E-Waste
Treball de l'assignatura de sostenibilitat dins de Tecnologies Complementàries, realitzat per Guillem Serra, Arnau Plans, Robert Figueroa.
Continguts
1. Introducció
El e-waste, o ferralla electrònica, són tots aquells aparells elèctrics o electrònics (ordinadors, TV, neveres, telèfons, PCBs, etc) els quals ja no funcionen perquè se'ls hi ha acabat la vida útil, s’han trencat o simplement el seu propietari ja no els volia.
A causa del model de consumisme extrem i de gran globalització hem generat tants e-waste que ara ja no sabem com tractar-los, a causa d’això s’han creat abocadors gegants en països en desenvolupament. Això provoca que molta gent estigui treballant en aquests abocadors sense cap mena de seguretat lo qual provoca múltiples malalties i impedeix l’evolució d’aquests països.
En aquest treball analitzarem les conseqüències d’aquesta acumulació de residus en els àmbits econòmic, social, ambiental i salut. Esperem que gràcies a això poguem adquirir un nou punt de vista i poder reflexionar sobre aquest problema que aviat serà irremediable.
2. Impacte social del e-waste
Tal com ens podem imaginar, aquest impacte social no es produeix en els països emissors de e-waste, sinó en els receptors. La majoria d’aquests països receptors són del tercer món o emergents com per exemple la Xina. Per tant, ens centrarem en aquests aportant dades d’alguns llocs específics perquè ens poguem fer la idea de quina gravetat suposa aquest tema.
2.1. Acumulació de ferralla electrònica en països del tercer món
Segurament la majoria de gent haurà vist alguna vegada les imatges típiques d’un abocador de e-waste a Àfrica o semblant i això li suposa un impacte visual. Però no passa d’aquí la cosa i només ens quedem amb la imatge. El que volem expressar en aquest apartat és que darrere una imatge hi ha un panorama social en el que, encara que no ho sembli, nosaltres hi tenim bastant a veure. El gran impacte en temes socials del e-waste és en la salut de les persones que hi “treballen”. Però en aquest apartat ens centrarem més en com les persones són afectades en el seu dia a dia a causa de la ferralla electrònica.
2.1.1. Normatives per evitar-ho i el seu compliment
La normativa en referència als RAEE (Residuos de Aparatos Eléctricos i Electrónicos) es basa en dos models bàsics: “Producer Take-Back” i “Advanced Recycling Fees” (ARF). El primer dels dos es basa en que els fabricants dels productes electrònics siguin els responsables d’aquests un cop la seva vida útil ja ha acabat. Això significa lo següent:
- S’han de fer servir materials menys contaminants.
- Fer servir menys productes en el procés de fabricació.
- Dissenyar el producte per durar més i tenir una vida útil més llarga.
- Crear sistemes de reciclatge més segurs.
- Mantenir baixos el cost de processar la ferralla electrònica.
- No responsabilitzar al govern, per tant a la població, d’aquest cost de gestionar el e-waste.
Per exemple a Europa tenim dues grans directives sobre la gestió de RAEE; “Waste Electrical and Electronic Equipment Directive” (WEEE) i “Directive on the Restriction of the Use of Certain Hazardous Substances in Electrical and Electronic Equipment” (RoHS). Les dues són un exemple del que explicàvem abans, ja que responsabilitzen als productes i importador d’aquesta ferralla del seu gestionament/reciclatge. Gràcies a la RoHS està prohibida la comercialització d’equips electrònics que contenen mercuri, cadmi, plom i altres substàncies, lo qual és un exemple d’un dels fonaments de les legislacions basades en el model “Producer Take-Back”. En canvi, a Estats Units no disposen d’una legislació clara i a nivell nacional de la gestió del e-waste. Endemés, no van firmar el conveni de Basilea on es debatia sobre el control dels moviments internacionals de ferralla perillosa cap a països en vies de desenvolupament i la seva eliminació. Això suposa un gran problema ja que moltes de les grans empreses productores d’aquesta ferralla estan als EUA. Un altre pais amb un gran problema de lleis en temes de e-waste és Xina. Ells van firmar el conveni de Basilea però tot i així continuen important ferralla i això suposa l’existència de llocs com Guiyu en que es poden veure imatges devastadores de nens treballant en la crema de plàstics i metalls de variïs productes elèctrics. Com ja hem vist un altre gran lloc on es concentra la ferralla és a Àfrica. Allà el tems de les lleis és molt més complicat degut a la dèbil estabilitat política i als beneficis econòmics que suposa la importacio de materials. És cert que hi han algunes lleis i estudis sobre l’impacte d’aquests abocadors però a l’hora de la veritat no tenen gairabé cap efecte.
