Fracking I Cementiris Nuclears
1. CEMENTIRIS NUCLEARS
• QUÈ ÉS UN CEMENTIRI NUCLEAR?
Qualsevol lloc utilitzat pel magatzem de residus radioactius, provinents de reaccions nuclears. Residus radioactius: qualsevol material que contingui radionúclids en concentracions superiors a les establertes per les autoritats i per a les quals no està previst cap ús.
Les reaccions nuclears es produeixen en CENTRALS NUCLEARS. Que són una gran instal•lació dissenyada per produir energia elèctrica a partir d’energia calorífica produïda per un reactor nuclear. Dins aquest reactor tenen lloc fissions nuclears controlades amb urani natural o isòtop 235 d'urani. A més del reactor, en una central nuclear trobem una turbina de vapor, un alternador, dos o tres circuits i una o diverses torres de refrigeració (aigua).
Les centrals nuclears existeixen des de 1951. El temps de vida de funcionament d'una central nuclear són uns trenta o quaranta anys.
El problema major que presenten és que no se sap que fer amb els residus radioactius que generen: una central nuclear, al llarg de la seva vida, generarà 4.000 tones de residus només d’urani, i altres productes de fissió.
• Tipus de residus: 1. Residus de baixa activitat :
Aquells generats pels hospitals (radioteràpia, radiografies...) i la indústria (recerca nuclear, armes nuclears...) que contenen quantitats de radiació de curta durada (fins a 30 anys). Nivell baix d’activitat i poc volum.
2. Residus de mitjana activitat
Aquells generats del reactor nuclear (fangs, productes químics...) i materials del seu desmantellament que tenen un període de semidesintegració de fins a 30 anys.
3. Residus d’alta activitat
Aquells produïts al nucli del reactor nuclear (combustible nuclear, residus líquids...) i que també contenen alta temperatura (emeten calor) amb un període de semidesintegració superiors a 30 anys (en alguns casos de300, 6.600 o 2 milions d’anys).
A més, aquests residus radioactius necessiten un pretractament abans d'emmagatzemar-los.
Aquests magatzems poden tenir diferents ubicacions, segons el tipus de radiació del residu. Així trobem:
1. MAGATZEMS DE BAIXA ACTIVITAT Es troben a la superfície o a baixa profunditat amb sistemes de barreres múltiples naturals i artificials. A més, els residus estan tancats en uns contenidors.
2. MAGATZEMS TEMPORALS Contenen residus d’alta activitat. Com a solució temporal, o per tractar i reciclar els residus. Se situen a la superfície en zones geològicament estables i disposats amb un sistema d’espais modulars.
3. MAGATZEMS GEOLÒGICS Contenen residus d’alta activitat. S’aprofiten les formacions geològiques existents, com coves i avencs, a més de les barreres artificials. Milers d’anys. Sistema nou: només un--> Nou Mèxic
4. MAGATZEMS SUBMARINS Utilitzats des dels anys 50. Actualment en desús, tot i que es planteja d’aprofitar les fosses oceàniques. Es creu q a la Fossa Atlàntica (a 700km de Galícia) hi ha residus radioactius des dels anys 60 als 80.
• CEMENTIRIS A L’ESTAT ESPANYOL
A l’estat espanyol existeix un magatzem de residus radioactius de baixa i mitjana activitat a El Cabril (Còrdova), amb una capacitat fins al 2030. No existeix cap magatzem de residus d’alta activitat. Tot i això, el passat 30 de desembre de 2011 el govern espanyol va dictaminar a Villar de Cañas (Cuenca) per a construir el primer cementiri nuclear temporal de residus d’alta activitat.
Aquest magatzem temporal és un projecte plantejat pel govern espanyol l’any 2009, davant la necessitat d’emmagatzemar els residus nuclears, actualment en magatzems llogats, que s’envien a instal•lacions del Regne Unit i França. Els primers haurien d’haver tornat a finals de 2010, i els segons al 2011. Això està suposant multes de fins a 60.000 € diaris.
Dels residus radioactius produïts a l’estat espanyol, el 95% són de baixa i mitjana activitat i el 5% d’alta (unes 160 tones anuals).
Aquest projecte serà una instal•lació que permetrà guardar en sec fins a 12.816 m3 de residus. Preparat per resistir terratrèmols de 6 graus a l’escala Richter, inundacions de gas liquat, huracans i xocs d’avions. L’aïllament es farà mitjançant tres barreres: una càpsula d’acer inoxidable, un tub d’emmagatzematge d’acer inoxidable i una estructura de formigó (murs exteriors) de quasi 2 m de gruix. Es preveu un temps d’emmagatzematge de 60 anys, fins que al 2050 es posi en marxa una instal•lació definitiva per sepultar tots els residus que no tinguin cabuda a El Cabril.
• PROS I CONTRES
PROS
1. No es tracta d’un cementiri nuclear, sinó d’un magatzem temporal de residusà conservar en un únic lloc els residus correctament condicionats per evitar reaccions perilloses, millorar la seva gestió i evitar riscos.
2. El municipi de Villar de Cañas rebrà 2,4 milions d’euros anuals de l’Estat.
3. Els municipis de fins a 12 km al voltant rebran 3,6 milions.
4. I si l’ajuntament presenta un projecte de desenvolupament local de la zona, pot comptar fins a 1,8 milions d’euros més.
5. Per a la construcció es necessitaran 300 treballadors diaris, durant cinc anys i fins a 500 treballadors en pics de feina.
CONTRES
1. Cap instal•lació és perfecta ni està exempta de riscos: terrorisme, terratrèmols, escapaments, etc.
2. Perill en transportar els residus des de diferents punts de l’estat espanyol fina al magatzem.
3. Alta probabilitat d’efectes nocius per al medi ambient i la salutà Desconeixement del que succeirà amb els residus encara actius d’aquí a uns anys.
4. Impacte ambiental amb contaminació visual i paisatgística.
5. Dependència del municipi que albergarà el magatzem, sense altres ingressos a la llarga.
6. És quasi impossible arribar a desenvolupar una zona rural verda, així com apostar per les energies renovables.
2. Fracturació hidràulica
Email: <<kobato15@hotmail.com>>
La fracturació hidràulica o hidrofracturació (coneguda en anglès com hydraulic fracturing o fracking) és una tècnica per possibilitar o augmentar l'extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d'algun material al terreny, amb l'objectiu d'ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, i afavorint-ne així la sortida cap a l'exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.
S'estima que aquesta tècnica és present en aproximadament al 60% dels pous d'extracció actualment en ús. A causa de l'augment del preu dels combustibles fòssils, que ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes, se n'està popularitzant l'ús en aquests últims anys, especialment als EUA. Hi ha una gran controvèrsia sobre el perill mediambiental derivat d'aquesta tècnica, ja que a més d'un enorme consum d'aigua, és habitual que amb la sorra s'incloguin multitud de compostos químics, la finalitat dels quals és afavorir la fisura o fins i tot la dissolució de la roca, i que podrien contaminar tant el terreny com els aqüífers subterranis. Referent a això, la NGSA (associació nord-americana de subministradors de gas natural) afirma que no s'ha confirmat cap cas de contaminació d'aqüífers fins a la data.
· L'impacte del fracking:
El fracking està darrere de la recuperació econòmica dels Estats Units, no hi ha més que veure les diferències en les taxes d'ocupació entre els estats que exploten el shale gas i els que no. llocs remots de sobte viuen una època de prosperitat atraient a treballadors de tots els estats.
A nivell mundial, el fracking està contribuint a la disminució dels preus del petroli, sempre s'ha dit que quan aquests són alts a l'economia li costa més créixer, perquè es tracta de la principal font d'energia i una matèria primera per a molts productes químics i pásticos.
D'altra banda el fracking té un cost mediambiental alt segons alguns estudis. No es tracta només de l'aigua irrecuperable, sinó que se l'acusa d'estar darrere de contaminació d'aqüífers i emissions de metà i altres gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. També es parla Els defensors del fracking, d'altra banda, afirmen que no hi ha evidència clara de la perillositat de la tècnica, tant sísmica com mediambiental.
Font1; http://ca.wikipedia.org/wiki/Fracturaci%C3%B3_hidr%C3%A0ulica.