GESTIÓ DE LA SOSTENIBILITAT TIC

Grup:

-Campoverde Schrader, Cristhian Martin

-Über Satorra, Miquel Angel

-Rodriguez Budia, Albert

Introducció.

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) estan suposant una revolució sense precedents en les nostres societats, en la nostra manera de treballar, relacionar-nos, divertir-nos, en la educació.. en definitiva, en la nostra manera de viure. Les possibilitats que aquestes tecnologies ens ofereixen ens semblen en aquests moments il·limitades i, de fet, dibuixen un panorama en el qual les relacions econòmiques, laborals, culturals, socials, entre altres, adquiriran una nova dimensió.

Actualment, les TIC estan en el centre d’interès de les empreses i els governs i, amb més raó, també als polítics municipals els afecten els nous desenvolupaments, oportunitats i amenaces de la revolució digital i la necessitat de respondre-hi estratègicament. Les ciutats, però, també han d’assumir directives tecnològiques com una manera d’assolir objectius econòmics, objectius socials i objectius dirigits a incrementar la qualitat de vida i millorar l’accessibilitat interna i externa de la ciutat. Es tracta de polítiques i directives que assegurin que aquesta societat de la informació i del coneixement es desenvolupa d’una manera cohesionada per tal de mantenir l’equilibri social i territorial. Només així garantirem que no es produeixin fractures digitals, és a dir, divisions entre les persones que tenen accés a les tecnologies de la informació i comunicació i les que no en tenen.

En aquest sentit, cal que els empresaris vegin la tecnologia com una inversió, ja que les TIC permeten introduir innovacions revolucionàries en els processos de producció de béns i serveis. S’han de vèncer les reticències que encara hi pugui haver i adoptar plenament les noves TIC en la producció i la comercialització dels productes; i també cal que aquestes puguin ser útils en la gestió, l’organització i la comunicació a les empreses. Cal destacar, per tant, que les TIC poden ser per a les empreses una important font d’innovació en els processos, la qual cosa els pot garantir increments importants de productivitat, competitivitat i qualitat del treball.

Dit això, en aquest treball nosaltres presentarem la sostenibilitat amb les TIC i la seva gestió sobre ella, així com la pràctica que es va realitzant cada vegada més en les empreses, el creixement de les TIC en diverses àmbits i altres aspectes d’aquest sector.

Que es la gestió sostenible?.

El terme sostenible es va introduir en el discurs ambiental als anys setanta. Llavors la societat del moment va començar a ser conscients que si la població seguia creixent i el canvi mediambiental seguia, arribaria un moment en què la Terra no podria suportar aquesta situació.

La justificació d'una gestió sostenible de la Terra procedeix, d'una banda, del caràcter finit dels recursos naturals i, d'altra banda, de la necessitat de modificar estratègies econòmiques basades exclusivament en l'augment de beneficis, sense tenir en compte el cost mediambiental que genera la seva activitat productiva.

D'aquesta manera el desenvolupament sostenible es tracta de fer compatible el benestar humà amb la conservació de la natura, mitjançant l'explotació racional dels recursos naturals, de manera que aquests segueixin disponibles a llarg termini per a les noves generacions.

Per aconseguir-ho, la societat ha d'adaptar els seus hàbits de consum i modificar els models de producció. Aquests canvis impliquen un profund debat que va més enllà de les recomanacions dels científics i, que procedeixen de l'àmbit social i polític.

Que son les TIC?.

En l'actualitat, la cultura tecnològica és present en molts àmbits i cal conviure amb ella: amplia les capacitats mentals i físiques i les possibilitats de desenvolupament social. D'altra banda, es pot apreciar que les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) estan provocant contínues transformacions en les estructures econòmiques, socials i culturals, incidint en gairebé tots els aspectes de la vida: l'accés al mercat laboral, la sanitat, la gestió burocràtica, la gestió econòmica, el disseny industrial, l'art, l'oci, la comunicació, la informació, l'organització de les empreses i institucions, els seus mètodes i activitats, la forma de comunicació interpersonal, la qualitat de vida, la educació, etc. Com es pot apreciar, cada vegada resulta més difícil actuar d'una manera eficient prescindint de les TIC.

Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions es defineixen en termes generals com el conjunt de tecnologies desenvolupades per a la gestió i transmissió de la informació d'una localització a una altra. Abasten un ampli ventall de solucions i algunes de les seves característiques i avantatges són:

• Faciliten l'accés a la informació a través de qualsevol mitjà com la televisió, els telèfons, Internet, discs, memòries, etc. i pràcticament en qualsevol format i respecte a qualsevol tema que resulti d'interès.

• Permeten emmagatzemar grans quantitats d'informació en suports cada vegada més petits i de fàcil transport.

• Es poden aplicar a processos de dades de caràcter indistint sempre de manera ràpida i fiable. Ofereixen programes especialitzats que ajuden en la realització de càlculs i en l'organització i presentació de la informació.

• Permeten el contacte amb qualsevol persona o institució del món , ja que són canals de comunicació immediats.

• Faciliten les tasques, i permeten la programació de fluxos d'activitats per automatitzar les mateixes.

• Garanteixen la interactivitat amb les persones, a través de programes de gestió, videojocs, materials formatius, multimèdia, sistemes experts científics, etc.

• Són instruments cognitius que potencien les capacitats de les persones .

Des de la dècada dels 70 es proclamen els beneficis que poden aportar les TIC, es tracta d'un sector que ha evolucionat ràpidament. Actualment, les innovacions tecnològiques se centren en reduir l'impacte de l'ésser humà en el medi ambient. Això, unit a la col·laboració estreta de tots els individus, permetrà assolir els nivells òptims de desenvolupament sostenible.

Les TIC com a eina de desenvolupament sostenible.

Les TIC fan augmentar el grau d’informació disponible i els fluxos de comunicació entre els diferents actors socials (persones, empreses, governs), d’on sorgeix el concepte de ‘societat de la xarxa’ o ‘network society’. Segons Manuel Castells, els processos i les funcions dominants de l’era de la informació s’organitzen cada cop més al voltant de xarxes. Les xarxes constitueixen la nova morfologia social: la difusió de la lògica de xarxa modifica substancialment la manera de treballar i els resultats dels processos de producció, poder i cultura.

L’accés a les TIC estimula la creació de xarxes econòmiques i socials d’individus i de comunitats. Aquestes xarxes connecten grups socials diversos i permeten que bescanviïn informació i coneixement crucial per al desenvolupament socioeconòmic. Els comerciants i els empresaris es beneficien de les TIC amb les oportunitats creades per promoure els seus negocis en els àmbits nacional, regional i global, i per optimitzar els processos productius. Les TIC ofereixen la possibilitat de lliurar serveis bàsics de la salut i de l’educació més eficientment, perquè la gent hi té accés des de les pròpies comunitats. En aquest entorn, l’educació és el recurs estratègic que ha de permetre, no sols que les persones accedeixin a les TIC, sinó que adquireixin, generin i apliquin coneixement.

Però, compte!, s’ha de tenir cura de la manera com es fan servir les TIC. A poc a poc, el món ha esdevingut un escenari en què les visions de cada societat i cada cultura s’enfronten les unes amb les altres, i pot passar que l’accés a la societat de la informació faci que la globalització esdevingui una unificació de cultures, objectius i visions del món.