2.1.2. Iniciatives per resoldre-ho
Degut a que aquest es un gran problema que afecta a moltes parts diferents del món, hi han moltes ONGs, empreses i associacions dedicades a buscar o portar a terme iniciatives per suavitzar l’impacte del e-waste, tant al medi ambient com en les persones. Per tant, ens centrarem en algunes idees de empreses/associació per posar exemples de com s’està enfocant la solució al e-waste. Començarem per Closing the Loop (CtL), els quals són una fundació que es centra en la reutilització dels metalls dels telèfons mòbils. La seva manera de treballar és comprar els telèfons que ja no serveixen a companyies o grups de persones en països en desnvolupament per tal de vendre’ls a empreses que els reciclen de manera segura i amb mètodes més eficients per no veure imatges com aquesta:
CtL també accepta donacions de telèfons que encara funcionen per enviar-los a gent necessitada a través de altres companyies com Viafrica. Aquesta empresa està molt present a Ghana, on ja té una xarxa de recollida de telèfons gràcies a una negoci local dedicat a la reparació i venta de telèfons, Recell Ghana. Una altre companyia, aquest cop centrada a Xina, és Li Tong Group. LTG són un grup d’empreses que ofereixen variïs serveis, com per exemple, gestió de ferralla electrònica, transport d’aquesta o ajuda logística. A diferència de CtL, són tenen un gran capital i treballen en col•laboració amb grans multinacionals com Apple o Microsoft. Ells es centren en serveis a empreses i no tant en serveis a la població. Respecte a Apple, cal mencionar que en la seva web tenen un apartat dedicat als seus programes de reciclatge arreu del món, però si ens hi fixem, la majoria dels seus programes de reciclatge es basen en l’intercanvi d’un producte vell per un de nou o un descompte en altres productes Apple, així que en realitat no contribueixen a solucionar els problemes en països en desenvolupament, de fet, és sabut que Apple és una de les empreses que envia més ferralla electrònica a Àfrica o Asia camuflant-ho com a donacions.
Video promocional de Closing the Loop
3. Impacte econòmic
Com la majoria de coses en aquest món, el problema del e-waste també té un fons econòmic. Tots aquests productes que són llençats un cop acabada la vida útil provenen del consumisme globalitzat pels països desenvolupats. A causa de la massiva producció, el cost de reciclatge i de gestió d’aquests productes és molt alt i les empreses busquen minimitzar costs, si a això li sumem la inoperància d’alguns governs, tenim com a resultat la exportació massiva de ferralla cap a països del tercer món.
3.1. Consumisme i obsolescència programada
Hem vist algunes solucions al problema dels WEEE, però com hem arribat fins a aquest punt. Tot va començar amb la revolució industrial, la qual va suposar un enorme creixement demogràfic, econòmic, i tecnològic. Tot això va créixer sense control durant molt temps i ara sembla que comencem a veure les seves conseqüències. Vivim en una societat en que ha triunfat el model de comprar, llençar, tirar i no ens adonem de les conseqüències que això provoca. Per començar, les quantitats de ferralla que surten de la nostra consumició és ingestionable i això fa que es produeixin tots els problemes que anirem exposant al llarg d’aquest treball. Endemés, estem exportant aquest estil de vida als països en desenvolupament, com Índia i Xina, en que si triunfa de la mateixa manera que ho ha fet aquí tindrem un greu problema bàsicament per causes demogràfiques, ja que el planeta no aguantaria tota aquesta quantitat de gent consumint de manera despreocupada i generant residus incontroladament. Com podem veure en el següent gràfic, la diferència entre productes generats i productes reciclats es preocupant.
