Globalització i les TIC

Importància de les TIC en la globalització

Revolució en les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC)

El tombant de mil·lenni és una època de canvis ràpids deguts en part a la introducció accelerada, des de mitjans dels anys 70, de les TIC en les formes de producció i de vida de molta gent, sobretot als països industrials. Les dades següents, corresponents a 1995, poden ajudar-nos a mesurar les dimensions d’aquest fenomen:

La primera columna del quadre mostra que la capacitat de la població mundial per a rebre missatges a través de la televisió és bastant important; la segona i la tercera fan palès que la comunicació telefònica i l’ús d’Internet han assolit proporcions considerables. Finalment, les diferències entre les xifres de la primera i la segona fila mostren que la incorporació d’aquestes TIC és molt desigual segons es tracti d’un país industrial o d’un país pobre. La tendència de futur, doncs, és a l’augment de les dimensions de la comunicació informàtica i del negoci que genera la indústria de la comunicació.

En resum

Per tant, la incorporació de les TIC, a les empreses i a les famílies s’està produint de manera molt ràpida, i pot portar prosperitat a molta gent. Però de moment hi ha un accés desigual a aquestes tecnologies, depenent del grau de desenvolupament dels països.

Les TIC en l’economia: canvis en les grans magnituds

La crisi econòmica esclatada el 1973 va fer més forta la competència entre empreses. Les poc eficients van desaparèixer, i les supervivents van modificar les tècniques organitzatives i van incorporar les TIC a fi d’esdevenir competitives en els àmbits nacional i internacional. L’abaratiment dels costos de transport ha possibilitat a més empreses la internacionalització de les seves activitats.

A nivell de grans magnituds, podem afirmar que la introducció de les TIC, l’abaratiment dels transports i els canvis organitzatius han permès que les taxes de creixement de les economies als anys 80 superessin les xifres baixes dels anys 70. Però aquesta remuntada ha anat acompanyada d’un increment de la desigualtat i també de canvis en diversos àmbits del sistema econòmic.

Canvis en els diversos àmbits econòmics

Si passem a analitzar els canvis en àmbits concrets de l’economia, veurem que han estat importants; i que segurament estan marcant tendències de futur, de manera que es traduiran en canvis quantitatius encara més importants. Aquests canvis consisteixen en:

— l’expansió de noves formes de producció; — els canvis en el món del treball; — els canvis en el capital; — el deteriorament del medi ambient; — i l’evolució del paper de l’Estat com a agent econòmic.

Noves formes de producció: desmaterialització i desnacionalització.

Als darrers anys s’està donant una forta expansió de noves formes de producció consistents en la desmaterialització i la desnacionalització de molts productes i processos productius.

a) Desmaterialització:

La desmaterialització dels productes significa que el seu valor afegit ha passat a dependre més dels elements immaterials que porten incorporats (disseny del producte, imatge de marca,patents…) que no pas de la manipulació física dels elements materials de què es composen.

b) Desnacionalització:

Això vol dir dues coses: que cada cop consumim més productes estrangers estrangers perquè el comerç internacional ha crescut.; però també que cada cop podem creure menys allò del “Made in…” perquè els canvis recents en les TIC i en els transports han facilitat a les empreses la divisió internacional dels processos productius.

En resum

La incorporació de les TIC i d’altres tècniques als processos productius ha accelerat la desmaterialització i la desnacionalització de molts productes i de moltes empreses. Aquestes tendències han creat oportunitats per a fundar empreses a gent amb idees, coneixements organitzatius i relacions; i han facilitat la divisió internacional del treball i l’expansió del comerç internacional en diversos graus.

Canvis en el món del treball

Els canvis productius que acabem d’analitzar, han ocasionat la divisió dels treballadors en dues categories: els treballadors autoprogramables i els treballadors genèrics.

Els primers són els qui saben manejar les TIC i adaptar-se als canvis que elles imposen: generen la part més important del valor afegit dels processos, i són difícilment substituïbles. Els segons fan feines menys importants, i són prescindibles a nivell individual, encara que no com a col.lectiu.

Aquesta divisió està comportant un increment de les diferències salarials: els treballadors autoprogramables “no es poden deixar perdre”, i per tant la seva fidelització en una empresa els permet obtenir salaris molt més alts que els treballadors genèrics. A més, l’atur i la precarietat estan esdevenint problemes crònics per a les economies industrials, i han afectat sobretot aquests treballadors genèrics en tant que són individualment prescindibles. De fet, l’atur i el treball precari són problemes econòmics, però tenen conseqüències culturals. Notem que actualment la competència internacional per llocs de treball de baixa qualificació és molt limitada. Però la tendència de futur és que les TIC i el desenvolupament dels transports vagin fent possible una competència abans insospitada.

En resum

Els resultats palpables de la globalització de les TIC en el món del treball han estat, doncs, una cronificació de l’atur, l’avenç de la precarietat laboral i social als països industrialitzats i també un increment de la desigualtat de rendes

Canvis al món del capital

La globalització, però, no ha afectat només el món del treball: també ha originat canvis en el capital. La propietat del capital s’ha fet complexa. En primer lloc hi ha els vells rics, la riquesa dels quals està lligada a la possessió de capital o recursos naturals. Però hi ha també els nous rics, que són nous empresaris que no tenien capitals però han pogut crear empreses gràcies a la desmaterialització dels productes. I finalment tenim els fons d’inversions alimentats pels estalvis dels treballadors. En efecte, aquests fons són gestionats per equips de financers que mouen grans quantitats de diners buscant rendibilitats altes a curt termini.

En aquest sentit, la integració a escala global dels mercats financers (facilitada per les TIC) accentua l’anonimat i la deshumanització de les decisions empresarials. A més, les empreses s’han concentrat i les grans multinacionals han anat guanyant quotes de mercat. D’altra banda, la competència entre empreses s’ha fet més dura cada dia. Les conseqüències d’aquesta nova organització del capital estan essent, de moment, negatives per als treballadors.

En resum

Els canvis en el capital es concreten en un desplaçament del poder econòmic cap als “nous rics”; la desconnexió dels mercats financers respecte a l’economia real; la tendència a la concentració empresarial; una accentuació de la competència; i l’allunyament i la progressiva anonimització del capital.

Deteriorament del medi ambient

Els diversos agents econòmics han tingut poc en compte les conseqüències ecològiques de la producció i el consum. Així, s’està donant un greu deteriorament del medi ambient, tant a la terra, com al mar, com a l’aire. En particular, l’increment del comerç internacional i de la divisió internacional dels processos productius ha estat alhora causa i efecte de l’augment dels transports i de la implicació i globalització de les TIC.

http://www.fisc-catalunya.org/pdf/globalitzacio.pdf