Fracking i Cementiris nuclears

1. ÍNDEX

2. 1. INTRODUCCIÓ

En la part de Sostenibilitat, de l’assignatura de Tecnologies complementaries ens van ins-tar a fer un treball que estigués relacionat amb el medi ambient, i això ens proposem. En el nostre treball parlarem de dos temes que encara que a primera vista no semblin gaire relacionats, a un nivell profund ho estan, I a més a més d'una manera Letal. Primerament començarem parlant del fracking, que és i quins riscos comporta tant per al medi ambient, i per extensió, a nosaltres. També parlarem de què són els cementiris nu-clears i quins són els pros i els contres de la seva existència.

3. 2. FRACKING

Primerament començarem definint en l’àmbit lèxic, Fracking prové d'un terme anglosaxó que serveix per a referir-se a la tècnica de fracturació hidràulica per a l’extracció de gas, cal fer l’incís en què és una tècnica poc convencional. Però que es fa exactament en el Fracking? S'extreu el gas natural I el petroli del subsòl mitjançant la fracturació de la roca mare . En poques paraules: El procediment consisteix en la injecció a pressió d'algun material al terreny amb l'objectiu de fractura el terreny afa-vorint la sortida del gas o petroli cap a l'exterior. Però el procés “pas a pas” és el següent: Una vegada fracturada la roca mare comença l'extracció de gas, per a extraure el gas atrapat en la roca s'utilitza una tècnica de perfora-ció dual per a crear possibles fissures: Primerament es perfora fins a 5000 metres en ver-tical i entre 2000 a 5000 metres en horitzontal. Una vegada tenim l’orifici preparat, s'injecta aigua amb sorra juntament amb una petita proporció d’additius químics a gran pressió. La increïble força que xoca contra les fractures fan que encara s'obrin més esquerdes i el gas s‘allibera i ascendeix a la superfície a través del pou artificial. Aquest procés es repeteix múltiples vegades i no tota la sorra injectada torna a sortir a la superfície. Una vegada ja sabem que fa el fracking, toca veure on són els seus orígens: Les primeres injeccions de fluids a pressió per afavorir l’extracció de petroli remunten a 1860, a la costa est dels EUA. En aquella època utilitzaven nitroglicerina en comptes de sorra amb aigua. Durant el 1930 va començar haver-hi canvis en la fissuració de la roca mare, es va deixar d’utilitzar explosius i van començar a utilitzar àcids. No va ser fins al 1947 fins que ningú va caure que es podia utilitzar un líquid a pressió molt més barat: L'aigua, amb aquesta aigua s’incloïa una petita quantitat de sorra per evitar que les fractures es tanquessin en aturar el bombatge ─ tot aquest líquid també anava acompanyat d’una petita quantitat d’additius químics, amb l'objectiu de fer més mella en la fractura ─ . No va ser fins al 2002 quan es combina l'ús d'aigua tractada amb additius que reduïen la fricció amb la perforació. Des del seu naixement, s'estima que arreu del món s'han realitzat més de 2,5 milions de fracturacions hidràuliques. Si observem el fracking a nivell social. Degut a l‘augment del preu tant del gas com del petroli (sobretot aquest últim) ha fet econòmicament solvents aquests mètodes, i durant els últims anys s'ha popularitzat molt aquesta tècnica. Però no tot són bones notícies, hi ha una enorme controvèrsia sobre els múltiples perills mediambientals derivats d'aquesta tècnica, el gran malbaratament d'aigua, i juntament amb la contaminació que suposen els agents químics que poden acabar contaminant tant el terreny com els aqüífers subterranis. I encara tenim una llarga llista de repercussions en el medi ambient. La principal reper-cussió és l’emissió a l'atmosfera d'agents contaminants. També hem de tenir en compte la contaminació de les aigües subterrànies a causa dels fluxos incontrolats de gas. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux conté metalls pesants, és a dir, acabaríem bevent mercuri.

4. 3.CEMENTIRIS NUCLEARS

Quan ens referim a cementiri nuclear, a nivell col•loquial, ens estem referint a qualsevol lloc que es pugui utilitzar per emmagatzemar residus radioactius produïts en reaccions nuclears .

Les reaccions nuclears, lògicament, es donen en centrals nuclears. Dins els reactors te-nen lloc fissions nuclears controlades amb urani natural i el seu isòtop 235. Una vegada produïda l'electricitat, sempre queden residus, el principal problema que es presenta és que no se sap que fer amb els residus que es generen: Una central nuclear produeix 4000 tones de residus nuclears.

També hauríem de fer una distinció entre els diferents tipus de residu amb els que ens podem trobar:

Residus de baixa activitat: Són aquells generats pels hospitals i la indústria (radiografies, recerca nuclear, etc.). Te un nivell baix d'activitat i poc volum. S'estima que la seva vida és de 30 anys.

Residus d'activitat mitjana: Són generats pel reactor nuclear, té un nivell mitja d'activitat i la seva vida mitjana també es de 30 anys.

Residus d'alta activitat: Són aquells generats al nucli del reactor nuclear (combustible, residus, líquids) i també contenen alta temperatura (emeten calor). La seva vida mitjana pot variar d’uns simples 30 anys fins a 2 milions d'anys.

També tenim diferents tipus de magatzems (que varien en mida i ubicació, segons el tipus de radiació del residu): Magatzems de Baixa activitat: Els solem trobar a la superfície o a molt baixa profunditat, els seus sistemes de seguretat són barreres naturals o artificials, els residus estan tancats en contenidors.

Magatzems Temporals: Contenen residus d'alta activitat, únicament són una solució tem-poral. Se situen en superfícies geològicament estables

Magatzems geològics: Contenen residus d'alta activitat, aprofiten deformacions geològi-ques, com ara coves i avencs. És un sistema d’emmagatzematge força nou.