L’Institut Internacional per al Desenvolupament Sostenible publica la següent caracterització del desenvolupament sostenible: “Perquè un desenvolupament sigui sostenible ha d’integrar administració ambiental, desenvolupament econòmic i benestar per a tothom, no només per a avui, sinó també per a les moltes generacions del futur. Aquest és el repte a què s’enfronten governs, organitzacions no governamentals, empreses, comunitats i individus.”

Les TIC poden ajudar molt al desenvolupament sostenible, però per fer possible que el desenvolupament sigui realment sostenible en el temps i en l’espai, cal distribuir equitativament el benestar que podem obtenir dels avenços tecnocientífics, cal respectar la diversitat de cultures i cal respectar l’entorn natural del qual extraiem la nostra riquesa i preservar-lo per a generacions futures.

El desenvolupament sostenible és el repte per resoldre un problema al qual s’enfronta tota la humanitat: el desenvolupament no sostenible i les conseqüències nocives que comporta. La ciència i la tecnologia han atorgat a l’ésser humà poder per manipular l’entorn i millorar la qualitat de vida. La clau per al desenvolupament sostenible és, doncs, el factor humà. Cal que les persones d’arreu siguin conscients del problema de la necessària sostenibilitat del desenvolupament i, d’altra banda, cal que tinguin accés a la informació i els coneixements necessaris per actuar a favor d’un desenvolupament sostenible i per a tothom.

Contribució de les TIC en el desenvolupament sostenible.

El sector TIC segueix tenint un fort creixement. Encara que no és un dels sectors que produeixen grans emissions, no està exempt d'impactes ambientals, principalment associats al consum elèctric ocasionat per la fabricació, funcionament, operació i manteniment dels equipaments personals, de xarxes de comunicacions i sistemes, i, en altres aspectes, a la gestió dels residus que generen. Segons els informes de Gartner, el sector pot ser responsable directe d'un 2% de les emissions de CO2 del planeta, però té un potencial per ajudar a reduir deu vegades més del que genera (depenent també del sector). Les TIC tenen, doncs, un gran potencial per facilitar una important reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (principal motiu de l'augment de CO2 al planeta). La publicació Saving the climate @ the speed of light, de ETNO - WWF quantifica les reduccions d'emissions que suposarien l'ús de les solucions tècniques davant dels models tradicionals. No importen tant les dades quantitatives, com els qualitatius: poden ajudar decisivament a altres sectors a combatre el problema.

Les TIC són, doncs, part del problema, però es pot posar el focus en què són principalment part de la solució. En tots els estudis consultats es destaca el potencial de les TIC a la desmaterialització de processos, en el desenvolupament de solucions per millorar l'eficiència d'aquests i en la reducció de les necessitats de desplaçament. Podríem afegir el seu immens potencial de conscienciació i sensibilització social.

Per això, en aquest apartat tractarem una mica de la implantació de les TIC en els sectors productius, analitzant mètodes eficients que ens poden ajudar a reduir les emissions de carboni al medi ambient, i també sobre la reducció de la petjada que pot generar.

Implantació de les TIC en els sectors productius.

Les TIC té la responsabilitat de desenvolupar mètodes perquè el sector contribueixi a aconseguir una economia amb nivells baixos d'emissions de carboni i més eficient.

A continuació analitzarem el potencial del sector de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) per reduir les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle (GEH), prenent com a referència els resultats obtinguts en l'informe SMART 2020.

Energia:

Dins del sector de l'energia es poden assolir reduccions que suposen fins al 30% del total, el que es tradueix en una disminució de 2.03 GtCO2e d'emissions globals, equivalent a 79.000 milions d'euros. La contribució relacionada amb l'energia en l'informe SMART 2020 es desglossa en la implantació de les xarxes de subministrament i en la reducció del consum a les llars, aconseguit en gran part gràcies als comptadors intel·ligents que milloren el control i la gestió de les xarxes de subministrament, especialment en els països on aquesta gestió no ha sofert un procés de modernització des de la seva implantació.

Edificis intel·ligents:

La inclusió de l'automatització en edificis i la millora del seu disseny suposarà un estalvi de 1.68 GtCO2e d'emissions (un 25% del total), el que equival a 216.000 milions d'euros.

Transport:

La correcta aplicació de mesures eficients en optimització de la logística i en la reducció de l'emmagatzematge suposarà un estalvi que el 2020 pot arribar 1.52GtCO2e (23% de la contribució total), valorat en 280.000 milions d'euros.

Automatització en la indústria:

Pel que fa a l'eficiència industrial, l'informe SMART 2020 s'ha previst una reducció de 0.97 GtCO2e el 2020 (15% del total), fonamentalment a través de l'aplicació de sistemes de motor intel·ligents i mecanismes d'automatització industrial. Aquesta dada suposa un valor de 68.000 milions d'euros.

Desmaterialització:

Aquest concepte es defineix com la substitució de productes pels seus equivalents virtuals i comprèn solucions com la videoconferència, el teletreball o els mecanismes paperless. L'estalvi total associat a aquest tipus de tècniques és d'un 7% del total, fet que suposa una reducció de 0,5 GtCO2e.

Com a conclusió, es pot dir que l'aplicació de les TIC a aquests sectors productius pot ajudar a estalviar més de 7 GtCO2e el 2020 i l'eficiència energètica que proporcionaran es tradueix en un estalvi de més 600.000 milions d'euros.

Reducció de la petjada en el sector TIC.

En aquest apartat prestarem especial atenció a l'impacte en el medi ambient provocat pel propi sector de les TIC, i especialment al seu increment previst en el futur.

La petjada de carboni total del sector de les TIC representa aproximadament el 2% de les emissions anuals totals. Aquest percentatge s'ha calculat analitzant com contribueix cada component dins d'aquest àmbit en l'emissió de gasos. El que resulta realment preocupant és la previsió per al 2020, ja que s'estima que continuï creixent anualment, arribant a aconseguir fins a un 6% del total d'emissions.

Una quarta part de les emissions de carboni de les TIC és generada per l'obtenció dels materials i la fabricació de dispositius a partir d'ells. La resta, és a dir, la major part de les emissions, es deriven de l'aplicació i utilització de les TIC.

El creixement esperat es deu al fet que la demanda de dispositius TIC es troba en plena expansió, especialment en països en vies de desenvolupament. Cada vegada un percentatge més gran de la població té la possibilitat d'adquirir telèfons mòbils, ordinadors personals, perifèrics i/o connexió de banda ampla a casa seva.

No obstant això, aquests no són els únics elements de la petjada de carboni del sector TIC que augmenten ràpidament. La necessitat de més emmagatzematge, càlcul i d'altres serveis de les tecnologies de la informació provoca que els centres de dades també creixin ràpidament.

A continuació, veurem cada una de les àrees principals que causen emissions de gasos d’efecte hivernacle en el sector de les TIC, fonamentalment infraestructures, centres de dades i ordenadors personals, així com la seva evolució prevista per 2020:

Ordenadors i Perifèrics:

Els ordinadors personals, ja siguin de sobretaula o portàtils, juntament amb els seus perifèrics (impressores, monitors, etc.), Cada vegada són més freqüents a les llars.

La seva petjada de carboni el 2002 va ser aproximadament de 0.25 GtCO2e i, donat l'esperat augment en el nombre d'ordinadors i dispositius perifèrics, també ho farà la petjada de carboni provocada, arribant a xifres tan elevades com 0.64 GtCO2e el 2020 si es continuen utilitzant els tecnologies actuals. Es tracta d'una de les àrees TIC que més CO2 emet, cal buscar avenços tecnològics que ajudin a reduir les emissions de gasos.

