E-WASTE

Nigèria

1. El cas de Nigèria

Juntament amb Ghana, Nigèria és un dels països que més pateix l’exportació d’e-waste provinent de països desenvolupats. La corrupció, el tràfic il.legal , la falta d’una legislació consistent i la manca d’infraestructures fan de l’e-waste un dels principals problemes d’aquest païs, i d’altra banda, un dels negocis més fructífers tant per a comerciants com per a la gent que viu de remoure les deixalles que aquest païs rep.

Nigèria s’ha convertit en un abocador internacional de tot tipus de deixalles electròniques. Es creu que un 80% de l’e-waste generat als Estats Units, el qual se suposa que s’ha de reciclar, es exportat a altres paisos. S’estima també que un 45% de l’e-waste que arriba a Nigèria prové dels Estats Units, i un altre 45% prové de la Unió Europea.

La Basel Action Network ( BAN ), una organització que lluita contra l’exportació d’e-waste i altres productes tòxics a països sub-desenvolupats o en vies de desenvolupament, estima que el nombre d’ordinadors que arriba a Lagos cada mes és de 400000, dels quals un 75% ja no es poden fer servir. Per tant, acaben sent oberts per extreure’n els seus components, i, com que el païs no disposa de les infraestructures de reciclatge adequades, els residus acaben en diversos abocadors, on sovint i treballen nens i escombriaires que busquen allò que sigui aprofitable per guanyar de mitja uns 2 dòlars americans al dia. Aquests cremen cables per extreure’n el coure del seu interior, i fent això, alliberen molts gasos tòxics perjudicials per la seva salut i pel seu entorn. Els científics de la Universitat de Ibadan de Nigèria han trobat un excés de metalls pesats al sòl i a les plantes. L’e-waste també ha provocat malalties als animals, als productes de la terra i a l’aigua.

Malgrat que els abocadors suposen una amenaça per a la salut i per al medi ambient, ja que contaminen la terra, l’aire i l’aigua, també resulten ser una font d’ingressos per a algunes persones, ja que algunes viuen de la reparació i del reciclatge de l’e-waste. Nigèria té un mercat de reparacions desarrollat, però no pot combatre amb la gran quantitat d’e-waste que rep. A més Nigèria és un països on l’absència de voluntat de disminuïr la corrupció provoca un pitjor control de l’e-waste que arriba al païs ilegalment. No hi ha una legislació que controli aquest tema.

Nigeria no disposa d’un indústria basada en la producció de dispositius electrònics, ni tampoc d’infraestructures ni recursos financers per tal de sostenir-la, i per tant aquest sector es basa en l’importació. Moltes de les importacions són catalogades com EEE ( Electrical and Electronics Equipment) de segona mà, i com que les importacions creixen any rere any, això implica un creixement de l’e-waste. El valor de les importacions no es basa en la qualitat dels contenidors que es reben, sinó pel pes. Per tant, els dispositius són separats depenent de la qualitat. Els de pitjor qualitat seran destinats a la reparació. Els irreparables van a parar a l’abocador o bé s’aprofiten les peces internes, com chips de memòria, circuits integrats, alumini, coure o acer. Això es ven a comerciants. Fins i tot s’extreu el coure dels cables. D’aquesta manera, es crea un sistema molt ben organitzat on els dispositius electrònics són catalogats, distribuïts, i llavors venuts o bé rebutjats.

A continuació veurem dos exemples de les conseqüències de la importació d’e-waste a Nigèria. Per una banda, l’ Ikeja Computer Village, un mercat reconegut internacionalment on es venen productes electrònics de segona mà, i l’abocador d’Olusosun, on hi van a parar gran part de l’e-waste del païs.

2. Ikeja Computer Village

Ikeja era una zona residencial que a mitjans dels anys 90 es va anar convertint en una zona de comerç de productes electrònics com ordinadors, impressores o telèfons mòbils. A començaments de la dècada passada es van començar a vendre també productes de segona mà provinents de les importacions que venien dels països desenvolupats. Ikeja és un punt de trànsit per als dispositius electrònics de tots els estats de Nigèria i dels països veïns. El mercat també s’encarrega de la reparació de productes electrònics.

