El cost de construir TIC

Per JaumeMarsinyach, FerranTuneu i VicençPio

1. Introducció

En l'assignatura de Tecnologies complementàries 1 hem treballat el tema de la sostenibilitat en les noves tecnologies. En aquest treball tres alumnes estudiants de l'enginyeria en sistemes TIC de l'EPSEM intentarem mostrar les ventatges i els inconvenients de construir TIC centrant-nos en el seu cost. En primer lloc ens posarem en situació explicant l'història i l'evolució de les TIC al llarg del temps tenint en compte l'obsolescència programada. Veurem el cost humà que comporta el construir TIC, des de la persona que dissenya el projecte en el seu despatx i el sou que guanya, comparat amb les persones que treballen en condicions extremes en les fàbriques del tercer món. A part d'aquest cost humà també hi ha el cost material que també explicarem. Un exemple és la problemàtica de la cerca de matèria primera barata, com ara el conflicte del Coltan al Congo. Veurem també la repercussió social centrada en dos àmbits: un sobre la diferència de sous i condicions laborals segons on treballen de l’empresa, i l’altre sobre l’acceptació social dels nous productes TIC al mercat. I finalment extreure'm unes conclusions i opinions personals del que poguem haver descobert durant l'elaboració del treball i que ens hagi cridat l'atenció.

2. Història i evolució de les TIC

2.1 Història

Podem considerar l'inici de les tecnologies de la informació i la comunicació quan al segle XIX apareix el telègraf elèctric en què la transmissió es realitza mitjançant impulsos elèctrics a través d'un cable. Posteriorment a finals del mateix segle apareix el primer telèfon patentat per Graham Bell capaç de transmetre i rebre veu humana amb tota la seva qualitat i timbre. Uns altres aparells que han marcat l'evolució d'aquesta nova tecnologia ha estat la televisió a la dècada dels 50 del segle passat, l'ordinador i l'internet. Sense dubte aquest últim l'invent més important del sistema de la informació. La taula següent ens mostra l'evolució de penetració d'alguns serveis a la Unió Europea.

2.2 El concepte nou de TIC

Avui en dia, a ningú no sorprèn estar informat minut a minut, comunicar-se amb gent de l'altra punta del planeta, veure el vídeo d'una cançó o treballar en equip sense ser en un mateix lloc. Amb una rapidesa impensada, les Tecnologies de la Informació i Comunicació són cada vegada més part important de les nostres vides. Això és degut com diem anteriorment a l'internet. El desenvolupament d'Internet ha significat que la informació ara sigui en molts llocs. Abans la informació estava concentrada, la donaven els pares, els mestres, els llibres. L'escola i la universitat eren els àmbits que concentraven el coneixement. Avui s'han trencat aquestes barreres i amb Internet hi ha més accés a la informació. El principal problema, però, és la qualitat d'aquesta informació. També s'ha agilitzat el contacte entre persones, i també entre les que fan negocis. No cal moure’s per tancar negocis a diferents ciutats del món o per realitzar transaccions a qualsevol lloc amb un senzill clic.

2.3 Els serveis TIC

2.3.1 Primers serveis TIC

Amb les limitacions tècniques inicials, els primers serveis estaven centrats en la difusió d'informació estàtica, a més d'eines noves i exclusives d'aquesta tecnologia com el correu electrònic, o els cercadors. Les empreses i entitats varen passar aleshores a utilitzar les TIC com a un nou canal de difusió dels productes i serveis. Varen aparèixer un segon grup de serveis TIC com ara el comerç electrònic, la banca online, l'accés a continguts informatius i d'oci i, fins i tot l'accés a l'administració pública.

2.3.2 Nova generació de serveis TIC

Posteriorment amb la major disponibilitat d'ampla de banda (10Mbps) ha permés una major sofisticació de l'oferta descrita podent accedir a la TV digital, vídeo sota demanda, jocs online, etc. També han sorgit les comunitats virtuals i els blocs, plataforma sobre la que els usuaris s'auto-configuren el servei.

A la següent taula es pot veure quins són els serveis més populars a Europa. Tot i que les dades són del 2005, marquen clarament la tendència de l'estil de vida digital.