Infraestructures i dispositius de Telecomunicacions:

L'augment de connexions a Internet i l'expansió de les tecnologies de banda ampla han comportat l'increment de les infraestructures de telecomunicacions, provocant que les emissions hagin augmentat des 0.15 GtCO2e en 2002-,3 GtCO2e el 2007, i s'espera que assoleixin els 0.35 GtCO2e el 2020.

Les emissions derivades dels telèfons mòbils i de la banda ampla, així com de la infraestructura associada, seran els que experimentin major creixement entre els anys 2002 i 2020. Així mateix, aquestes tecnologies cobraran cada vegada més gran importància pel que fa a la banda estreta fixa, que redueix la seva contribució d'un 42% a un 20%.

Centre de dades:

Hi ha una quantitat immensa de dades emmagatzemades per poder ser posats immediatament a disposició dels diferents tipus d'usuaris, des d'empreses fins consumidors particulars. Aquesta situació ha exigit la creació d'un major nombre de centres de dades, és a dir, ubicacions on s'alberguen els recursos necessaris per al processament de la informació: como servidores, xarxes de comunicacions, equips de refrigeració, etc.

L'augment massiu dels centres de dades les ha convertit en el generador d'emissions decreixement més ràpid del sector TIC, de 0.08 GtCO2e en 2.002-0,26 GtCO2e el 2020 si l'augment continua al mateix ritme que la demanda, requerint 122 milions de servidors en comparació amb els 18 milions d'avui.

Així mateix, en l'emissió de gasos no només influeix el nombre de servidors, sinó que també depèn del tipus de servidor, així com l'aplicació de certes tecnologies orientades a la gestió de recursos per a l'optimització del consum, com ara la virtualització.

Conclusions:

Vist això, es pot concloure que els costos energètics aniran creixent dins del pressupost de TIC en els propers anys. Així, s'ha previst que el 2010 les companyies gastin més en l'energia i refrigeració dels servidors que en la compra dels mateixos.

Hi ha moltes alternatives dins de la pròpia indústria de les TIC per disminuir aquest impacte mediambiental i econòmic, centrades principalment en el desenvolupament de tecnologia que millori l'eficiència energètica i en la substitució de béns i serveis pels seus equivalents virtuals.

Com a conclusió, es pot afirmar que la previsió és clara: les emissions pròpies del sector TIC augmentaran de forma contínua. Tanmateix, i de forma paradoxal, el sector de les TIC proporciona oportunitats úniques per mitigar el canvi climàtic i es fa indispensable per oferir solucions d'eficiència energètica en altres sectors productius, podent arribar a reduir emissions cinc vegades majors que la seva pròpia petjada ambiental.

Sistemes de gestió ambiental.

Els sistemes de gestió ambiental i les estratègies per desenvolupar la responsabilitat social empresarial responen a un model de gestió de les empreses que permet integrar, de manera voluntària, els aspectes ambientals dins els objectius econòmics i en les relacions amb els grups d'interès.

Aleshores, definirem un par de de normatives que son voluntàries però d’acord al mercat actual i a les empreses s’han tornar obligatoris.

EMAS

L'EMAS és una eina d'ús voluntari disponible per a qualsevol organització que operi en algun sector econòmic de la Unió Europea o fora de la Unió Europea i que vulgui:

• Assumir una responsabilitat ambiental i econòmic.

• Millorar el seu comportament ambiental.

• Comunicar els seus resultats ambientals a la societat i a les parts interessades en general.

L'EMAS es va crear el 1993 i ha anat evolucionant amb el temps. L'última revisió del Reglament de l'EMAS, que constitueix la base jurídica del sistema, data de 2009.

Des de 2001, qualsevol organització pública o privada pot implementar l'EMAS. Amb l'EMAS III, també poden accedir al sistema les organitzacions no europees i les empreses europees que operen en països no europeus. Quant a aquesta última qüestió, hi ha unes directrius específiques per al registre corporatiu d'organitzacions de la UE, de tercers països i d'àmbit mundial.

L'EMAS es pot implementar en un, alguns o tots els centres pertanyents a les organitzacions privades o públiques de qualsevol sector d'activitat. Fins la més petita de les entitats es pot registrar com a centre.

La Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat és l'organisme competent a Catalunya per a la gestió del sistema EMAS.

Beneficis

En general, els sistemes de gestió ambiental, com l'EMAS, ajuden les organitzacions a millorar l'eficiència dels seus recursos, reduir riscos i donar exemple amb la declaració pública de bones pràctiques. Els costos d'implementació del sistema queden compensats amb escreix pels estalvis que genera.

L’any 2009, la Comissió Europea va portar a terme un estudi dels costos i beneficis que suposa el registre en l’EMAS. Com es pot observar en la figura 1, el resultat amb més acceptació va ser l’ «Estalvi d'energia i recursos» (21%), seguit de la «Reducció d'incidents negatius» (18%) i de la «Millora de les relacions amb les parts interessades» (17%).

Com s’implementa?

El procediment general d'implementació de l'EMAS es pot resumir de la manera següent:

• L'organització començarà elaborant una anàlisi ambiental, una anàlisi inicial de totes les activitats que dugui a terme per identificar els aspectes ambientals directes o indirectes pertinents i la legislació ambiental aplicable.

• A continuació, haurà d'implementar un sistema de gestió mediambiental d’acord amb els requisits d'EN ISO 14001 (annex II del Reglament de l'EMAS).

• El sistema es comprovarà mitjançant auditories internes i una revisió per la direcció.

• L'organització redactarà una declaració ambiental de l'EMAS.

• Un verificador de l'EMAS acreditat o autoritzat comprovarà l'anàlisi ambiental i el sistema de gestió ambiental i validarà la declaració ambiental.

• Una vegada verificada, l'organització presentarà una sol•licitud de registre a l'organisme competent.

Anàlisi ambiental.

El primer pas per a una correcta implementació de l'EMAS consisteix a realitzar una anàlisi exhaustiva de l'estructura i les activitats internes de l'organització. L'objectiu és identificar els aspectes ambientals associats als impactes ambientals. Aquesta és la base per establir un sistema de gestió ambiental formal.

L’anàlisi haurà d’incloure:

• Els requisits legals aplicables a l'organització en matèria de medi ambient.

• La identificació dels aspectes ambientals directes i indirectes.

• Els criteris per a l'avaluació del caràcter significatiu dels aspectes ambientals.

• L'examen de totes les pràctiques i procediments de gestió ambiental existent.

• L’avaluació de la informació obtinguda d’acord amb les investigacions sobre incidents previs.

Sistema de gestió ambiental.

L'organització ha d'establir, documentar, implementar i mantenir un sistema de gestió ambiental.

Els requisits del sistema de gestió ambiental aplicables d'acord amb l’EMAS són els establerts en la secció 4 de la Norma EN ISO 14001:2004. A més, les organitzacions registrades en EMAS han de tractar una sèrie d'aspectes addicionals directament vinculats amb alguns elements de la secció 4 de la norma EN ISO 14001:2004. Aquests requisits addicionals són:

• Anàlisi ambiental: les organitzacions han de realitzar una anàlisi ambiental inicial.

• Respecte de la legislació: les organitzacions han de demostrar que respecten la legislació sobre medi ambient.

• Comportament ambiental: les organitzacions s’han de comprometre a millorar contínuament el seu comportament ambiental.

• Implicació dels treballadors: les organitzacions han d’implicar els treballadors en la millora del comportament ambiental de l’organització.

• Comunicació: les organitzacions han de demostrar que mantenen un diàleg obert amb totes les parts interessades.