Es tracta d’un mercat desorganitzat i no planificat. Amb una superfície d’1,1 quilòmetres quadrats i més 3000 establiments, gran part els dispositius electrònics dels 37 estats de Nigèria i dels països del voltant provenen d’aquí. Es venen ordinadors i altres productes a bon preu. A Ikeja, els dispositius que es troben en un estat irreparable, se separen, es desmonten i les parts serveixen per reparar altres dispositius o són venudes. Allò que no es pot reutilitzar acaba en abocadors, cremat o simplement abandonat al medi, cosa que suposa un perill mediambiental força important.

Malgrat ser un mercat important i reconegut actualment, hi ha un índex de criminalitat molt alt, pirateria i evasió d’impostos. A més hi ha grans disputes sobre si aquest mercat hauria de desaparèixer, ja que es troba en una zona originàriament residencial. A més, un reciclatge pèssim i la crema d’ e-waste a dins o als voltants del mercat posa en risc la salut i el medi ambient. Per tal de frenar aquestes disputes, les autoritats han prohibit algunes activitats com la crema de cables. A més la LWAMA (Lagos State Waste Management Authority), ha col.locat contenidors arreu del mercat per intentar disminuïr la quantitat de deixalles que acaben sent abandonades.

3. L’abocador d’Olusosun

L’abocador d’Olusosun és un abocador de Lagos. Creat el 1992, té una superfície d’aproximadament 42 hectàrees, i és l’abocador més gran d’Àfrica. L’abocador rep 10000 tones de deixalles al dia ( Un 40% del total de Lagos ) i s’espera que pel 2020 aquestes dades es tripliquin. Al seu voltant s’hi ha construït unes 1000 cases on hi viuen aproximadament un terç dels treballadors de l’abocador, que són persones que s’encarreguen de distribuïr la deixalla, agafar les peces que són reutilitzables i vendre-les a comerciants. Per exemple, moltes peces de plàstic s’agafen, es renten, es posen en bosses i es venen. També s’aprofiten els vidres i els metalls, paper i productes fabricats amb nylon i polietilè.

Aquests treballadors s’han organitzat ells mateixos per combatre disputes, regular el nombre de gent treballant a l’abocador i per protegir-se de les aurotritats. Això ha portat a que molta gent hagi de viure allà permanentment per protegir la seva propietat, i tot i que realment aquestes propietats no estiguin considerades legalment per l’estat, han creat l’assossiació d’escombriaires de Nigèria. Quan un nouvingut vol treballar a l’abocador, s’ha de registrar o treballar per altres escombriaires. La feina és dura i molt física, i les condicions de vida són força lamentables, degut a la toxicitat del medi i de la feina tediosa. No només hi treballen escombriaires, també hi treballen nens, els quals guanyen un sou míser en unes condicions molt pobres.

4. Iniciatives per combatre l’e-waste

De manera general, Nigèria no disposa d’instruments legals per regular l’import d’e-waste, així que implementa la convenció de Basel. El 1988 es va crear la Agència de Protecció Ambiental Federal (FEPA), que s’encarrega de protegir el medi ambient Nigerià. Es va crear una política nacional per a la protecció i la preservació del medi ambient a Nigeria.

La legislació nigeriana estudia també incorporar un impost de l’e-waste, que prohibiria la importació i el tràfic ilegals d’e-waste al païs. El director de NESREA (Nigeria’s National Environmental Standards and Regulations Enforcement Agency) va assegurar unes properes regulacions molt més dures per a la regulació de l’e-waste. Algunes de les mesures que es durien a terme serien la prohibició de materials tòxics als abocadors i s’investigarien casos d’abocament d’e-waste ilegal a Nigèria. Tot i així, aquestes mesures encara s’estan meditant i encara s’ha de veure si resultaran algun efecte positiu contra el no regulat mercat negre.