TIC: Serveis utilitzats pels internautes a Europa

3. El cost humà

• Normalment quan sentim a parlar dels costos de producció de qualsevol producte ens centrem sobretot en contactar amb el distribuïdor de matèria prima més econòmic, el que ens ofereixi més facilitats o simplement perquè és l'únic que ens ofereix el producte desitjat. Això des del punt de vista d'un empresari, és el pa de cada dia. Buscar abaratir els costos per així guanyar més diners amb el producte acabat. És aquí on radica la gran quantitat de beneficis que obtenen les grans companyies multinacionals: la mà d'obra. En tot procés industrialitzat hi ha feines més feixugues que d'altres, totes englobades en l'entremat de fabricació del producte. A l'hora de treure un nou producte al mercat, primer ha de passar per molts punts de fabricació, com són el disseny de prototips, l'estructura de materials o l'assemblatge final. Donat que no per totes les feines es necessita una qualificació acadèmica, hi ha feines més ben pagades que d'altres (cosa que no sorprèn). El que sí que sobta és com grans empreses aprofiten el seu volum de vendes per exportar les seves indústries de manufactures a països on la mà d'obra abunda a uns costos molt baixos i amb uns rendiments molt elevats. Arriben a uns extrems d'explotació laboral, i fins hi tot de violació dels drets humans. La indústria global de la telefonia mòbil mou el 2% del PIB mundial. L’espoli en l’extracció de minerals al Congo o els suïcidis a les factories xineses són l’altra cara d’un negoci global milionari. A continuació donem més dades al respecte d'aquests dos casos:

El conflicte social al Congo

• Un cop més, una indústria lucrativa va directament acompanyada de violacions dels drets humans, explotació laboral en règims de semiesclavitud i retroalimentació de l’horror de la guerra. Els vincles directes entre la indústria del mòbil i un dels conflictes més devastadors del continent africà, el de la República Democràtica del Congo, estan més que demostrats. A l’epicentre, un mineral, el coltan, que té el 80% de les reserves mundials a l’est del país africà, a tocar dels Grans Llacs. Del coltan, s’obté el tàntal, que s’empra com a condensador fonamental a la indústria del mòbil, que n’absorbeix el 50% de la producció mundial. Ja fa anys, dos documentals ('Blood coltan' del francès Patrick Forestier i 'Blood in your mobile' del danès Franck Poulsen) van aixecar acta de la dimensió de l’espoli i la tragèdia. Les mines de l’est del Congo, s'han convertit en una zona militaritzada que ha provocat cinc milions de morts i 200.000 violacions sexuals des de 1994. Hi treballen vora 15.000 persones, en règim de semiesclavitud, fora de control i sense cap mesura de seguretat. Infants d’entre set i deu anys –per 25 cèntims d’euro el dia– són emprats per baixar a mines profundes de difícil accés. Un informe de les Nacions Unides ja alertava, el 2003, que fins a 30 empreses multinacionals estaven directament implicades en l’espoli dels recursos naturals i el finançament indirecte de la guerra. D’aquestes empreses, en un negoci opac i d’estructura mafiosa, 27 eren europees. La majoria belgues, holandeses i alemanyes. Cap empresa multinacional, com ara Nokia, no és capaç de demostrar, avui, que el seu coltan no prové de les mines congoleses. I això que, sovint, s’amaga el traç del seu origen triangulant l’exportació des de tercers països de l’Europa de l’Est o de l’Amèrica Llatina.

