Sostenibilitat ---> E-Waste

Índex

Continguts

Sostenibilitat ---> E-Waste

Introducció

En l'actualitat, els éssers humans generem molts residus electrònics a causa de que estem contínuament millorant productes i pensant en la necessitat d'estar actualitzats. Per a ser sincers, això és un estereotip fals, ja que encara que surti un producte actualitzat i millorat, no significarà que el nostre producte "vell" deixi de funcionar o deixi de ser efectiu. Estem acostumats a comprar impulsivament productes nous i millorats encara que no tenim la necessitat, l'exemple principal és el tema dels mòbils. Acostumem a ser guiats per les millores que porten els nous mòbils quan ens disposem a comprar algun. Moltes vegades hem comprat un, encara que el nostre anterior funciones en correctes condicions, només perquè la versió nova portava una mínima millora de sistema.

Actualment, els residus electrònics són portats a països subdesenvolupats. Països com Guiyu, Ghana o Nigèria estan directament afectats per aquets residus. Els productes produïts per la matèria primera que s'extreu de les mines dels països subdesenvolupats, acaben llançats a aquest països que són considerats com a contenidors gegants.

Tot i les convencions internacionals que prohibeixen l'exportació de residus perillosos a països en desenvolupament, enormes quantitats de vells equips electrònics d'Europa acaben arribant cada setmana a aquets països.

I per què passa això? Aquest fet succeeix per culpa de les lleis permissives que tenen aquests països.

Tot seguit aprofundirem més en el tema i veurem els efectes del E-Waste a nivell mediambiental, social i econòmic.

E-Waste

Què és l'E-Waste?

Es coneix l'E-Waste de diferents maneres La més coneguda i que hauria de conèixer tothom qui utilitza productes electrònics és l'anomenada residu electrònic ("electronic waste"). A la vegada, també es coneix aquest concepte definides per les sigles RAEE ("Residuos de Aparatos Eléctricos y Electrónicos"). Un residu està dins del sector de l'E-Waste quan és un dispositiu alimentat elèctricament, que ha superat la seva vida útil i, per tant, es considerat obsolet pels seus propietaris.

L'E-Waste està classificat en tres grups:

Línia blanca: forns, frigorífics, rentadores, rentaplats i cuines.
Línia grisa: telèfons mòbils i equips informàtics.
Línia marró: televisors, vídeos, equips de música...

Els exemples de residus electrònics més comuns són ordinadors vells, mòbils i electrodomèstics que són abandonats pels seus propietaris. Són bàsicament, productes que qualsevol de nosaltres tenim.

Per què es produeixen tants residus electrònics?

(Amb la societat d'avui dia, on es vol tenir l'última versió i més actualitzada d'un producte, comprar nous electrodomèstics encara que no sigui per necesitat, sinó per renovar, és a dir, considerar obsolet la versió antiga i per això adquirir la moderna.)

<< Voler tenir l'últim del moment, comprar un nou ordinador, adquirir un dispositiu encara que no sigui per necessitat sinó que sigui únicament per gust són accions típiques i comunes en el nostre dia a dia actual.>>

Però, què passa amb "la xatarra"? On va tot el que nosaltres decidim rebutjar? Quines són les seves possibles conseqüències? Som culpables de l'acumulació de ferralla electrònica? Aquestes són algunes de les preguntes que qualsevol persona amb un nivell de vida que li permeti comprar i llençar coses hauria de pensar.