Algunes altres iniciatives s’han dut a terme últimament. El 2009, NESREA va patrocinar una conferència internacional sobre l’e-waste anomenada “The Abuja Platform on E-Waste”. Al novembre de 2010, la Environment Division of the Nigerian Society of Engineers va organitzar una conferència a Abuja, Nigèria, titulada "Impacte Ambiental de Projectes de Telecomunicacions a Nigèria". La conferència va demanar al govern una legislació adequada sobre la gestió de les deixalles electròniques. Letsrecycle (2013) va reportar un cas d'èxit de NESREA a la confiscació de dos contenidors procedents de França identificats per tenir UEEE sense test de certificació d’exportador de a Tin Can Island, Lagos, Nigèria.

En un nivell més internacional, una solució a aquests problemes seria el de disminuir o eliminar els components tòxics dels dispositius electònics per part dels fabricants. També es podrien implementar tarifes costoses per a l’exportació d’e-waste, per assegurar un reciclatge adequat per part dels països receptors d’e-waste.

Regne Unit

L’e-waste és el tipus de deixalla que més està creixent al Regne Unit. En aquest païs es produeixen uns 1,3 milions de tones d’e-waste cada any i la mitjana europea d’e-waste produït per persona era d’uns 20 Kg anuals l’any 2005. Segons unes dades de la web ewasteguide.info l’any 1998 es produïen poc menys d’un milió de tones d’e-waste anuals, i cada persona produia uns 13,41 Kg d’e-waste .

Per tant estem parlant de que en un període d’uns 15 anys la generació d’e-waste ha augmentat considerablement. S’estima que durant els últims 15 anys, uns 12 milions i mig d’ordinadors han sigut llençant als abocadors del país. Un de les causes que provoca aquesta situació és que una quarta part de la població anglesa prefereix llençar els ordinadors en comptes de reciclar-los. De fet, aquest país és un dels que menys recicla ( un 17% de les seves escombraries ), un percentatge que resulta ser poc tenint en compte altres països europeus, que arriben a reciclar-ne fins a un 60%. Un 37% de l’e-waste generat encara va a parar als abocadors.

El 80% d’aquest e-waste prové de dispositius domèstics, com ara neveres, rentadores, televisors o ordinadors. A més, es preveu un augment de 80000 tones en el total d’e-waste generat cada any. Això no és gens estrany, si es té en compte que en onze anys ( 1994-2005 )s’han triplicat les vendes de neveres, cuines elèctriques i forns elèctrics, i s’han gairebé duplicat les vendes de rentadores, rentaplats i secadores de roba.

En aquesta taula es mostren amb més detall les principals font d’e-waste d’Anglaterra l’any 2000:

Veiem doncs, com la majoria d’e-waste generat prové d’electrodomèstics domèstics ( neveres, rentadores ... ) i de dispositius informàtics ( ordinadors, impresores... ).

1. La WEEE Directive al Regne Unit

Davant d’aquesta situació,el Regne Unit va començar a implementar les regulacions imposades per la WEEE (Waste Electrical and Electronic Equipment Directive ) l’any 2007. Aquesta organització estipula que qualsevol productor de EEE ( Electrical and Electronic Equipment ) ha de financiar els costos de recolecció i tractament d’e-waste que es produeix anualment, en una proporció igual al material que ells distribueixen al mercat. Llavors es farà un seguiment del reciclatge per assegurar un compliment d’aquesta norma.

Un cop implantades les regulacions de la WEEE, es creu que s’està creant una tendència al reciclatge, de tal manera que l’any 2010 el 75% de l’e-waste al Regne Unit va ser o bé reciclat o bé tractat per reutilitzar materials. Unes 500 organitzacions treballen dins de la WEEE en aquest païs, i gairebé totes duen a terme activitats de separació de l’e-waste per categories: metalls, plàstics, vidre... Alguns d’aquests elements poden ser venuts i d’altres requereixen un tractament més complex.

Les últimes regulacions de la WEEE es van implementar el gener del 2014, però el 2016 se’n tornaran a implantar de noves. Aquestes regulacions faran que els minoristes i les empreses que acceptin equipament de segona mà tinguin més responsabilitats sobre aquests, per tal d’evitar futur e-waste, cosa que provocarà una major demanda de tractament de WEEE. Aquest canvi de mercat ofereix oportunitats per al sector que s’encarrega de tractar l’e-waste, ja que podrà expandir els seus serveis. D’aquesta manera es podria reciclar i reutilitzar molt més e-waste.