3.2. Conseqüències en les econòmies en desenvolupament
El gran negoci dels WEEE resideix en la venta dels metalls i components que pugin funcionar. Un molt bon exemple de venta de components són els mercats d’Àfrica on es reparen tots els aparells que es troben en les piles d’escombraries al aire lliure. Aquestes reparacions es fan de manera rudimentària i sense protecció per als operaris, cosa que provoca molts problemes de salut. Posem la situació en context: un contenidor de 12 metres ple de ferralla costa 5000$ USD exportar-lo cap a Àfrica, un Pentium III que funcioni pot costar 140$ USD en un mercat de nigèria, per tant, amb uns 40 Pentium III ja es cobreixen els costs del contenidor. Això suposa un gran negoci en una zona on la feina no abunda i una gran part de la població treballa en el camp. En canvi, a Àsia, tota aquesta ferralla es gestiona de manera molt diferent. Allà les quantitats de WEEE són molt grans i algunes empreses locals han vist negoci en el aprofitament de tot el metall o components que es puguin re-utilitzar. Això significa que, a diferència de Àfrica, els habitants de les zones contaminades per el e-waste treballen exclusivament per obtenir el metall d’aquesta ferralla (sense cap mena de seguretat) i els beneficiaris de les ventes són les empreses i no les persones que pateixen els efectes nocius de tota aquesta deixalla. Aquest model d’explotació no succeeix a Àfrica, encara, perquè allà no hi han empreses amb infraestructures suficients per poder aprofitar tot aquest material pel reciclatge. Tot i així, es creu que no falta gaire fins que es comenci a implementar el model asiàtic a l’àfrica i veiguem més situacions com les de la ciutat de Guiyu.
3.3. Hi han solucions econòmicament viables?
El problema de trobar solucions es que és massa difícil canviar un mercat que està dominat per uns quants els quals no volen canviar-ho. A més a més, nosaltres sóm culpables de que el consumisme hagi triunfat. Per exemplificar-ho hi ha un exemple anomenat “L’efecte Osborne”: el primer ordinador portàtil, Osborne I, va ser llençat l’any 1981 i va suposar uns beneficis de 100$ milions per l’empresa. Però quan elf undador Adam Osborne va anunciar que una versió millorada d’aquest portàtil estava en desenvolupament, les ventes es van evaporar i la companyia es va arruinar. Amb això es demostra que les companyies han de introudïr productes molt ràpidament i millorar-los de mica en mica per culpa de la competència, per tant això resulta en milions de tonelades de ferralla electrònica. Llavors, algú pot dir, i si fem productes que siguin resistents i amb una vida útil molt més llarga per no generar tants residus? Aquesta pregunta genera dos bàndols: els que pensen que el model actual genera competència i per tant desenvolupament de noves tecnologies, i els que diuen que les tecnologies es poden desenvolupar de manera intel•ligent i no només per aconseguir beneficis. Personalment, creiem que les tecnologies que es desenvolupen actualment en relació als productes elèctrics/electrònics són enfocades al mercat i no tant al costat científic. Per tant, es demana als enginyers que treballen en desenvolupament però que no fabriquin un producte que duri massa o l’empresa no tindrà beneficis. Hi han bastants models alternatius que són massa complicats per entendre’ls sense haver-los estudiat, per tant, només podem dir que cadascú de nosaltres ha de pensar en quin tipus d’empresa vol suportar comprant els seus producte.
4. Impacte ambiental d'E-Waste
E-Waste no sols provoca un imacte visual, econòmic i social, evidentment, aquest també provoca un impacte ambiental, una afectació al medi ambient causat per aquest residus els quals s’exposen a la natura saben la seva lenta descomposició i inutilitat que poden causar a la zona on s’haigui llençat.
Aquest impacte ambiental que pot provocar qualsevol tipus d’aparell electònic sobre aquest “submón” on es llançen, és directament proprcional a aquest alt consum que tenen els països desenvolupats (són causes, com ja hem di: Consumisme i obsolescència programada). Aquests desnivell cultural i econòmic entre un païs com USA i un altre com Àfrica provoca el fet d’utilitzar aquest últim com una mena de deixalleria.
Com a exemple del gran creixement del consumisme d’electrònica, es presenta les vendes anuals en sis països representatius d'Amèrica Llatina i El Carib de PCs que més endevant es convertiran en deixalla electrònica (E-Waste).