Extremes condicions laborals a Xina

• L’altra cara de la indústria del mòbil és a la Xina, que ja fabrica el 50% dels aparells mundials. Shenzen, a 40 quilòmetres de Honk Kong, és farcida d’empreses tecnològiques com Foxconn, un grup industrial taiwanès gegantí, amb una plantilla de 420.000 persones, que treballa per a Apple, Nokia o Sonny Ericsson. El maig de 2010, una onada de suïcidis –tretze intents i deu morts– va treure a la llum pública les condicions de fabricació de l’Ipad o la Play Station a les cadenes de muntatge, així com els alts nivells de contaminació generada. En tots els casos, les persones tenien entre 18 i 24 anys i el suïcidi s’atribueix a la sobreexplotació laboral i a l’aïllament social al qual està sotmès el personal. A Shenzen, la realitat és aquesta: joves-esclaves recloses amb salaris de 100 euros mensuals i jornades laborals d’entre dotze i setze hores diàries, durant sis dies. En els rigors de l’economia global, una treballadora xinesa rep vuit dòlars per cada Ipad fabricat, un 1,6% del preu final, que arriba als 500 dòlars. El negoci dels mòbils, que mou 988.400 milions d’euros, ja representa el 2% del PIB mundial. Però en un món amb 7.000 milions d’habitants i 6.000 milions de mòbils, la nova 4G o el darrer Ipad són impossibles sense les mineres del Congo o les treballadores xineses al llindar del suïcidi. No són més que mans anònimes que alimenten les corbates i els luxes d'alts executius que, asseguts als despatxos d'occident, ideen maquiavèl·liques estratègies comercials per encarir encara més el producte final a través de la publicitat, i alhora hipnotitzar als clients amb innovacions tecnològiques a costa de drets humans oblidats.

4. El cost material

En una primera instància podríem pensar que el costos materials són només aquells dels materials utilitzats en la fabricació, però no és així. Hem de tenir en compte que l'obsolescència programada provoca una renovació innecessària de productes, que desemboca a més fabricació però també a la producció de més residus. És aquí on radica el principal problema de la innovació tecnològica: el reciclatge.

• Comencem però pels principals materials que formen part de l'extens àmbit de les TIC. Com hem dit anteriorment les tecnologies de la informació i comunicació tenen un abast molt gran i per tant ens les podem trobar de moltes maneres diferents. Tots aquests dispositius, però, tenen una cosa en comú: utilitzen circuits electrònics per a fer funcionar els seus softwares i transmetre informació via xarxes sense fils. Així doncs fem una ullada als principals materials que s'utilitzen en la fabricació de xips i altres circuits de transmissió d'informació: En la totalitat dels circuits integrats que comanden dispositius electrònics hi podem trobar xips, encapsulats, microprocessadors, transistors... el que ens interessa ara no és com funcionen, sinó com estan fets internament. Per començar, han d'estar alimentats, per tant una part dels materials hauran de tenir la conductivitat elèctrica com a propietat. Alguns exemples són el coure i el ferro, però no hem d'oblidar que els components derivats del plàstic també són imprescindibles ja que certes parts d'aquests circuits necessiten estar aïllats elèctricament. L'avenç en investigacions tecnològiques porta a utilitzar cada vegada més nous minerals en el sector, com poden ser les Terres Rares, el Liti o el grup del Platí. Tots aquests minerals, juntament amb el Tàntal (que s'obté del famós Coltan), són extrets a diari de mines i excavacions. Com tot, res és per sempre i si no reciclem els minerals ja utilitzats amb anterioritat en altres dispositius, haurem de buscar alternatives. Les tecnologies de reciclatge no són ni fàcils ni barates, però ofereixen una nova vida a materials ja en desús i suposen un pas endavant en matèria de sostenibilitat. Els components principals dels components elèctrics i electrònics varien molt segons el tipus d'aparell. En la següent taula es detallen els percentatges d'algunes categories:

De la taula podem extreure com a dades significatives, l'extensa utilització de metalls ferrosos i plàstics. Que aquests materials abundin no vol dir que siguin fàcils de reciclar. Un estudi fet en les plantes recicladores de 'Electrorecycling SA' dóna xifres de les fraccions valoritzables de materials que es subministren com a matèries primeres a altres indústries. Els vidres (20%), materials fins (8%), plaques de circuits electrònics (3%) o cables (2%) són els elements amb un índex de reciclatge més elevat.

5. Repercussió social

En les últimes dècades, està clar que si hi ha algun àmbit que ha patit un gran creixement, aquest és el de les noves tecnologies. Les TIC han tingut una gran escalada de protagonisme en la societat occidental durant els últims anys, fins al punt que hi ha gent que la comença a anomenar l'era de la comunicació.