La necessitat d'anar actualitzant cada material electrònic continuament és una falsa realitat. Les grans culpables d'aquest gran problema són les empreses que venen dits dispositius. La propaganda que es fa desde les empreses crea una incertesa que fa que molta gent es qüestioni realment si (la nova versió d'un producte, satisfà més necesitats que la seva versió més antiga) <<el producte que un té en el seu propi poder satisfa les seves propies necessitats>>. Un altre gran problema és la duració de la vida de certs productes. Hi ha empreses que fan un producte amb una durada de vida limitada, com per exemple la gran empresa APPLE, creadora de mòbils amb una data de "caducitat" senyalada en el calendari, és a dir, que duren només el temps indicat per la pròpia empresa. Aquest mètode fa que cada x temps (dit producte deixi de funcionar i ens sentim obligats a comprar la versió més renovada del mercat. Això es conegut com a obsolescència programada, i és una causa de les principals causes per les quals generem E-Waste.) << una persona s'hagi de canviar el mòbil per obligació i que l'antic sigui llançat ves a saber on.>>

Obsolescència programada

L'obsolescència programada és la programació de la vida útil d'un producte a partir (una sèrie de càlculs i pactes entre empreses, que fan el fabricants o empreses) <<de certs càlculs que el propi fabricant o l'empresa fa>> durant la fase de disseny de l'esmentat producte. La pròpia empresa o el fabricant dictan el moment exacte pel qual aquest producte es <<torni>> (tornarà) obsolet, sense funcionar, inútil <<o>> (i/o) inservible. Principalment les empreses <<fan aquestes "tècniques">> (utilitzen l'obsolescència programada) per <<fer pagar>> (obligar) al consumidor (a renovar productes) més d'una vegada per mitjà de productes degradables o "productes escombraries", els quals tenen una necessària i contínua actualització, fet que provoca que es generin una petita addicció.

En cert moment es va pensar i es va crear una petita iniciativa d'implementar l'obsolescència programada per mitjà d'una llei, de manera que fos una veritable obligació dels fabricants, però pel bé de tothom, aquesta llei no va entrar en vigor. Tot i això, molts empresaris van aplicar aquesta política de producció, amb un exemple molt destacat: les bombetes.

L'obsolescència programada representa un veritable problema que impacta de manera molt forta en l'economia dels consumidors, encara que les conseqüències no són només aquestes, sinó que encara van més enllà. I és que aquest mètode genera enormes deixalles de materials que són llençats a les escombraries amb poc temps d'ús. Això produeix un gran impacte en el medi ambient, on alguns països són utilitzats com a abocadors gegants de productes rebutjats.

Països que més generen

Es preveu que per a 2018 cada ésser humà generarà una mitjà de 6,7kg de residus electrònics. Si ens fixem en els residus electrònics que crean es països, podrem comprovar com els Estats Units segueix sent el que més genera, seguit per la Xina, Japó, Alemanya i l'Índia. Una dada demostra que només els EUA i la Xina generen de forma conjunta gairebé una tercera part (un 32%) de les escombraries electròniques del món.

Espanya, va generar 17,7 kg per habitant el 2014. Si comparéssim Espanya amb els altres grans països d'Europa com per exemple Itàlia, amb 17,6 kg, o França, amb 22,1 kg, o Alemanya i Regne Unit, amb 21,6 kg i 23,5 kg respectivament, veuríem que és dels que menys residus electrònics genera.

Si fem un gir de 45º a la nostra vista i mirem al continent americà, veiem que Estats Units va generar 22,1 quilos kg per habitant, Canadà 20,4 kg, Mèxic 8,2 kg, Brasil 7 kg, Xile 9,9 kg i Colòmbia 5,3 kg.

Però el més sorprenent és que són vuit països europeus els que encapçalen la llista mundial de mitjana per ciutadà: Noruega, Suïssa, Islàndia, Dinamarca, Regne Unit, Holanda, Suècia i França.

Països afectats

La Convenció de Basilea de Nacions Unides regula clarament el comerç dels productes de rebuig. Segons aquest acord internacional, residus i articles perillosos, inclosos els electrònics, no poden ser exportats a països en vies de desenvolupament. La raó és que els països en desenvolupament, en general, no compten amb les infraestructures necessàries per a dur a terme el tractament de les deixalles d'una manera correcta amb el medi ambient.

En 2008 l'ONG Greenpeace denunciava a nivell mundial en un informe titulat Enverinant la pobresa on els països d'Àsia com la Xina o l'Índia o països d'Africa con Ghana i Nigèria s'havien convertit en la destinació de més del 70% d'aquestes deixalles tecnològiques.