• Declaració ambiental: les organitzacions han de publicar i actualitzar una declaració ambiental de l’EMAS validada per a comunicació externa.

A més, les organitzacions s’han de registrar en un organisme competent un cop superada la verificació.

Declaració ambiental.

La declaració és una de les característiques úniques de l'EMAS davant d’altres sistemes de gestió ambiental. De cara al públic, la declaració afirma el compromís de l'organització d'adoptar accions en matèria de medi ambient. Per a l'organització, constitueix una bona oportunitat de declarar el que està fent per millorar el medi ambient.

L'EMAS estableix uns requisits mínims per a la declaració, però l'organització pot decidir amb quin grau de detall la vol, així com la seva estructura i el seu format, sempre que el contingut sigui clar, fiable, convincent i correcte. Correspon a l'organització decidir si vol incloure la declaració ambiental a l'informe anual, o en altres informes, per exemple, de responsabilitat social de les empreses.

-Contingut mínim de la declaració ambiental de l’EMAS

• Una descripció clara i inequívoca de l'organització que es registra en EMAS i un resum de les seves activitats, productes i serveis i de la seva relació amb organitzacions afins, si escau.

• La política ambiental i una breu descripció del sistema de gestió ambiental de l'organització.

• Una descripció de tots els aspectes ambientals directes i indirectes significatius que tinguin com a conseqüència impactes ambientals significatius de l'organització i una explicació de la naturalesa d'aquests impactes en relació amb els esmentats aspectes (apartat 2 de l'annex I del Reglament de l’EMAS).

• Una descripció dels objectius i fites ambientals en relació amb els aspectes i impactes ambientals significatius.

• Un resum de la informació disponible sobre el comportament de l'organització pel que fa als seus objectius i fites ambientals en relació amb el seus impactes ambientals significatius; s'han de comunicar els indicadors bàsics i altres indicadors existents de comportament ambiental que siguin pertinents, com s'estableix a la secció C de l’annex IV del Reglament de l’EMAS.

• Altres factors relatius al comportament ambiental, incloent el comportament quant a les disposicions legals en relació amb els seus impactes ambientals significatius.

• Una referència als requisits legals aplicables en matèria de medi ambient.

• El nom i nombre d'acreditació o autorització del verificador ambiental i la data de la validació.

Verificació i validació.

-Qui pot verificar i validar l’EMAS?

Només pot verificar i validar l’EMAS els verificadors ambientals acreditats o autoritzats.

-Quines tasques duen a terme els verificadors ambientals?

• Verificar si l'organització compleix tots els requisits del Reglament de l'EMAS en relació amb l'anàlisi ambiental inicial, el sistema de gestió ambiental, l'auditoria ambiental i els seus resultats i la declaració ambiental.

• Comprovar si l'organització compleix els requisits legals pertinents en matèria de medi ambient en l’àmbit comunitari, estatal, autonòmic i local.

• Comprovar la millora continua del comportament ambiental de l'organització.

• Comprovar la fiabilitat, la credibilitat i l'exactitud de les dades incloses i utilitzades en la declaració ambiental de l'EMAS, així com qualsevol informació ambiental que s'hagi de validar.

• Visitar l’organització o el centre.

Registre.

Una vegada implementat i verificat el sistema i validada la declaració ambiental de l'EMAS, el pròxim pas que ha de donar l'organització és sol•licitar el registre a l'organisme competent.

La Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat és l’organisme competent a Catalunya per a la gestió del sistema EMAS.

Utilització del logotip de l’EMAS.

Un cop registrades, les organitzacions tenen dret a utilitzar el logotip de l'EMAS.

Normatives.

Normativa Europea.

• Reglament (CE) núm. 1221/2009 del Parlament europeu i del Consell de 25 de novembre de 2009, relatiu a la participació voluntària d'organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS), i pel qual es deroguen el Reglament (CE) núm. 761/2001 i les Decisions 2001/681/CE i 2006/193/CE de la Comissió (conegut també com «EMAS III»).

• Recomanació 2003/361/CE de la Comissió de 6 de maig de 2003, sobre la definició de microempreses, petites i mitjanes empreses.

• Decisió 2011/832/UE de la Comissió de 7 de desembre de 2011, relativa a una guia sobre el registre corporatiu d'organitzacions de la UE, de tercers països i d'àmbit mundial, d'acord amb el Reglament (CE) núm. 1221/2009 del Parlament europeu i del Consell, relatiu a la participació voluntària d'organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS).

• Decisió 2013/131/UE de la Comissió de 4 de març de 2013, per la qual s'estableix la Guia de l'usuari en la qual figuren els passos necessaris per participar en l'EMAS d'acord amb el Reglament (CE) núm. 1221/2009 del Parlament europeu i del Consell, relatiu a la participació voluntària d'organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS).

Normativa Catalana.

• Decret 115/1996, de 2 d'abril de designació de l'organisme competent previst al Reglament CEE 1836/93, del Consell, de 29 de juny, relatiu a auditories mediambientals i determinació de les actuacions per a la designació de l'entitat d'acreditació de verificadors mediambientals.

ISO

D'acord amb la Reglamentació ISO, les normes s'han de revisar cada 5 anys, és per aquest motiu que l'any 2000 es va iniciar el procés de revisió de la norma UNE-EN ISO 14001. El 15 de novembre de 2004 es va aprovar la nova norma, de gestió ambiental que substitueix l'antiga edició de l'any 1996.

L'objectiu d'aquesta nova norma és la clarificació d'alguns apartats de la versió anterior, així com augmentar la compatibilitat amb la norma ISO 9000: 2000 de gestió de la qualitat.

Els canvis més significatius d'aquesta norma són:

• L'abast del sistema de gestió ha d'estar definit documentalment

• Es fa èmfasi a l'avaluació periòdica del compliment dels requisits legals

• S'involucren més els proveïdors i subcontractistes en els sistemes de gestió ambiental.

• Es demana tenir en compte els aspectes ambientals dels nous desenvolupaments, productes i serveis o en els modificats.

Canvis a considerar.

Apartat 3: Termes i definicions.

• S'han inclòs 7 nous termes (auditoria, document, procediment, registre, no conformitat, acció correctiva i acció preventiva).

• El mot "mediambiental" es substitueix per "ambiental".

• El concepte "comportament mediambiental" en la nova versió s'anomena "desenvolupament ambiental". La traducció al català podria ser "acompliment ambiental" que es defineix com els resultats mesurables de la gestió que fa una organització dels seus aspectes ambientals.

4.1 Requisits generals.

• Apareix un nou requisit per a l'organització que ha de definir i documentar l'abast del seu sistema de gestió ambiental.

• S'afegeix el concepte de millora contínua del sistema de gestió ambiental

4.2 Política ambiental.

• S'inclou el requisit de comunicar la política ambiental a les persones que treballen en nom de l'organització.

• S'especifica a l'apartat c) de la política, el compromís del compliment dels requisits legals aplicables i altres requisits que l'organització subscrigui relacionats amb els seus aspectes ambientals.

4.3 Planificació.

4.3.1 Aspectes ambientals.

• S'especifica que a la identificació i avaluació dels aspectes ambientals s'ha de tenir en compte els desenvolupaments nous o planificats, o les activitats, productes i serveis nous o modificats,

• S' especifica que els aspectes ambientals significatius de l'organització es tenen en compte en l'establiment, implementació i manteniment del seu sistema de gestió ambiental (abans s'havien de considerar en l'establiment d'objectius i fites).

