E-WASTE PER PAISOS
E-waste Ghana
Ghana és el país amb més exportació de e-waste provinents de països desenvolupats, com poden ser de la Unió Europea o Estats Units. Exactament es calcula segons informació recollida a Accra que a Ghana sobre 10.000 a 30.000 metres de tones de e-waste és tractada anualment. Això comparat amb altres països d’Àfrica, aquesta quantitat es molt més gran que a Kenya, Senegal i Uganda i molt més petita que a Sud-Àfrica.
A Ghana el principal camp de deixalles electròniques es troba a Agbogbloshie, al sud del país: Allà, grans muntanyes de escòria de components electrònics, neveres antigues i monitors estan escampats per Agbogbloshie, un solar de deixalles per e-waste de la resta del món. Els residents de Agbogbloshie són plenament conscients del verí dels aparells electrònics que rebusquen. Tot i així, arrisquen la vida per tal de guanyar-se la vida tot i sabent els riscos que comporta per la salut, per exemple, la crema de plàstic dels e-waste per tal de aconseguir el coure o altres components electrònics amagats dins dels aparells.
Segons una entrevista de Foxnews – una cadena nord-americana– i a través d’entrevistes a varis residents de Agbogbloshie expliquen els motius pels quals segueixen rebuscant entre els e-waste per aconseguir coure, alumini o ferro. Molts venen del nord al sud per buscar-se una feina per pagar-se el menjar. Idris Zakarias, resident de 20 anys de Agbogbloshie diu: “El què fas per cobrar i rebre diners és el que t’acaba matant més tard” un resident diu. El traductor segueix: “Ell sap que algun dia ell morirà d’això. Què puc fer?” Un altre diu: “Plorem i patim per feina. El menjar és dur. No hi ha suficient feina i és per això que anem al sud. I al sud no hi ha feina. Només això.” Idris Zakarias, resident de 20 anys de Agbogbloshie diu: “El què fas per cobrar i rebre diners és el que t’acaba matant més tard” un resident diu. El traductor segueix: “Ell sap que algun dia ell morirà d’això. Què puc fer?”
1. La dura realitat a Ghana
Kevin MCElvaney, un empresari alemany de 26 anys, ha anat recentment a Agbogbloshie per documentar aquest desastre mediambiental. Les seves fotos mostren com la gent treballa, generalment entre 7 i 25 anys, lluitant per viure. “Abans d’entrar als solars on es cremen les deixalles de Agbogbloshie, descobriràs un immens mercat. Per una banda tu pots comprar fruites i verdures a bon preu mentre que a l’altre banda veuràs molts venedors de deixalla. Si vas a aquests venedors de deixalles veuràs homes seient a sobre de TV destrossades i destrossant els seus martells i eines ben simples per desmantellar parts de cotxes, màquines i dispositius electrònics.” El procés de crema de e-waste emet partícules químiques tòxiques a l’aire, terra i aigua. L’exposició a ells és especialment perillós pels nens, ja que aquestes toxines són conegudes com inhibidores del desenvolupament del sistema reproductor humà, el sistema nerviós i el cervell. Les preocupacions sobre la salut humana i del medi ambient a Agbogbloshie continua creixent a mesura que la zona resta contaminada. Al 2000, el govern de Ghana, amb els fonts i préstecs va implementar el Korle Lagoon Ecological Restoration Project (KLERP), un remei medio-ambiental i projecte de restauració que volia adreçar la pol•lució excavant la llacuna i el canal Odaw per millorar el drenatge i la inundació dins de l’oceà. A mesura que anava passant el temps, McElvaney va conèixer centenars de nens i nenes, la majoria dels quals provenien de la regió nord del país, que van venir al sud per cremar cables i extraure el coure d’ells, la qual cosa pot ser venut al mercat per lliures. Els monitors poden ser desmantellats per extraure trossos valuosos de metalls; les parts electròniques poden ser extretes d’artefactes i venudes – però a un cost terrible per la persona.
“Ferides que no han estat tractades, cremades, problemes de pulmó, mal d’ull o d’esquena van de la mà de nàusees cròniques, anorèxia i mals de caps forts” diu McElvaney.