Saben que els components d'aquests aparells i equips comporten una gran dificultat portar a terme la seva eliminació , afirmem que poden provocar els efectes següents:
- En no gestionar tècnicament la seva eliminació total, ja que sinó no es crearien els abocadors gegants d’E-Waste, el gran perill constitueix la contaminació del sòl, de l'aire i de l'aigua amb substàncies que tòxiques per a la salut humana que inclusivament poden resultar de la interacció amb el medi ambient.
- La presència de moltes persones en els abocadors, gent que intenta treure profit de manera desprotegida, amb el propòsit d'obtenir d'ells plàstic, metalls, vidre i altres materials amb el greu risc de resultar malferits per les substàncies tòxiques, materials perillosos o de reaccions químiques que es podrien produir amb el sòl o altres elements externs.
- La impossibilitat d'un reciclatge fàcil, rendible, segur per als éssers humans i de baixa contaminació per al medi ambient, provoca grans consums d'energia i recursos naturals.
A causa de la ràpida evolució de la tecnologia i l’innecessàri desig de voler l’aparell o dispositiu més nou i punter del mercat, ens fa desentendren’s de les conseqüències que aquest consumisme desenfrent pot comportar indirectament per nosaltres però directament per els països més capbaixos de la societat.
La gràfica que podem observar a continuació també mostra un anàlisi durant un període d'anys el consum i l per tant la gamma de residus que s'ha provocat en referència als ordenadors o "PC" que s'ha comentat en la taula anterior.
Algun Exemple de la crema d'E-Waste en el països subdesenvolupats. Com hem comentat les persones que hi habiten intenten mitjançant les maneres que siguin necessàries aprofitar tota aquesta deixalla elctrònica que se'ls hi envia. Podem observar a continuació un home cremant deixalla, possiblement inusable ja, i que per tant crea una contaminacio atmosfèrica que ja no tans sols afecta al medi ambient sinó als pròpis habitants que viuen en la zona, ja que aquest és només un petit exemple dels molts que solen passar.
4.1. Zones més afectades
Com hem pogut comprovar els països més desenvolupats i per tant els industrialitzats als que els hi pertoca un consum eleveat són els productors principals de E-Waste i per defecte els menys desenvolupats i apatats són els receptors de deixalles electròniques en la seva major part. Alguns d'aquest i els més significatius són: Guiyu, Ghana i Nigeria.
4.1.1. Guiyu
Gran part de les malalties són de tipus respiratori, però també hem de pensar que la pols transporta moltes partícules de metalls pesants, sobretot amb els que es tracte en la explotació minera que es produeix en aquesta regió, i això deriva en altres malalties. Perquè ens fem una idea de la quantitat de metall que hi ha en suspensió a l’aire, es calcula que hi ha 50 vegades més plom del que es considera “saludable” a l’aire de Guiyu.
Aquestes dades ens mostren totalment el perill social que té viure en aquesta zona però també mostra clarament una contaminació progressiva de l’aire que es resipira ja no sols pels humans sinó per la fauna i altres animals que puguin viure allà. Esudis de “United Nations University” confirma els efectes perjudicials d’aquest residus amb substàncies tòxiques com: “cromo”, “cadamio”, “bario” i varis més.
S’ha pogut constatar també forts impactes sobre ecosistemes terrestres i acuàtics generetas pe els residus electrònics depositats. L’expansió d’aquestes macro-deixalleries electròniques té origen en el porcentatge d’elements electrònics qe són reciclats: Només en USA enl’anys 2005 es generaven més de 2.4 millons de tonelades de residus d’aparells electrònics dels quals només un 9% van ser reciclats.
4.1.2. Ghana
Consideren Ghana com a un dels llocs amb les deixalleries electróniques d’E-Waste és grans. És un païs que es veu molt afectat per el consum extern i per tant per al e-waste resultant d’aquest.
A través d’un estudi sobre el cas Ghana s’evidencia el tràfic de desperdicis electrònics dels països industrialitzats sobre els països subdesevolupats com ja hem comentat i que per tanat incloeix la repercusió d’instruments internacionals com la Convenció de Basilea amb la fi d’evidenciar la inidencia i intevindre o actuar en contra dels e-waste llançats a Ghana quins s’ha comprovat que contenen substàncies tòxiques i perjudicials tan com per els humans que habieten com per l’ecosistema. En aquest cas sobretot es veuen molt implicats varis països de la Unió Europea (EU).