5.1 Acceptació social de les TIC

És majoritàriament en els països desenvolupats on tenim el màxim accés a aquesta nova generació de productes que s'han integrat en la nostra societat ja de forma total. Actualment, gairebé ens sembla estrany que hi hagi algú que no tingui, o no vulgui tenir, un televisor o un mòbil d'última generació. És tan gran la integració de les tecnologies de la informació i la comunicació en el nostre model de societat que, avui en dia, qualsevol tràmit que fa pocs anys t'obligava a resoldre'l personalment ara, no només et dóna l'opció de fer-lo per Internet, sinó que en molts casos s'ha suprimit a la persona que atenia a la gent deixant només la forma d'atenció online. Sense anar més lluny, la matrícula als centres educatius, universitats o als exàmens de selectivitat són exemples d'aquesta situació que, en general, és ben vista per la gent que en valora la comoditat i la rapidesa per a aquest tipus de gestions.

5.2 El conflicte del coltan

L'altra cara de la moneda es viu, bàsicament, en els països extractors de la matèria primera, el coltan. El 80% de les reserves mundials d'aquest material imprescindible per a la construcció de mòbils i aparells electrònics són al Congo, un país centreafricà. La importància clau del coltan en el desenvolupament de l'economia mundial, ha portat a alguns països a intentar obtenir-ne el monopoli del producte que, el 1998 va fer esclatar la Guerra del coltan. Estats Units va esdevenir un dels recolzaments més importants per un dels bàndols, així com els crèdits del Fonts Monetari Internacional o del Banc Mundial. El cost total de la guerra va provocar 3'8 milions de víctimes mortals sense contar el gran nombre de desplaçats i refugiats. La repercussió social d'aquest conflicte és sens dubte la part més fosca del negoci de les TIC, que per complaure els capricis dels països més benestants ha provocat al llarg dels últims anys milions d'afectats per la guerra i milers de persones que, ara mateix, se segueixen sacrificant en precàries mines que habitualment es cobren noves morts degut a les condicions en què treballen els miners.

Condensador electrolític fet amb coltan

5.3 Impacte ecològic

En l'apartat més ecologista, una altra preocupació és la destrucció d'ecosistemes que s'ocasiona per culpa de la construcció dels jaciments de la mina i que en aquest cas coincideix amb l'hàbitat del goril·la, un animal que està en greu perill d'extinció. Els conflictes armats de la zona, a més, l'han fet encara més vulnerable i han incrementat el seu risc d'extinció ja que els cacen furtivament per alimentar els miners o els militars. En pocs anys, en els vuit parcs naturals del Congo, la població de goril·les ha descendit un alarmant 90%. Desgraciadament, la realitat és que els interessos comercials són massa forts perquè la comunitat internacional emprengui mesures en aquest àmbit.

6. Conclusions

La conclusió principal que traiem després de l'elaboració d'aquest treball és que els milions de persones afectades per poder construir TIC és un preu massa alt que s'ha de pagar per poder gaudir d'aquests productes. És una gran injustícia, a més, que com és habitual siguin els països menys desenvolupats els que pateixin els efectes negatius del procés i els països occidentals els que n'obtinguin els beneficis sense adonar-se del que hi ha al darrere del producte que acaben de comprar. Les noves tecnologies que ens fan creure que vivim en una societat tan moderna, tan sols han estat un pas més per incrementar les desigualtats entre pobres i rics, que cada vegada fan més difícil la solució als problemes d'aquests països que estan en vies de desenvolupament i que segur que sense la intervenció de països occidentals podrien experimentar un creixement econòmic i social molt més elevat del que tenen en aquestes situacions. En els països desenvolupats és evident que a tothom li agrada tenir la millor comoditat per la seva vida i es compra els productes d'última generació per aconseguir aquesta comoditat, però sabent el cost que hi ha darrere segurament és el moment de parar-se a pensar si no hi pot haver una solució més equitativa que no sigui tan perjudicial per a alguns i permeti obtenir uns beneficis semblants en el resultat final.

Informació trobada fins al moment

En el procés de construcció d’un equip electrònic d’alta tecnologia, per exemple, un ordinador personal, es poden identificar dos factors clarament diferenciats: l’obtenció de les matèries primeres i la manufactura del producte final, bé sigui un xip o l’ordinador sencer.

Una de les matèries primeres imprescindibles en la construcció de tot producte TIC és el coltan, un mineral del qual s’extreu el tàntal: hi ha tàntal als ordinadors, als mòbils, als reproductors multimèdia, als aparells de TV..., però també a les rentadores, als cotxes, etc. La reserva més gran de coltan del món (es calcula que al voltant del 80 %) és a la República Democràtica del Congo i l’extracció d’aquest mineral està estretament lligada a conflictes bèl·lics. Segons els informes d’agències internacionals, l’explotació de coltan ha ajudat a finançar diversos bàndols de la Segona Guerra del Congo, un conflicte amb un balanç aproximat de cinc milions de morts. Tanmateix, l’extracció d’aquest mineral es duu a terme sota condicions de semi-esclavitud, en què s’utilitzen indiscriminadament presoners de guerra i, fins i tot, infants. Altres efectes de l’explotació del coltan són la destrucció d’ecosistemes propis, atès que els jaciments principals coincideixen amb l’hàbitat natural de la fauna local (elefants i goril·les), en perill d’extinció.

Més enllà de la matèria primera, el procés de manufactura és també altament costós energèticament parlant. Per posar-ne un exemple, un estudi recent indica que per construir un xip de 32 MB de memòria RAM es requereix l’electricitat generada per 1,6 kg de combustibles fòssils, 72 grams de productes químics diversos, 3.200 litres d’aigua i 700 grams de nitrogen; tot, per un producte d’uns 2 grams de pes. Sorprenentment, però, el cost energètic de fabricar aquest xip és de 41 megajoules (MJ), mentre que el consum que genera en tota la vida útil (assumint que és de quatre anys) només és de 15 MJ. És a dir, el 63 % del consum energètic del cicle de vida d’aquest xip es gasta únicament en el procés de fabricació.

A més, les indústries de fabricació d’ordinadors no requereixen una qualificació excessiva i, en general, resulten més rendibles en països on la mà d’obra resulta més barata i les regulacions laborals i de seguretat són quasi inexistents. Cal tenir en compte, també, que molts dels productes utilitzats en el procés de fabricació són altament tòxics: es fan servir metalls com el coure, el cadmi, el mercuri i el plom, i plàstics com el poliestirè o el PVC, els quals afegeixen un nou grau de perillositat a la salut dels treballadors d’aquest sector, que treballen sense les proteccions mínimes. És per aquests motius que la fabricació d’ordinadors es porta a terme en països com Mèxic, les Filipines o la Xina, on el sous són baixos, els horaris no estan regulats i els sindicats són testimonials. Com a conseqüència d’això, apareixen tensions en els països que perden indústria, ja que una part de la població activa passa a la desocupació, mentre que als països receptors de l’encàrrec de producció, a canvi d’un creixement econòmic relatiu, s’accepta una indústria que genera una contaminació generalment no regulada, grans migracions del camp a la ciutat, l’aparició de grans diferències econòmiques entre segments de la població i tensions de gènere en l’àmbit laboral i social.

Altres

La indústria global de la telefonia mòbil mou el 2% del PIB mundial. Fa pocs dies començava el Mobile Word Congres a Barcelona. L’espoli en l’extracció de minerals al Congo o els suïcidis a les factories xineses són l’altra cara d’un negoci global milionari.

Un cop més, una indústria lucrativa va directament acompanyada de violacions dels drets humans, explotació laboral en règims de semiesclavitud i retroalimentació de l’horror de la guerra. Els vincles directes entre la indústria del mòbil i un dels conflictes més devastadors del continent africà, el de la República Democràtica del Congo, estan més que esclarits. A l’epicentre, un mineral, el coltan, que té el 80% de les reserves mundials a l’est del país africà, a tocar dels Grans Llacs. Del coltan, s’obté el tàntal, que s’empra com a condensador fonamental a la indústria del mòbil, que n’absorbeix el 50% de la producció mundial. Ja fa anys, dos documentals (Blood coltan del francès Patrick Forestier i Blood in your mobile del danès Franck Poulsen) van aixecar acta de la dimensió de l’espoli i la tragèdia.

Coltan: mòbils tacats de sang A les mines de l’est del Congo, una zona militaritzada controlada pels senyors d’una guerra que ha provocat cinc milions de morts i 200.000 violacions sexuals des de 1994, hi treballen vora 15.000 persones, en règim de semiesclavitud, fora de control i sense cap mesura de seguretat. Infants d’entre set i deu anys –per 25 cèntims d’euro el dia– són emprats per baixar a mines profundes de difícil accés. Segons l’escriptor Vázquez Figueroa, autor de Coltan, “per cada quilo de coltan extret, ja moren dos nens”. Extorquits per les milícies –que es financen amb peatges sobre l’exportació del coltan–, un informe de les Nacions Unides ja alertava, el 2003, que fins a 30 empreses multinacionals estaven directament implicades en l’espoli dels recursos naturals i el finançament indirecte de la guerra. D’aquestes empreses, en un negoci opac i d’estructura mafiosa, 27 eren europees. La majoria belgues, holandeses i alemanyes. Cap empresa multinacional, com ara Nokia, no és capaç de demostrar, avui, que el seu coltan no prové de les mines congoleses. I això que, sovint, s’amaga el traç del seu origen triangulant l’exportació des de tercers països de l’Europa de l’Est o de l’Amèrica Llatina.

L’altre cara (dura) d’Steve Jobs L’altra cara de la lluna de la indústria del mòbil és a la Xina, que ja fabrica el 50% dels aparells mundials. Shenzen, a 40 quilòmetres de Honk Kong, és farcida d’empreses tecnològiques com Foxconn, un grup industrial taiwanès gegantí, amb una plantilla de 420.000 persones, que treballa per a Apple, Nokia o Sonny Ericsson. El maig de 2010, una onada de suïcidis –tretze intents i deu morts– va treure a la llum pública les condicions de fabricació de l’Ipad o la Play Station a les cadenes de muntatge, així com els alts nivells de contaminació generada. En tots els casos, les persones tenien entre 18 i 24 anys i el suïcidi s’atribueix a la sobreexplotació laboral i a l’isolament al qual està sotmès el personal. A Shenzen, fàbrica i habitatge es fusionen: joves-esclaves recloses amb salaris de 100 euros mensuals i jornades laborals d’entre dotze i setze hores diàries, durant sis dies. En els rigors de l’economia global, una treballadora xinesa rep vuit dòlars per cada Ipad fabricat, un 1,6% del preu final, que arriba als 500 dòlars.

Fabricants i operadores Mentrestant, el negoci no para de pujar. El rànquing de les principals operadores l’encapçala China Mobile (616 milions de connexions i 20.300 milions de dòlars ingressats), seguida per la britànica Vodafone (367 milions de connexions i 15.500 milions), la mexicana América Móvil (236 milions connexions i 7.700 milions) i l’espanyola Telefónica (227 milions de connexions i 12.500 milions). Pel que fa a les empreses fabricants, la finlandesa Nokia continua controlant el 27% del mercat: va vendre 417 milions d’unitats el 2011. El segon lloc correspon a Samsung, 330 milions de telèfons venuts i una quota de mercat del 21%. Apple se situaria en tercer lloc amb 93 milions d’iPhones venuts i un 6% del pastís mundial. La quarta posició és per a la sud-coreana LT i la cinquena per a la xinesa ZTE. La resta de fabricants van produir 552 milions de mòbils, en un planeta on el 2011 es van vendre 1.546 milions d’unitats (un 11% més que el 2011). El negoci dels mòbils, que mou 988.400 milions d’euros, ja representa el 2% del PIB mundial. Però en un món amb 7.000 milions d’habitants i 6.000 milions de mòbils, la nova 4G o el darrer Ipad són impossibles sense les mineres del Congo, les treballadores xineses al llindar del suïcidi, les subcontractes draconianes a casa nostra o els call centers estressants i esgotadors. Les mans anònimes que alimenten les corbates i els luxes dels 3.000 alts executius que, avui, es trobaran al MWC, esdevingut ja Congrés Mundial d’Espolis.

Extret d’un article de David Fernàndez per a La Directa.