2. La convenció de Basel
La convenció de Basel, organitzada per les Nacions Unides i adoptada al 1989 a Basel, Suïssa, indica la prevenció del intercanvi i moviment de deixalla electrònica de caràcter perillós. Fins a la data 180 països han signat aquest tractat. Estats Units van signar-lo al 1990, però el Congrés mai ho ha ratificat. Segons la política del Departament d’Estat, l’enviament per reparació, renovació o reconstrucció no constitueixen moviment de deixalla, i per tant no contradiu la Convenció i els seus procediments. Abans de l’arribada de l’e-waste Abans de l’arribada de l’e-waste, la barriada de Agbogbloshie va ser un pantà, el nom del qual era Old Fadama o Ayaalolo. Durant els anys 80, va ser un lloc de refugi per refugiats provinents de la guerra de Kokomba i Nanumba. No va ser fins els últims anys dels anys 90 quan el paisatge va començar a canviar. Ordinadors de sobretaula de segona mà que funcionaven van començar a arribar provinents dels països de l’Oest. Els residents van agrair gratament aquestes donacions perquè costaven un 90% menys que un de nou. Quan el volum de preus dels aparells electrònics va augmentar, el acte benvolent de donar ordinadors utilitzats va esdevenir corrupte. I va ser quan, aparells que no es podien recuperar es van començar a exportar a Ghana de manera massiva. Pels països occidentals, tals com Estats Units, que havien precisat lleis per tal de controlar el e-waste, era més barat enviar ordinadors descatalogats i danyats a països en vies de desenvolupament sota la etiqueta de donació.
3. Economia
La economia de Agbogbloshie està basada actualment en les importacions d’e-waste i el desenvolupament que es porta amb aquests béns. Centenars de milions de tones de e-waste són importades a aquesta àrea per any.
http://revistapetmi.com/noticias/e-waste-guatemala-reciclaje-electronicos/
---
Estats Units
Estats Units, com Japó i Gran Bretanya, és un dels països amb la taxa de exportació de e-waste més alta. Això es degut a que és un dels països que no ha ratificat la Convenció de Basel.
1. La convenció de Basel i la legislatura d’Estats Units:
La convenció de Basel, organitzada per les Nacions Unides i adoptada al 1989 a Basel, Suïssa, indica la prevenció del intercanvi i moviment de deixalla electrònica de caràcter perillós. Fins a la data 180 països han signat aquest tractat. Estats Units van signar-lo al 1990, però el Congrés mai ho ha ratificat. Segons la política del Departament d’Estat, l’enviament per reparació, renovació o reconstrucció no constitueixen moviment de deixalla, i per tant no contradiu la Convenció i els seus procediments. Segons a l’Agència de protecció medio-ambiental dels Estats Units, els consumidors americans disposen més de 500.000 ordinadors, televisors i telèfons mòbils per dia. I fins i tot quan aquells articles han de ser reciclats, la veritat és molt diferent. El tractat de les Nacions Unides conegut com la Convenció de Basel ha estimat que el 80% de l’e-waste és, en realitat, enviat a països en desenvolupament per ser cremats, enterrat o químicament dissolt. A més a més, segons un estudi que explica com les lleis de reciclatge que existeixen a 13 estats dels Estats Units són ineficaç. No hi ha cap llei de reciclatge nacional als Estats units. Jean- Daniel Saphores, professor de enginyeria civil i medio-ambiental de la Universitat de California, Irvine, i els seus companys de la Universitat de Limerick, Irlanda, han demanat aproximadament a 3000 americans de totes les edats, amb diferents tipus de rendes, diferents ètnies i àrees geogràfiques per esbrinar quines són les seves opinions i pràctiques en quant a e-waste i e-recycling. Van descobrir que els enquestats que vivien als 13 estats que obligaven el reciclatge van donar les mateixes respostes com aquells on vivien als 37 estats on no hi ha lleis de reciclatge. En altres paraules, els programes per reciclar no tenen un efecte notable en el comportament de la gent i en els seus hàbits. Saphores especula que es probablement degut a la poca visió, i insuficient compromís. Els enquestadors van trobar una llum d’esperança en California, on al 2004 l’estat obligava als venedors de recollir telèfons usats per reciclar, re-usar o donar-los als pobres. De manera habitual, els investigadors han trobat que els californians són set cops més propensos a reciclar telèfons mòbils que els americans dels altres estats.
2. Empreses nord-americanes amb l’e-waste:
Un nombre de negocis americans han sortit a la llum com exportadors de e-waste a altres països. A continuació esmentem a alguns:
2.0.1. APPLE
El programa de reciclatge d’Apple que opra a 95% dels països on hi treballa, retorna ordinadors vells, monitors, impressores i altres e-waste sense cap cost. Segons Apple “Cap e-waste provinent del programa de reciclatge d’Apple és enviat fora de Nord America. Tots els materials són processats domèsticament, amb l’excepció de alguna matèria prima que pot ser reciclat per un futur ús. Però molta gent pensa que “la matèria prima” dóna una fissura a la política d’Apple. BAN – Basel Action Network– està intentant pressionar a Apple i altres companyies tecnològiques per tal que signin el compromís de fabricant, una promesa directa per tal de no exportar e-waste a països en vies de desenvolupament, o directament altres companyies que s’encarreguin del reciclatge. Només Sony ho ha signat. Apple, com Dell i altres, no. Apple assegura que tracta el seu e-waste de manera segura sense haver-hi risc. Però els ecologistes voldrien saber qui són aquests partners, però Apple no ho diu. Aquesta falta de transparència ho fa difícil per tal d’examinar les operacions d’e-waste de la companyia.