4.3.2 Requisits legals i altres requisits. • S'especifica que cal determinar com s'apliquen els requisits legals als seus aspectes ambientals. "Els requisits legals s'han de considerar en la implantació i manteniment del Sistema de Gestió Ambiental.

4.3.3 Objectius, fites i programes.

• S'han ajuntat els apartats 4.3.3 i 4.3.4 de la norma anterior.

• Els objectius i fites han de ser mesurables quan sigui factible i han de ser conseqüents amb el compromís de millora contínua.

4.4 Implantació i operació (Abans Implantació i funcionament).

4.4.1 Recursos, funcions, responsabilitats i autoritat (abans Estructura i responsabilitats).

• S'incorpora que la Direcció ha de proporcionar els recursos per establir, implantar, mantenir i millorar el Sistema de Gestió Ambiental i no solament per a la implantació i control.

• El representant de la direcció ha d'informar a la direcció del comportament del sistema incloent les recomanacions per a la seva millora.

4.4.2 Competència, formació i presa de consciència (Abans Formació, sensibilització i competència professional).

• S'amplien tots els requisits d'aquest apartat de la versió del 1996 a totes les persones que treballen en nom de l'organització.

4.4.3 Comunicació.

• S'afegeix un apartat que diu que l'organització ha de decidir si comunica o no a les parts interessades informació sobre els seus aspectes ambientals significatius, documentant aquesta decisió.

4.4.4 Documentació (Abans documentació del sistema de gestió mediambiental).

• Especifica quins són els documents mínims del sistema de gestió (política, objectius i fites ambientals, abast del sistema de gestió, descripció dels elements del Sistema de Gestió Ambiental (SGA) i la seva interrelació).

4.4.5 Control de la documentació.

• S'apropa a la ISO 9001:2000 i s'aclareixen conceptes com poden ser la identificació dels canvis i el control dels documents externs.

4.4.6 Control operacional.

• S'afegeix la comunicació a proveïdors i subcontratistes dels procediments i requisits que els siguin aplicables.

4.4.7 Preparació i resposta davant emergències (Abans Plans d'emergència i capacitat de resposta).

Sense canvis

4.5 Verificació ( Abans Comprovació i acció correctora).

4.5.1 Seguiment i mesura.

• Aquest apartat de la norma del 1996 s'ha dividit en dos i per tant a la nova norma s'afegeix l'apartat d'Avaluació del compliment legal.

4.5.2 Avaluació del compliment legal.

• Aquest nou apartat requereix que les organitzacions han d'establir, implantar i mantenir un o més procediments per avaluar periòdicament el compliment dels requisits legals aplicables.

4.5.3 No conformitat, acció correctiva (abans correctora) i acció preventiva.

• S'han aclarit els diferents punts respecte a l'antiga versió:

• Investigació de les no conformitats, determinació de les causes i presa de decisions per evitar que tornin a succeir.

• Procediment per a avaluar la necessitat de prendre accions correctives i preventives.

• Registre dels resultats i l'eficàcia de les accions preventives i correctives.

4.5.4 Control dels registres.

Sense canvis

4.5.5 Auditoria interna.

• Apareix redactat de nou cal tenir en compte la norma ISO 19011:2002 com a guia base.

4.6 Revisió per la direcció.

• Apareix un llistat amb els requisits que s'han d'incloure a la revisió per la direcció:

• Resultats de les auditories internes i avaluació del compliment dels requisits legals i altres requisits.

• Comunicacions de les parts interessades externes.

• Indicadors d'acompliment ambiental.

• Grau de consecució d'objectius i fites.

• Estat de les accions correctives i preventives.

• Seguiment de les accions resultant de les revisions prèvies portades a terme per la direcció.

• Evolució dels requisits legals i altres requisits relacionats amb els seus aspectes ambientals.

• Les recomanacions per a la millora.

Iniciatives a nivell global sobre la sostenibilitat TIC.

Hi ha iniciatives a nivell global que es van desenvolupant dia a dia. Per això, tractarem de mencionar a un poc de manera general el que fan països com EE.UU i Espanya, i el que fa en general Europa.

EE.UU.

Estats Units és un dels països més interessats en la creació de xarxes elèctriques intel·ligents, figurant entre els objectius a mitjà termini del govern d'Obama.

Així, s'ha previst una inversió que compta amb un pressupost aproximat de 8.500 milions d'euros per desenvolupar aquestes xarxes. De moment, aquesta elevada inversió sembla encertada, ja que segons un estudi realitzat pel Peterson Institute for International Economics i el World Resources Institute, aquestes iniciatives estalviarien una mitjana de 350 milions d'euros l'any per cada 775 milions invertits, originarien 30.000 llocs de treball a l'any i reduirien les emissions de gasos d'efecte hivernacle en unes 592.600 tones entre 2012 i 2020.

Algunes de les principals iniciatives en les que estan ja treballant diversos estats són:

• La Energy Independence and Security Act, Títol XIII, aprovada el 2007 pel govern. Dicta una política per modernitzar les xarxes de subministrament d'electricitat i proporciona mesures que impliquen un programa de R+D.

• El programa The Modern Grid. Serveix per promoure la investigació en les xarxes de subministrament d'electricitat, mitjançant la col·laboració amb nombrosos departaments d'Energia dels EUA.

• Xcel Energy. Es tracta de la companyia de subministrament elèctric més important de Colorado. Fruit de les seves investigacions en la matèria, s'ha constituït una xarxa intel·ligent capaç de connectar 35.000 llars o empreses amb sistemes d'autòmats per a la comunicació bidireccional, de manera que es puguin aprofitar les energies renovables de qualsevol tipus.

• A Florida, l'organització Progress Energy costat de la Universitat de Florida Sud participen en un projecte per equipar un gran nombre de llars (aproximadament 5.000) amb sistemes i dispositius intel·ligents.

Europa

Els països europeus, juntament amb EUA, s'han convertit en els principals impulsors de les xarxes elèctriques intel·ligents. Prova d'això són els diversos projectes que estan en marxa a la Unió Europea:

• Plataforma European Technology Platform (ETP). Va ser creada el 2005 i té com a objectiu formar una visió conjunta de les xarxes europees a partir de l'any 2020. S'hi durà a terme la investigació, desenvolupament i prova de les xarxes de subministrament elèctric intel·ligents en situacions reals.

• Malta es perfila com un dels pioners a Europa i al món a l'hora implantar una xarxa elèctrica intel·ligent. L'empresa IBM ha dissenyat comptadors que permeten a les companyies la monitorització en tot moment dels consums, de manera que puguin gestionar la xarxa de manera remota per optimitzar l'ús de l'energia i ajustar els preus en funció de la demanda. Actualment s'han instal·lat 250.000 comptadors, xifra que es pretén estendre a tota la població de l'arxipèlag, compost per 400.000 habitants.

• Associació DERlab (European Distributed Energy Resources Laboratoris) formada per un conjunt de centres tecnològics i d'instituts de recerca (entre ells Labein-Tecnalia a Espanya) amb l'objectiu de potenciar la generació d'energia elèctrica distribuïda.

• A la ciutat d'Amsterdam, l'ajuntament en col·laboració amb diverses organitzacions, ha elaborat un pla de transformació ecològica, que inclou panells solars, cotxes elèctrics i una xarxa elèctrica intel·ligent. Les primeres proves ja s'han posat en pràctica i l'objectiu és que l'any 2016 tota la xarxa urbana està transformada.

• Al Regne Unit serà una filial escocesa d'Iberdrola la que implanti una xarxa Smart Grid. Aquest projecte serà finançat per la pròpia Iberdrola i comptarà amb subvencions del regulador sectorial Ofgem, del Departament d'Energia i Canvi Climàtic britànic i del regulador sectorial Ofgem.

Espanya.

A Espanya, la comunitat d'Andalusia junt un grup d'onze empreses liderades per Endesa van posar en marxa el 2009 el projecte pilot "Smartcity", a fi d'instal·lar un sistema energètic intel·ligent a Màlaga. Aquest sistema no només implementa els mecanismes descrits en les Smart Grid, sinó que els combina amb altres solucions orientades a millorar l'eficiència energètica de la ciutat, per exemple a través d'energies renovables que s'integren perfectament a la xarxa.

Smartcity es tracta d'un projecte pioner a Espanya que planteja un nou model de gestió energètica i persegueix una estalvi del 20% en el consum de la ciutat. Per això, a més de l'adopció de comptadors intel·ligents a les llars, integra mesures com la instal·lació de petits molins eòlics als fanals per a la generació d'electricitat, l'ús de microgeneració elèctrica en alguns hotels, la col·locació de pals de recàrrega per promocionar i potenciar la utilització del cotxe elèctric i l'emplaçament de panells fotovoltaics en edificis públics. Així mateix, comptarà amb sistemes d'emmagatzematge d'energia en bateries que podrà ser consumida posteriorment per a la climatització d'edificis, l'enllumenat públic i el propi transport elèctric. Al costat d'això, la instal·lació de sistemes avançats de telecomunicacions i telecontrol permetrà actuar en temps real i de forma automàtica sobre la xarxa de distribució, fent possible una nova gestió de l'energia i potenciant la qualitat del servei.

Altres ciutats espanyoles que posteriorment s'han sumat al desenvolupament de projectes en el marc de les "Ciutats Intel·ligents" són Santander, Valladolid i Palència.

Les TIC en Catalunya.

El desenvolupament sostenible es defineix com la forma de desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les de les generacions futures. Així, doncs, el desenvolupament sostenible no és només per fer front als problemes ambientals –com sovint s’exposa d’una manera simplificada i esbiaixada– sinó, fonamentalment, un enfocament coherent i holístic que integra els aspectes econòmics i socials, juntament amb els ambientals.

Catalunya ha de continuar sent un país capdavanter d’Europa en què, tal com estableix l’Estatut, totes les persones tinguin dret a viure en un medi sostenible i respectuós amb la salut, a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat, i a la protecció envers les diferents formes de contaminació. La sostenibilitat és una condició per a la justícia entre generacions, un imperatiu per a la justícia global i un repte que exigeix mantenir l’equilibri entre els aspectes econòmics, socials i ambientals.

És per això que Catalunya en els darrers 15 anys s’ha anat dotant de diferents instruments sectorials, que han incorporat la sostenibilitat en la seva formulació i el seu desenvolupament, i han condicionat avenços significatius en aquest camp. A més a més, aquests avenços han revertit en una evolució favorable de diversos indicadors els darrers anys, que evidencia una millora de la capacitat de resposta de l’Administració, la ciutadania i dels actors socioeconòmics envers els problemes socioambientals. És en aquest context que l’any 2010 el Govern de Catalunya ha elaborat l’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya.

Aleshores, veurem algunes estratègies, així com alguns àmbits que es treballen posant en marxa el desenvolupament sostenible a Catalunya.

Estratègia per al desenvolupament sostenible a Catalunya.

L’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya en l’horitzó 2026 és el full de ruta que fixa les línies i els objectius estratègics clau per garantir la transició de Catalunya cap a una economia segura, ecoeficient i de baix contingut en carboni, basada en l’eficiència en el consum de recursos i en la minimització dels impactes sobre la salut i el medi a Catalunya i al món, i en què:

• S’harmonitzi el desenvolupament econòmic amb la millora del benestar i la qualitat de vida de la ciutadania.

• S’internalitzin els costos ambientals i el valor dels serveis dels ecosistemes i de la biodiversitat.

• S’asseguri la restauració dels efectes ocasionats pels impactes ambientals i la recuperació del capital natural i la seva funcionalitat.

• S’assoleixi una veritable integració horitzontal i vertical entre les diferents polítiques sectorials i entre els diferents nivells de govern, respectivament, tot garantint la coherència entre els diversos objectius sectorials.

• Es garanteixi una participació de la ciutadania en els processos de presa de decisions.

• S’assoleixi una societat culta, inclusiva, amb igualtat d’oportunitats i solidària.

El caràcter innovador i integrador que caracteritza l’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya és la concreció i la quantificació dels objectius estratègics i el càlcul de les externalitats dels principals processos productius que es duen a terme a Catalunya. Aquestes dues eines fan que l’Estratègia esdevingui un instrument eficaç de prospectiva i alerta de gran interès per a la presa de decisions i fonamenta la millora de la productivitat de l’economia catalana a través de la reducció de les externalitats.

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha elaborat l’Estratègia per al desenvolupament sostenible l’any 2010 amb l’objectiu de donar resposta als compromisos de Catalunya amb els mandats adquirits des de l’escala internacional fins a l’escala local.

Responent als compromisos internacionals:

• Estocolm 1972, Rio de Janeiro 1992, Johannesburg 2002...

• Cimera Rio+20, prevista per al 2012.

Responent a un mandat europeu:

• Aalborg 1994, Estratègia europea de desenvolupament sostenible 2001 (revisada el 2006 i el 2009)...

• Estratègia de la Unió Europea per al 2020, en preparació.

Responent a un mandat nacional:

• Desplegament de l’Estatut.

• Resolucions del Parlament de Catalunya.

• Pla de Govern 2007-2010.

En coherència amb les iniciatives del món local:

• Declaració de Manresa+10 de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat (1997-2007).

Responent a un acord amb els agents socials i econòmics:

• Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008-2011.

Com a conclusió, emfatitzar que l’Estratègia constitueix avui una veritable oportunitat per aportar solucions viables i innovadores que millorin la qualitat de vida dels ciutadans en temps de crisi i garanteixin la necessària transició cap a una Catalunya sostenible.

Pla de suport al tercer sector ambiental de Catalunya.

El Tercer Sector Ambiental (TSA) és un actor clau en la construcció d’una societat més sostenible. És un actor social actiu en la identificació i solució dels problemes ambientals; és un element de cohesió i inclusió social en el territori; i és un sector que, especialment mitjançant el voluntariat, propugna valors socials positius.

El Departament de Territori i Sostenibilitat té l’objectiu de promoure, enfortir i consolidar el tercer sector ambiental. Per assolir aquest objectiu amb eficàcia s'ha dotat d’una eina que estableix reptes, àmbits de treball, i un seguit de línies d’actuació, mesures i accions. Aquesta eina és el Pla de suport al tercer sector ambiental de Catalunya.

Considerant que totes les actuacions que es deriven del Pla afecten directament el propi sector, s'ha considerat del tot necessari crear espais i instruments que facilitessin la participació de les entitats en l'elaboració d'aquest Pla, així com la d'altres actors socials relacionats. Per aquest motiu, s'ha posat en marxa un procés de participació per proposar i debatre les línies d'actuació i les mesures d'aquest Pla.

Així com l'elaboració del Pla s'ha realitzat de forma participada, el seu seguiment i avaluació també ho seran. Com es detalla en el propi Pla, es comptarà amb diverses eines i òrgans de seguiment d'aquest Pla.

Energies renovables.

D’acord amb el Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, entre les atribucions del Departament de Medi Ambient i Habitatge hi figura la de l’impuls de les energies renovables.

Per no fer una cossa molt extensa, descriurem simplement ho bàsic de les energies que es aprofiten aquí en Catalunya:

Energia Eòlica:

L’energia eòlica -en referència a la tecnologia i a les aplicacions que aprofiten l’energia cinètica del vent- és una energia neta amb un període de retorn energètic molt breu, sense més emissions que les associades a la construcció de la maquinària i la infraestructura, que fomenta l’activitat industrial i la inversió empresarial a Catalunya. El Pla de l’energia de Catalunya 2012-2020 fixa l’objectiu, en l’àmbit de l’energia eòlica, d’assolir 5.153,6 MW l’any 2020. Per tal de poder avançar cap a aquests objectius, la seva implantació ha de ser planificada, de manera que el seu desplegament minimitzi els impactes sobre el patrimoni natural, cultural i el paisatge i compti amb el suport majoritari del territori, superant així una sèrie de limitacions que fan que no pugui desplegar-se arreu: l’existència del recurs eòlic freqüentment és dóna en zones d’orografia complexa que, sovint, coincideix amb espais d’interès natural i amb els hàbitats d’espècies faunístiques protegides.

Energia Hidràulica:

La finalitat de les centrals hidroelèctriques és aprofitar, mitjançant un salt existent en un curs d’aigua, l’energia potencial continguda en la massa d’aigua per convertir-la en energia elèctrica, emprant turbines acoblades a alternadors.

Energia solar fotovoltaica:

La conversió fotovoltaica es basa en l’efecte fotoelèctric, és a dir, la transformació directa de l’energia lluminosa que prové del sol en energia elèctrica.

Energia solar tèrmica:

L’energia solar tèrmica consisteix en l’aprofitament directe, en forma d’escalfament o energia calorífica, de la radiació solar incident. Una instal·lació solar tèrmica està formada bàsicament per un camp de col·lectors solars, un conjunt de canonades aïllades tèrmicament i un dispositiu acumulador d’aigua.

Biomassa:

El terme biomassa es refereix al conjunt de tota la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, que inclou els materials que procedeixen de la transformació natural o artificial.

L’energia que es pot obtenir de la biomassa prové de la llum solar, la qual, gràcies al procés de fotosíntesi, és aprofitada per les plantes verdes i transformada en energia, que queda acumulada a l’interior de les seves cèl·lules. Aquesta energia pot ser traspassada per la cadena alimentària al regne animal. L’energia acumulada a la biomassa es pot alliberar sotmetent-la a diversos processos d’aprofitament energètic.

L’aprofitament de l’energia de la biomassa contribueix notablement a la millora i conservació del medi, ja que no té un impacte mediambiental significatiu, atès que el CO2 que s’allibera a l’atmosfera durant la combustió i que ha estat prèviament captat pels vegetals durant el creixement; per tant, el balanç final és nul.

Energia geotèrmica:

L’energia geotèrmica consisteix en l’aprofitament de la calor interna de la Terra, que globalment es pot considerar contínua i inesgotable a escala humana.

Energia del mar:

El mar és una font d’energia inesgotable que avui dia no s’aprofita, tot i que fa anys que es treballa per trobar la tecnologia que permeti convertir el mar en una font de proveïment energètic viable tècnicament i econòmicament.

Altres energies renovables:

Les energies renovables són l’aposta estratègica del futur, perquè són netes, es restitueixen gratuïtament, poden ser part de la solució al problema energètic a llarg termini i representen el recurs energètic autòcton més important de Catalunya.

Educació.

A l'hora de mirar de capgirar les tendències ambientalment insostenibles presents en la nostra societat, cal actuar sobretot en el camp de l'educació ambiental, a fi de fer arrelar en la ciutadania un sentit cívic i ètic de corresponsabilitat ambiental i de lleialtat envers les generacions futures, sense el qual les iniciatives ambientals, per encertades tècnicament que siguin i per recursos que s'hi destinin, difícilment poden arribar a tenir a la llarga resultats positius.

Per tant, l'educació per a la sostenibilitat dels futurs ciutadanes i ciutadans durant el seu període de formació escolar és clau: una educació consistent en un procés permanent i participatiu d'aprenentatge, que propugna valors i accions que contribueixen a estimular la formació de societats socialment justes i ecològicament equilibrades, capaces d'establir relacions d'interdependència sense renunciar a la seva identitat pròpia.

La dinamització i el suport als centres educatius que incorporen l’educació per a la sostenibilitat en el seu projecte de centre es realitza a través de:

• Les agendes 21 escolars o els programes d’educació ambiental d’ajuntaments que tenen una xarxa local d’escoles per a la sostenibilitat integrada en la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC).

• El Programa escoles verdes de la Generalitat de Catalunya, impulsat pels Departaments d’Ensenyament i de Territori i Sostenibilitat, per a les escoles de municipis que no són membres de la XESC.

• Els ajuntaments que estan donant suport als centres educatius sense tenir una xarxa local pròpia integrada en la XESC.

En el marc de la XESC, cadascuna de les xarxes dóna suport als centres perquè portin a terme un procés de millora contínua en educació per a la sostenibilitat ben integrat en el projecte educatiu del centre.

Empreses, projectes i/o eines basats en les TIC.

Descriurem un parell d’empreses, projectes i/o eines necessàries, o al menys s’han de tenir en compte, per fer una bona gestió de les noves tecnologies.

Green TIC.

Green TIC.

Green TIC defineix i promou l'ús de tecnologies energèticament eficients i respectuoses amb el medi ambient en l'àmbit de les TIC, així com la utilització de les mateixes per gestionar els costos mediambientals i buscar solucions per frenar el canvi climàtic en diferents sectors productius.

Green TIC no només representa una oportunitat per contribuir amb la sostenibilitat, sinó també per aconseguir estalvis significatius en costos i importants avantatges competitius, aprofitant per a això l'important impacte social i mediambiental de les TIC.

Objectius.

• Demostrar i quantificar el gran potencial de reducció d'emissions de CO2 d'un millor i més intel·ligent ús de les TIC, tant reduint la petjada de carboni del sector com promovent l'ús de les TIC per aconseguir millors serveis mediambientals.

• Modelitzar i promoure bones pràctiques i criteris de compra verda en e sector de les TIC per assolir els objectius del llibre verd de la Comissió Europea" eficiència energètica: fer més amb menys" a partir d'accions pilot en centres d'educació i edificis i equipaments públics.

• Demostrar el valor afegit dels nous dispositius, aplicacions i procediments TIC disponibles al mercat per assolir els objectius de reducció d'emissions de CO2 en el marc de l'Estratègia 2020 i d'una economia intel·ligent.

• Contrastar a través de 3 accions pilot demostratives en els àmbits administratiu, educatiu i de gestió urbana l'eficàcia de nous processos, dispositius i aplicacions TIC més sostenibles i eficients en el consum d'energia, comparats amb els sistemes convencionals.

• Definir i divulgar a escala nacional i internacional estàndards de control i regulació de les TIC per assegurar els major eficiència energètica i les menors emissions de CO2 possibles.

• Estimular als empleats públics (funcionaris, professors...) i en general a tots els usuaris de les TIC (estudiants i població general) per adoptar comportaments responsables d'ús d'aquestes tecnologies, de manera que es contribueixi a reduir el consum energètic de l'ús de les mateixes.

• Promoure la iniciativa dels ciutadans i les petites empreses per desenvolupar idees i solucions TIC que contribueixin a enfortir la gestió ambiental mitjançant l'ús de dades obertes, informació ambiental i xarxes socials.