4.1.3. Nigeria
Nigèria té un mercat pròsper de reparació, però sense capacitat per fer front de manera segura amb els residus electrònics, la majoria dels quals acaba en abocadors i abocadors informals. Això és un problema, perquè aquesta "escombraries electròniques" pot ser tòxic: gran part d'ella està carregat de metalls potencialment tòxics com el plom , cadmi i mercuri . El que és més, els components electrònics estan normalment allotjats en carcasses de plàstic que donen dioxines cancerígenes i els “hidrocarburs poliaromàtics” quan es crema.
Uns periodistes a Nigeria en una recerca de respostes han obtingut alguns resultats sobre el tema. "Vam veure la gent fent servir les deixalles electrònics per omplir pantans," deien. "Cada vegada que les piles es posaven massa altes, les feien cremar... Els residents es van queixar de la inhalació dels fums, però els residus no es van netejar. Vam veure nens vagant descalços sobre aquest material, per no parlar dels pollastres i cabres (que acaben en la dieta local)". Com podem observar ja no tansols afecta a la població sino als residents animals que viuen per la zona que evidentment respiren el mateix aire i trpitjen la mateixa terra que els habitants de Nigeria.
4.2. Solucions al impacte ambiental
Com a solucions al impacte ambiental del E-Waste sobre països subdesenvolupats, les empreses ja han començat a estudiar i actuar o proposar solucions per ,si més no, reduir l’impacte ambiental que produeixen auqest residus electrònics, és un exemple la empresa “Amadeus”.
Centrant-nos en la empresa Amadeus, empresa multinacional de tecnologia, localitzada a Bogotà, es busca la gestió i maneig de residus electrònics; els quals es generan per la constant quantitat de computadores utilitzades tant en l’àrea de deenvolupament com en la resta d’àrees que composen la companyia. Sent una companyia que treballa en el camp tecnològic, té la necessitat i obligació de mantenir-se a la vanguardia, per el que, es primordial la constant actualització dels computadors, com també d’aquells altres elements que produeix.
És per això que existeic la necessitat d’identificar no sols la normativa imposada per part del Gobern sinó també aquelles noves estraègies o precediments que estigiun començant a implemntar a nivell mundial. Dins l’estudi s’intenta buscar les deblitats i els punts forts del moviment de residus electrònics així com l’investigació dels procediments existents per conseguir impulsar una marcha de processos interns per manejar els residus.
Els obectius bàsics es poden definir així:
- Verificar el proces actual implementat en la empresa per identificar la disposició de residus.
- Identificar socis o gestors per facilitar el procés de manipulació i disposició dels residus.
- Millorar o canviar el pla de maneig de residus dins la companyia per establir un us responsable dels residus.
Una mostra del projecte de l’empresa:
5. Principals elements d'Ewaste
Prèviament un Ewaste ha sigut un aparell electrònic útil, o sigui que feia la seva funcionalitat sense errors. Un aparell electrònic el definirem com tot aquell que usi com a energia de funcionament la elèctrica. El pas de residu electrònic a ser Ewaste pot ser donat gracies a que l’aparell ha caigut en desús, per qualsevol motiu, o bé perquè s’hagi espatllat, la vida útil. La nomenclatura correcta en castellà seria RAEE (Residuos de Aparatos Eléctricos y Electrónicos). Dins dels residus electrònics podem diferenciar dos tipus d’elements perillós ja sigui pel medi ambient o per la salut humana. Els primers són els components orgànics, els BFR (Retardador de Flama Bromadora) i per últim tenim els metalls pesats, els quals la UE esta intentant prohibir el seu ús en aparells electrònics. Un petit incís a la parts del metalls pesats, es podem dividir en dos grups més els metalls basics i els metalls preciosos.