Magatzems submarins: Emmagatzemen residus d'alta activitat, actualment estan en de-sús I s’està plantejant aprofitar les fosses oceàniques. I ara entrem en el punt amb més debat de tota la qüestió: Surt a compte? Quins són els pros els contres?

Primerament, començarem defensant als cementiris, que tècnicament no són cementiris, sinó magatzems temporals de residus que ens ajuden a tenir aquests residus en un únic lloc, segurs i amb una gestió constant. També hem de tenir en compte les remuneracions econòmiques , que no només afecten la urbanització que estigui més immediatament propera, si no als 12 km a la rodona del cementiri. Com a últim punt respecte a l'economia, hem d'observar que la construcció d'aquests establiments requereixen una gran quantitat de treballadors durant un període d’entre tres i sis anys, per tant també es generen llocs de treball. Hem pogut observar que els principals punts en defensa a favor dels cementiris nuclears són econòmics, inclòs el de la gestió, ja que una bona gestió de residus és una inversió cap al futur.

Però quins són els punts en contra? Primerament cap instal•lació és indestructible ni pot ser sempre segura, qualsevol acte arbitrari (terrorisme, terratrèmols, fuges, i un llarg etcètera). També hem de tenir en compte que per a què els residus arribin al magatzem, primer s'han de transportar, i allò suposa un risc. Hi ha una altíssima probabilitat d'efectes nocius per al medi ambient i la salut. Si li sumem un gran impacte visual i que el municipi a la llarga no te subvencions, podem fàcilment deduir, que no surt a compte tenir un ce-mentiri nuclear.

5. 4.Cementiris Nuclears i Fracking: Combinació nefasta?

I ara toca el tema que més ens interessa, pot haver-hi una correlació en aquests dos fets? I en el cas de que n’hi hagi, quines podrien ser les -terribles- conseqüències? L’acadèmia nacional de ciències dels Estats Units reconeix que el bombeig a forta pressió per a la introducció o extracció de líquids en el subsòl té un gran potencial de provocar esdeveniments sísmics perceptibles. Això queda demostrat amb les cadenes de petits sismes en Arkansas, Ohio, Oklahoma I Texas, que, “irònicament” estaven fortament relaciones amb el fracking. Com podem veure en el següent mapa, tant el fracking com els terratrèmols estan forta-ment relacionats. Les zones en vermell són zones de possible activitat sísmica, i els requadres blaus són zones on s'usa el fracking.

Múltiples organitzacions Ecologistes espanyoles creuen que no és bona idea obrir porta al Fracking al nostre Estat, ja que encara no es pot identificar totes les amenaces sísmiques perquè el marge de desconeixement de les possibles causes és molt alt. Però ara ve el punt culminant. Que passa quan tens uns assentaments subterranis amb tones i tones de residus perillosos per al medi ambient i aquests queden exposats al exte-rior per culpa d’una desgràcia, per exemple, un terratrèmol? Es pot dir que es una tragè-dia si es un cas completament arbitrari, però opinem que pot ser considerat crim si aquests terratrèmols són provocats per causes artificials. Per tant partim de la base de que el fracking en si és extremadament perillós, ja que té molts números en desenfocar en un dels desastres naturals més destructius.

6. 5.CONCLUSIONS

Gràcies tot el treball i principalment als pensaments de múltiples organitzacions Ecologis-tes tan Espanyoles com Estadounidenques podem saber que el fracking combinat amb les centrals nuclears és molt perillós, ja que aquest procés te un gran potencial de provocar esdeveniments sísmics perceptibles i pot generar un dels desastres més destructius dels últims temps. Hem vist que el govern dona remuneracions a la gent que viu fins a 12 km a la rodona del cementiri nuclear, encara que hi ha molts perills al viure en aquella zona podem veure com el govern posa una mica del seu interès a remunerar a la gent que tria una zona pro-pera a un cementiri, encara que cada vegada es mirin més la situació abans de construir una casa o urbanització.

7. 6.BIBLIOGRAFIA

Elboletin. Ecologistas advierte que el terremoto debe ser una “lección” contra el fracking y el cementerio nuclear [en línia]. 25-02-2015 [Consulta: 26 maig 2015]. Disponible en: http://www.elboletin.com/nacional/112665/ecologistas-terremoto-fracking-cementerio.html

Ecologistas en acción. Algunas verdades sobre el cementerio nuclear que la lluvia de eu-ros no puede ocultar [en línia]. 01-2010 [Consulta: 26 maig 2015]. Disponible en: http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article16411

Wikipedia. Fracturació hidràulica [en línia]. 07-05-2015 [Consulta: 26 maig 2015]. Disponi-ble en: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fracturaci%C3%B3_hidr%C3%A0ulica

Carlos Alcayde. Cementerios nucleares ¿serán seguros para las futuras generaciones? [en línia]. 30-07-2014 [Consulta: 26 maig 2015]. Disponible en: http://www.xatakaciencia.com/medio-ambiente/cementerios-nucleares-seran-seguros-para-las-futuras-generaciones

Frackingez. 2_QUÉ ES EL FRACKING [en línia]. [Consulta: 26 maig 2015]. Disponible en: http://frackingez.org/que-es-el-fracking/

Fracturahidraulicano. ¿Qué es el shale gas y el fracking? [en línia]. [Consulta: 26 maig 2015]. Disponible en: http://www.fracturahidraulicano.info/gas-fracking.html

Antonio Ruiz de Elvira. ¿Por qué puede el fracking causar terremotos? [en línia]. 11-01-2015 [Consulta: 26 maig 2015]. Disponible en: http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/elporquedelascosas/2015/01/11/por-que-puede-el-fracking-causar.html