Ercros, ha anat transformant-se segons les necessitats i l'evolució industrial i social de l'entorn, per finalment patir un lent declivi davant el progressiu trasllat de la producció química mundial cap a països com l'Índia i la Xina, el que en aquest cas ha suposat una disminució de la població, tot i el dinamisme natural que ha demostrat la zona en els sectors industrial i energètic amb la instal·lació de centrals hidroelèctriques de Riba-roja i Flix, dues centrals nuclears d'Ascó, i altres indústries, també químiques, com la finlandesa Kemira
L'existència d'aquesta empresa va permetre unes oportunitats d'ocupació úniques per a l'època en una població rural de finals del segle XIX que es trobava en retrocés. Aquesta indústria, entre les pioneres de Catalunya i Espanya, va permetre que Flix passés de ser una societat agrícola a netament industrial, que es situés com la població de major nombre d'habitants de la comarca durant molts anys i que fos un referent industrial a nivell nacional .
Repercussió en la població flixenca
Acuamed
Aquamed (Aguas de las Cuencas Mediterráneas) és una empresa espanyola dedicada a la gestió i preservació de les aigües de les conques del Mediterrani i suposa la principal eina del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per al Programa d'Actuacions a aquestes.
Les actuacions del Programa estatal encomanadeds a Acuamed són nombroses y, en general, busquen tres objectius: incrementar els recursos hídrics, millorar la gestió de l'aigua i restaurar el medi ambient.
Un dels processos qué més utilitza Acuamed és la dessalinització. S'ha de dir que, per mitjà de la dessalinització, Acuamed ha aconseguit portar aigua potable (apta per consum humà i pel rec agrícola) a llocs on no n'hi havia o era inaccessible.
A més a més, Acuamed també s'encarrega de tasques de neteja i manteniment del medi ambient en casos de contaminació de les aigüe, com és el cas de Flix.
En difinitiva, Acuamed és una empresa contractada pel govern espanyol, dedicada a la preservació de la salut pública per mitjà de la preservació de les conques mediterrànies. Per tant, en certa manera, podriem dir que fa una tasca social.
Corrupció
El 18 de gener de 2016 es va conpeixer que tretze persones, entre els quals el director general d'Acuamed, Arcadio Mateo del Puerto, i la responsable d'Ingenieria i Construcció, María Gabriela Mañueco, habien estat detingudes en una operació contra una trama corrupta de contractes d'aigua amb diversos milions d'euros defraudats per mitjà de cotractes irregulars amb empreses, segons estimacions de la Guardia Civil. El Govern va destituir el director general d'Acuamed detingut. Les primeres detencions van arribar també a directius de diverses constructores espanyoles.
Aquest cas també va provocar la dimissió del subsecretari de Presidència del Govern, Federico Ramos de Armas. Aquest era considerats per alguns mitjans de comunicació la mà dreta de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría.
Com és d'esperar, el projecte de descontaminació de l'embassament de Flix es va veure greument afectat per aquest cas de corupció interna. A causa d'aquest, molts dels fons destinats al projecte simplement van deixar d'existir i això va portar a l'estat en que es troba ara, és a dir, paralitzat.
La primera fase del projecte, consistent en la retirada de sediments contaminants del fons del riu ja està completada però la segona fase, consistent en la depuració de la pròpia aigua del riu i ecossitemes propers (recordem que molts dels residus no solament es quedaven en forma de sediments sinó que es dissolien en l'aigua i en l'aire amb facilitat i, per tant, podies ser transportats a altres indrets no contaminats).
Això no només provica un problema econòmic i social a la població de Flix (bona part de la economia local depèn de la fàbrica o, en segon terme, del projecte de descontaminació) sinó que també planteja un problema sanitari i medioambiental molt seriós.
Bibliografia
http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/other/embalse-de-flix-un-vertedero.pdf
http://www.acuamed.es/quienes-somos/que-es-acuamed
https://es.wikipedia.org/wiki/Aguas_de_las_Cuencas_Mediterr%C3%A1neas