- Metalls Basics:
Cobre, Ferro, Níquel, Estany, Alumini, Zinc
- Metalls Preciosos
Or, Plata, Paladí
- Metalls Pesants
Plom, Arseni, Triòxid d’antimoni, Seleni, Cadmi, Crom, Cobalt, Mercuri
5.1. Tipus de Metalls que contentè la Ewaste
5.2. Components Perillos de la Ewaste
En aquest apartat mirem més detalladament alguns del materials més perillosos i tòxics de la deixalla electrònica, n’explicarem uns quants. La majoria de materials perillosos poden afectar al nostre organisme de diverses maneres, una d’elles és per inhalació ja sigui per un aerosol o pel tant per cent del material a l’aire, la següent és per contacte amb la pell i per acabar per ingestió perquè potser l’aliment que estem menjant en aquell moment conté certa quantitat del material. Comencem pel:
- PLOM
El lloc més probable de trobar-ne és als televisors, ordinador i inclús a tubs de rajos catòdics. Com a curiositat, s’evapora amb 20ºC(temperatura ambient), normalment per això es mira la quantitat de plom a l’aire i a l’aigua. És un producte cancerigen, si estas molt exposat al plom et pot causar la mort.
- MERCURI
Majoritàriament el posseeixen les piles i els sensors de posició. L’experimentació amb animals mostra que pot tenir efectes sobre la reproducció humana, també pot causar perjudicar el cervell, ronyons i pulmons. És molt tòxica per animals aquàtics, concretament el peixos.
- CADMI
Es troba majoritàriament a les piles recarregables i de vegades a circuits impresos com a estabilitzador. Pot arribar molt ràpid a ser nociu a l’aire, respira aire amb grans quantitats de cadmi pot ser molt perillós pels nostres pulmons fins a arribar a la mort.
- ARSENI
Es troba en tubs de rajos catòdics vells, també és un element molt utilitzat amb el tractament de fusta i plaguicides. La exposició a nivells alts d’arseni pot produir irritacions de la gola i/o de pulmons. En canvi a nivells més baixos pot arribar a provocar marejos i vòmits. Per determinar la quantitat d’arseni que conté un esser humà de la forma més eficaç del moment és amb una prova d’orina.
- BIFENILS POLICLORATS (PCB)
Té molt bones propietats dielèctriques, no és inflamable, i molt restants a la degradació tèrmica i química. Aquest material el van prohibir de fer servir, però abans era utilitzat per fabricar: transformador elèctrics, condensadors elèctrics, interruptors elèctrics, relers i amb altres accessoris.
- BIFENILS POLICROMATS (PBB)
Són materials sòlids o cerosos a temperatura ambient, com a característiques tenen la següents: pràcticament insolubles a l’aigua i molt resistents a la degradació. S’usa a les pintures, laques i espuma de poliuretà. És un retardador de flama.
- RETARDANTS DE FLAMA
S’usen, com els seu propi nom indica, per disminuir el temps fins a la combustió d’un producte. Un dels problemes que tenen és que no es queden al producte on s’han dipositat, sinó que lentament es filtren a l’aire, de l’aire a l’aigua i de l’aigua als aliments que nosaltres ingerim.
6. Conclusions
Durant la realització d’aquest treball hem après algunes coses importants. Per començar, hem adquirit una nova visió en relació al cicle de vida d’un producte, ja que hem vist a on acaben i com nosaltres amb el nostre consumisme condicionem la vida de molta gent obligada a viure amb tots els nostres residus.
En quant a solucions, hem vist que lo més importan tés que la gent adquiereixi la consciencia de saber on acaben els seus residus. Per tal d’aconseguir això cal que eduquem a les persones en l’àmbit de reciclatge. Per sort ja hi han moltes associacions dedicades a la divulgació del problema amb el e-waste.
Un altre objectiu sería crear una legislació a nivel mundial sobre el tractament de e-waste. Sabem que això sembla casi imposible, però tard o d’hora la gent començarà a adonar-se que el tractament de residus és un problema que, o bé s’actua o serà massa tard i ja no hi podrem fer res.
Veient la quanititat de e-waste que ja està acumulada en països en desenvolupament, pensem que una bona idea sería construïr plantes de reciclatge per tal de que els productes es puguin tractar de forma adequada i en poguem obtenir el màxim benefeici. En definitiva, la solució al problema del e-waste passa per l’educació i la sensibilització de la població per tal d’aconseguir un futur en que la gent no es desprengui dels productes elèctrics/electrònics sense pensar en les conseqüències.
7. Bibliografia
Webs: