La tragèdia electrònica

El documental 'La tragèdia electrònica' explica, a través de diferents persones defensores del reciclatge, la historia de cada aparell des de que l'usuari decideix portar-lo a una planta de reciclatge;http://ca.wikipedia.org/wiki/Reciclatge fins la seva destinació final. Quan una persona porta un aparell a una planta de reciclatge, sembla ser que estigui fent el correcte, però el problema no és si la persona fa bé o no, sinó el què farà la mateixa planta de reciclatge amb aquell producte. *Aquí és on trobem el causant de les muntanyes de residus que es creen als països del tercer món o en vies de desenvolupament. A través de moltes plantes de reciclatge s'ha creat una xarxa de negoci lucratiu amb el qual comercialitzen aparells que haurien de ser reciclats o catalogats com a deixalla. Els països desenvolupats creen fins a 50 milions de tones de residus per any i aquestes empreses fantasmes creades per comercialitzar-los se'n beneficien. Totes aquestes deixalles són un cultiu de elements tòxics tant com pel medi ambient, com per la vida humana, i tot i així ni els controls, ni els governs i ni tant sols les organitzacions que intenten frenar-ho no hi poden fer res. Europa gasta actualment 130.000 milions d'euros cada any per importar metalls estratègics necessaris quan una gran part d'aquesta demanda és podria cobrir mitjançant un sistema de reciclatge efectiu. Això diu moltes coses de la nostra societat. El diner fàcil crida molt l'atenció i el fet d'estar en crisis incrementa els negocis amb recaptació d'aquests diners bruts mitjançant el camí més curt i més dolent alhora. El documental mostra com dos terceres parts de residus electrònics contaminats i perillosos pel medi ambient, no arriben a una planta de reciclatge homologada, tot i que dels països de on són procedents, està prohibit la seva comercialització quan és troben en estat de deixalla. La seva destinació es ser exportats il·legalment fins a la Xina, Àfrica etc. Cada dia arriben tones i tones en aquests països, i és pràcticament impossible vigilar la introducció de totes les deixalles electròniques. Un dels pocs països que no prohibeix la exportació és els Estats Units: 'El 66% del que surt del país, va a parar a xina' assegura Joan Úbeda, productor executiu del film. És increïble com l'ésser humà pot ser tant egoista, vivim en un món on la tecnologia s'ha convertit en una part molt important de la nostra vida i que qualsevol aparell electrònic que comprem té una vida útil determinada per l'usuari. El problema sorgeix quan la persona posseïdora de cert aparell decideix llançar-lo. És per aquest fet, que aquest documental m'ha mantingut atent des de el principi fins al final. Sembla un fet que no transcendeixi a les nostres vides, però el que no veiem, és que la terra s'està morint contaminada per culpa de l'espècie humana i el mal ús de les eines que hem anat descobrint durant el transcurs dels anys.