Segons estimacions de l'Agència Europea de Medi Ambient (EEA), almenys 250.000 tonelades de residus electrònics surten cada any de la Unió Europea de forma il·legal com a béns de "segona mà", quan en realitat són productes inutilitzables i molt perillosos de manipular.

Guiyu

Guiyu, és considerada la capital mundial del E-WASTE. s'estima que 1,6 milions de tones de deixalles electrònics acaben en aquesta localitat cada any. És un gegantí negoci que dóna feina a gairebé 80.000 dels 100.000 residents i deixa ingressos per valor de 3.700 milions de iuans (uns 480 milions d'euros). Guiyu és, amb diferència, el lloc del planeta en què més aparells es reciclen.

En Guiyu la majoria del treball de reciclatge es porta a terme en uns 5.500 petits magatzems, patis, i domicilis. Poden arribar a treballar families senceres, On hi han que es dediquen a la separació de peças per obtenir més materia prima, hi han que es dediquen a treure peçes de recanvi.

El tractament amb materials perillosos com el plom, provoca moltes malalties i deformacions en nados acabats de neixer. Conscients del perill, les autoritats locals han tractat en diverses ocasions de clausurar els negocis que operen en pitjors condicions. "Però tanquen un i obren un altre. A més, els propietaris subornen a la policia perquè faci els ulls grossos.

Ghana

Ghana és considerat com un dels països més pobres del món, tant els seus antecedents històrics, com la seva cultura han fet que el desenvolupament del país sigui molt lent. Això fa que el país sigui molt vulrnerable.

En el port més important de Ghana, Tema, rep cada mes al voltant de 600 contenidors plens d'equips electrònics obsolets procedents d'arreu del món, si bé en la seva majoria solen ser vells ordinadors, televisors i refrigeradors procedents especialment d'Europa. I aquest trànsit de residus que arriben a Ghana va en augment. Segons organitzacions com Danwatch i Greenpeace, només una quarta part dels productes electrònics poden ser reutilitzats i acaben en magatzems de botigues de segona mà de la regió. La resta,són simplement residus i acaben en el major abocador de Ghana, Agbogbloshie.

En l'abocador de residus de Agbogbloshie, els articles perillosos no són tractats com haurien. La majoria dels productes s'emmagatzemen a diversos metres d'altura o són cremats a l'aire lliure. Provocan la contaminació del aire i del terreny, apart de la contaminació de la salut dels poblats.

Nigeria

Lagos, capital comercial de Nigèria, pot considerar-se un dels llocs amb més quantitat de deixalles electrònics del món. Desfer-se'n és un veritable problema que se suma al de la gestió de residus tradicionals.

Uns 500 contenidors carregats amb un volum equivalent a 400.000 monitors d'ordinador o 175.000 aparells de televisió ingressen a Lagos al mes, produint unes 9000 tonelades de deixalles al dia.

Nigeria no disposa d’un indústria basada en la producció de dispositius electrònics, ni tampoc d’infraestructures ni recursos financers per tal de sostenir-la, i per tant aquest sector es basa en l’importació. Moltes de les importacions són catalogades com EEE ( Electrical and Electronics Equipment) de segona mà, i com que les importacions creixen any rere any, això implica un creixement de l’e-waste. El valor de les importacions no es basa en la qualitat dels contenidors que es reben, sinó pel pes. Per tant, els dispositius són separats depenent de la qualitat. Els de pitjor qualitat seran destinats a la reparació. Els irreparables van a parar a l’abocador o bé s’aprofiten les peces internes, com chips de memòria, circuits integrats, alumini, coure o acer. Això es ven a comerciants. Fins i tot s’extreu el coure dels cables. D’aquesta manera, es crea un sistema molt ben organitzat on els dispositius electrònics són catalogats, distribuïts, i llavors venuts o bé rebutjats.

Efectes del E-Waste en la salut

En aquest apartat observerem amb detall els materials més perillosos i tòxics del E-Waste, dels quals aprofundirem els més perjudicials per a la salut. La majoria de components afecten a l'organisme per inhalació, però també poden ser per ingestió o per contacte amb la pell.

Principals components perillosos

Plom

El plom és un compost tòxic cancerigen que s'acumula en el sistema nerviós central i és perjudicial en el desenvolupament mental dels nens. Pot arribar al organisme per inhalació o ingestió, és a dir, que arriba al nostre sistema circulatori ja sigui pels pulmons o pel procés digestiu.

Una exposició elevada té les següents conseqüències:

Anemia (disminució dels globuls vermells en la sang que tranporten l'oxigen)
Fatiga
Mals de cap
Insomni
Hipotensió
Problemes als rinyons
Danys al sistema nerviós
Mort

Mercuri

S'ha observat que els principals efectes del mercuri en els ésser humans són els següents:

Afecta en la reproducció humana i en les primeres etapes de la vida
Cervell, pulmons, ronyons i ulls.

La principal via d'exposició és la ingestió de peix i marisc contaminats.

Algunes conseqüències del mercuri poden ser:

Tremolors
Insomni
Pèrdua de memòria
Efectes neuromusculars (dolors i pèrdua de sensibilitat)
Cefalea (mals de cap)

Cadmi

Majoritariament el cadmi arriba al nostre organisme per la ingestió d'aliments o el fum del tabac.

Principalment el cadmi afecta als pulmons i als ronyons que afecta al mecanisme de filtració. Aixó pot derivar fins a la mort.

Arseni

L'arseni es troba a l'aigua en la seva majoria.

Els efectes d'ingerir arseni al nostre cos són el següents:

Irritacions de gola, estomac i pulmons
Disminució dels globuls vermells i blancs
Diabetis
Possibilitats de càncer

BIFENILS POLICLORATS (PCB)

Tot i que actualment està prohibit, els seus principals efectes eren:

Problemes en la pell, com acne i granellada.
Irritacions al nas i als pulmons
Malestar gastrointestinal
Alteracions en la sang i el fetge
Depressió i fatiga

Impactes medioambientals del E-Waste

L'e-waste, a partir del efectes socials i econòmics, també afectem al mediambient. Aquest residus que aboquem en els països subdesenvolupats, molts d'ells no es poden reutilitzar i la seva descomposició és molt lenta.

Els efectes socials influeixen en el medi ambient a causa del gran consum dels països desenvolupats i la necesitat de tenir el dispositiu més nou, que com hem vist anteriorment són causats pel consumisme, l'obsolescència programada i la ràpida evolució de la tecnologia. Per exemple, podriem dir que USA utilitza a Àfrica com a abocador.

Com hem vist anteriorment, els components més perillosos comporten una gran dificultat per a la seva eliminació o reciclatge i per tant provoquen els següents efectes:

Com que no es gestiona la seva eliminació total, es crean els abocadors d'e-waste que contaminen "la zona", l'aire i l'aigua amb substàncies perilloses per a la salut humana i animal.
Les persones que van als abocadors a guanyar-se la vida treient profit del que poden reutilitzar, possen en risc la seva salut poden acabar malferits o patir reaccions químiques tòxiques.
Un reciclatge d'aquest residus, que seria més segur per a la salut dels ésser humans i menor contaminació del medi ambient, té un cost més elevat que enviar-los a un abocador d'un païs en vies de desenvolupament.

A continuació veiem una gràfica que compara els residus generats i els residus reciclats entre el 2000 i el 2012.

Possibles solucions

En l'àmbit social les possibles solucions podrien ser.....

En l'àmbit econòmic les possibles solucions podrien ser....

En l'àmbit ambiental les possibles solucions podrien ser....

Conclusions

-->said: Molts països no volen reciclar aquests productes perquè és una activitat contaminant i la legislació en el món desenvolupat el fa relativament car. Així que molts envien aquestes deixalles a països més vulrnerables, tot i que hi han lleis internacionals que ho prohibeixen.