2. Casos de tràfic d’e-waste al Regne Unit

Com ja s’ha dit, el país produeix més d’un milió de tones d’e-waste cada any, en els quals hi prenen part aproximadament uns 6 milions de productes electrònics. Molt d’aquest e-waste s’escola al mercat negre, fins al punt a que s’estima que fins a la meitat dels ordinadors rebutjats acaben parant a corrents de tràfic ilegal.

Quan a l’any 2007 les normes de la Unió Europea ( WEEE Directive ) van entrar en vigor al Regne Unit, moltes empreses van entrar al mercat com a recicladors, esperant les quasi 2 milions de tones anuals per ser reciclades. Però l’any 2009 només un terç d’aquesta quanitat es va reciclar, ja que la resta s’estava infiltrant tota al mercat negre. Tota aqeusta gran quanitat d’e-waste era ecportat sobretot a Nigeria, Ghana i el Pakistan. En molts abocadors britànics s’han fet investigacions i s’ha revelat com moltes empreses, i fins i tot el govern mateix exportaven l’e-waste.

La EA ( Environmental Agency ) , que s’encarrega de regular el comerç de deixalles a Anglaterra, ha intentat durant els últims anys fer front a aquesta situació i ha adoptat mesures més dràstiques, amb les quals ha contat amb el suport de la policia. El 2010 la EA va processar 11 persones que estaven involucrades en exportacions ilegals d’e-wast e a països de l’oest d’Africa.

El juny del 2010 es va multar l’ajuntament de Plymouth per vendre televisors i altres productes potencialment perillosos d’acabar sent e-waste a recicladors no autoritzats. El 24 de juliol del 2010, una empresa va ser processada per l’exportació d’e-waste a Hong Kong. En moltes altres ocasions s’ha descobert com e-waste guardat en magatzems o deixalleries ha acabat sent transportat a països del tercet món, com en el cas de Basingstoke, on uns televisors guardats en una deixalleria van acabar a Lagos, Nigèria, l’any 2009.Es dóna el cas que molts grups criminals que trafiquen amb e-waste també estan involucrats en drogues, robatoris, trafic de persones i molts altes crims importants. Per exemple, s’han donat el cas de trobar magatzems amb grans quantitats d’e-waste destinat a l’Africa, així com també vahicles robats, narcòtics i armes.

La EA també va llençar una investigació per descobrir quina quantitat de l’e-waste de les deixalleries acabava en abocadors del tercer món. Dels anya 2009 al 2011, investigadors van entrevistar empreses de reciclatge i corredors de residus i van investigar el tractament d’e-waste en moltes deixalleries.

Els treballadors d’aquestes d’una d’aquestes deixalleries van revelar que productes com televisors o reproductors de video eren separats de la resta de deixalla per una altra empresa, que posava els productes en contenidors i els enviava a Nigeria. També van revelar que aquest proces es duia a terme en totes les deixalleries controlades per l’EWC (Environtmantal Waste Controls Ltd ), que són vora cinquanta.

Si els televisors que s’enviaven als països de l’Africa no estaven espatllats, llavors en seria il.legal la exportació. Per tal de descobrir si s’assegurava que els televisors funcionéssin, es van introduïr dispositius dins de dos televisors espatllats per tal de mantenir-ne el rastre, i es van deixar en dues d’ aquestes deixalleries. Es va comprovar que efectivament, un temps després es rebia senyal de que un dels televisors es trobava a Lagos, Nigèria, i l’altre era a Ghana. Per tant, s’estava cometent un delicte.

Aquests són alguns dels casos que ha tractat la EA. Tot i així , el finançament del qual la EA disposava per a la unitat d’intel.ligència especialista en casos de tràfic d’e-waste es va acabar el 2011 i de moment no se sap amb certesa la continuitat d’aquesta agència.

---

---