2.0.2. HP
Segons una notícia del passat 16 de maig de 2014 del diari The Guardian es va parlar dels esforços fets per HP per introduir a llarga escala reciclatge de e-waste a l’est d’Àfrica per abordar l’augment d’e-waste a Kenya i altres països en via de desenvolupament; per crear un sistema de reciclatge. L’objectiu principal va ser desenvolupar un projecte per crear un sistema de reciclatge sostenible que pogués ser replicat a altres països en vies de desenvolupament. S’espera que abans del 2017 s’arribi al punt de 60 millons de tones i, per tant, requereix una solució urgent. El sistema es va dissenyar per separar i desmantellar l’e-waste de manera que es pugui assegurar que els habitants de Kenya rebessin un preu just per la recuperació dels materials. A través de proporcionar ajudes econòmiques, equipament tecnològic i experiència per ajudar a desenvolupar el sistema, HP va col•laborar amb un grup d’experts en reciclatge, economistes i professors d’universitat. Les autoritats de Kenya també estan involucrades en el desenvolupament del medi-ambient, mentre que els alemanys de Deutsche Investitions van ajudar a oferir la gestió de les ajudes econòmiques. Com a resultat, el desenvolupament de la xarxa de recollida que mai ha tingut lloc a Kenya per a e-waste amb micro-empreses rebent equipament i formant al personal per tal de recol•lectar el e-waste de 40 punts de recol•lecció i així assegurant que els estàndards globals són acceptables. Segons l’article de The Guardian s’estima que 2000 llocs de treballs seran creats per aquesta iniciativa al final del l’any.
BASEL ACTION NETWORK (BAN)
Es una organització no-governamental que treballa per combatre el e-waste, tecnologia i productes tòxics de societats industrialitzades a països en vies de desenvolupament. BAN està localitzat a Seattle, Washington, Estats Units. I a les Filipines també. Es va anomenar BAN després de la primera Convenció de Basel, un tractat de les Nacions Unides dissenyat per controlar i prevenir l’abandonament de deixalla tòxica, particularment d’altres països. Actualment BAN porta quatre campanyes centrant-se en la disminució de la quantitat de toxines al medi ambient i en la protecció de la deixalla tòxica de països en via de desenvolupament. El programa d’e-waste de Àfrica és un programa l’objectiu del qual és millorar el govern medio-ambiental dels e-waste i el de crear condicions favorables i econòmiques per empreses amigues i petites del sector de reciclatge a l’Àfrica.
1. La convenció de Basel
La convenció de Basel sobre el control de transport de deixalla perillosa i del seu corresponent abocador va ser creada a Basel, Suïssa el 22 de març de 1989. La convenció va ser iniciada en resposta de numerosos escàndols per el tràfic perillós de deixalla que va començar a produir-se als últims anys dels anys 80. La convenció va entrar el 5 de maig de 1992. Gràcies a la convenció de Basel avui dia existeix BAN.
2. Llista de països van ratificar la convenció
3. Objectius del projecte
El gol del projecte és la de millorar la capacitat de l’oest d’Àfrica i la de altres països africans per enderrocar el creixent problema del e-waste. Específicament, els objectius del projectes són: 1. Millorar el nivell d’informació dels e-productes i e-waste importats de països de l’Àfrica occidental i altres països africans per millorar el fer de les decisions. 2. Augmentar la capacitat dels països amics per gestionar la vida del equipament i del e-waste de caràcter nacional. 3. Investigar la viabilitat de operacions de recuperació de materials. 4. Millorar la capacitat per monitoritzar i controlar el transport del e-waste i prevenir el tràfic il•legal.
4. Avaluació nacional i plans de gestió de l’e-waste
Segons els resultats: Benin, Costa D’Ivori, Ghana, Liberia i Nigèria van assumir avaluacions nacionals d’usos d’equipament longeus i e-waste i la preparació de plans de gestió medio-ambiental. Les avaluacions nacionals són: 1. La descripció i revisió de les pràctiques de la gestió del e-waste dins dels sectors formals i informals. 2. Una avaluació de necessitats per assegurar-se mediambientalment una bona gestió 3. Una descripció detallada dels sistemes regulats i legals.
Waste(2d)IvanBover/ewaste%20Ghana%204.jpg "ewaste Ghana 4.jpg")
Waste(2d)IvanBover/ewaste%20Ghana%203.jpg "ewaste Ghana 3.jpg")
Waste(2d)IvanBover/ewaste%20Ghana%202.jpg "ewaste Ghana 2.jpg")
Waste(2d)IvanBover/ewaste%20Ghana%201.jpg "ewaste Ghana 1.jpg")
4.1. Reportatge Andrew Mcconnell
![[ADJUNTAR]](/moin_static1910/memodump/img/attach.png "[ADJUNTAR]"){kind=small}
http://www.andrewmcconnell.com/index.php/category/rubbish-dump-2-0