ENACTEC.

Green IT.

Es el conjunt de tècniques emprades en l'explotació dels sistemes TIC que tenen en compte l'impacte produït tant en medi ambient així com en el cost econòmic dels mateixos. Actualment, les organitzacions han començat a veure els beneficis de l'aplicació de tecnologies sostenibles més enllà de la pròpia explotació de la informació. Més aviat, articulen les tècniques Green IT per fomentar l'estalvi de costos operatius assegurant un impacte menor en l'entorn natural i augmentant la productivitat de qualsevol procés empresarial (IT for Green or Green IT 2.0). D'aquesta manera, una organització que adopti polítiques i pràctiques "Green" mitjançant l'ús de tecnologies sostenibles esta apostant un futur més responsable i ètic amb els recursos econòmics i ecològics disponibles.

Beneficis.

Els principals beneficis que s'aconsegueixen amb l'ús eficient de les funcionalitats informàtiques i l'evolució cap a tecnologies sostenibles són: maximitzar la viabilitat econòmica de l'evolució tecnològica, assegurar els deures socials i el compliment de les regulacions legals, i minimitzar l'impacte ecològic de les organitzacions en el medi ambient. Objectius.

Estudiant el mercat tecnològic i triant una sèrie de mesures i tècniques que ajuden a les organitzacions a reduir costos, augmentar funcionalitats i contribuir al compliment dels deures socials. Així, ajuden també a definir una estratègia amb objectius tangibles com:

• A curt termini, se centren en la reducció d'energia (Gestió energètica en el CPD i endpoints, Virtualització) i en la compra de material informàtic sostenible (Thin Clients, equips de llarg cicle de vida), juntament amb un reciclatge ètic del material informàtic en desús.

• A mig termini, t'ajuden a millorar la utilització de la tecnologia per estalviar costos en l'operativa general de l'organització (implementat mesures de reducció de paper, models de teletreball, telepresència i de col·laboració a distància). Realitzen canvis graduals, que senten les bases per a l'acollida de solucions flexibles més sostenibles (Cloud Computing, XaaS).

• A llarg termini, implementen nous processos i mesures que, mitjançant l'ús de tecnologies TIC Sostenibles, permetin a l'organització evolucionar en la creació d'un fons de negoci més sostenible, avançant en l'aportació de productes i de serveis més respectuosos amb l'entorn soci-econòmic i mediambiental.

Ecodiscat.

¿Qué es l’Ecodiscat?

El programa català d'ecodisseny 2012-2015 (ecodiscat 2012-2015) és una eina per promoure una manera sostenible de produir i consumir, incentivar la incorporació del disseny ecològic en el procés productiu, impulsar la transversalitat del disseny ecològic en universitats i centres de recerca i la transferència de coneixement, i incentivar el consum de productes i serveis sostenibles. Després de més de 10 anys duent a terme diverses actuacions en matèria d'ecodisseny, Territori i Sostenibilitat ha creat l'ecodiscat 2012-2015 en sintonia amb l'Acord estratègic per a la competitivitat de l'economia catalana i la millora de l'ocupació (ECAT 2020), com a eix per impulsar la transició cap a una economia més eficient en l'ús dels recursos.

El programa és el resultat d'un procés sistemàtic i participatiu amb tots els actors socials. Comprèn 3 eixos d'actuació, 7 línies estratègiques i 42 actuacions concretes, quantificables i transversals amb la finalitat d'assolir una major ecoefiència, tant de la gestió dels recursos com de consum energètic, una major competitivitat en el món empresarial, i, per tant, evolucionar cap a una economia verda que sigui sostenible per a generacions futures.

L'ecodisseny, en el seu concepte més ampli, és una manera de plantejar el disseny de productes i serveis. També és un procés de millora contínua en la qual, cada cop que s'ha de dissenyar o redissenyar un producte, es planteja què se'n pot millorar: Si es pot utilitzar menys matèria primera; utilitzar un sol material en lloc d'utilitzar-ne dos o més, per facilitar-ne el reciclatge; reduir el consum elèctric en la fase d'ús del producte o servei; reduir el consum de matèries primeres i recursos naturals; reduir el pes i/o mida de l'embalatge; o que el mateix producte o servei s'usi per a dues o més funcions alhora. El resultat és que, a banda d'aconseguir productes més sostenibles, es produeix una reducció de costos en matèries primeres i consum de recursos, una reducció de costos de gestió de residus, perquè se'n generen menys, una millora de la imatge de l'empresa, un valor afegit i una major competitivitat.

Objectius:

Desglossant el cicle de vida d’un producte, es descobreix aquells aspectes que determinaran un bon o mal disseny en funció de les decisions preses en la fase de disseny i dels paràmetres que es trien:

Fase pre-productiva:

Obtenció de matèries primeres i processat de material:

• Tipus de matèria: més o menys tòxica, perillosa o difícilment gestionable.

• Manera d’obtenir-les: processos contaminants i/o ineficients (consum d’aigua, energia o altres substàncies) i condicions laborals i/o socials.

• Transport de les matèries primeres: quan més lluny més consum energètic i més contaminant.

Fase productiva:

• Ús eficient de matèries primeres i reducció de residus i costos.

• Eficiència en el consum d’aigua i energia (reducció d’emissions contaminants i costos)

• Coordinació eficient de recursos humans

• Condicions laborals i/o socials

Fase de comercialització i distribució:

• Dissenyar el producte pensant en el seu transport i embalatge

• Minimització de l’embalatge (funció específica i utilitat breu) i processos eficients.

• Maximitzar l’eficiència en la distribució, transport i instal·lació.

Fase de vida útil del producte (ús i consum):

• El producte ha de complir correctament amb els requisits de qualitat, seguretat, legislació, funcionalitat, sostenibilitat, estètica, durabilitat, ergonomia, salut i costos.

• Manteniment i consumibles optimitzats

Gestió final:

• Reutilització, reciclatge (reintroducció al cicle productiu, subproducte per altres processos) o valoració, de manera eficient.

E-TIC.

¿Quin son?

E-TIC és una empresa especialitzada en Tecnologies de la Informació i Comunicacions ubicada a Barcelona, que conté una extensa experiència en gestió, una àmplia capacitat tecnològica i una clara vocació de servei.

E-TIC es caracteritza per la seva agilitat, flexibilitat, organització i adaptabilitat, característiques fonamentals en un sector en permanent transformació.

Objectius

E-TIC té com a missió principal ajudar a les empreses a desenvolupar-se, fent seus els seus reptes de negoci, aportant solucions tecnològiques, innovadores i basades en l’experiència.

E-TIC vol contribuir a la generació de treball, oferint l’oportunitat de desenvolupar carreres professionals dintre del sector tecnològic a persones amb talent.

E-TIC vetllarà en tot moment per afavorir la igualtat d’oportunitats donant suport a col·lectius amb risc d’exclusió social o causes benèfiques.

La seva visió

E-TIC té com a visió consolidar-se com una companyia de les tecnologies de la informació de referència amb els seus clients, oferint solucions i serveis de valor afegit.

Per aconseguir aquest objectiu, E-TIC aporta en la realització de la seva activitat:

• Estabilitat en el servei amb el seus clients mitjançant l’assegurament de la qualitat i el compromís d’eficiència en els seus treballs.

• Estabilitat en els seus equips de treball, mitjançant la integració, la formació, el respecte professional i la definició de plans continus de millora.

Conclusions

Plantejar les TIC com ha part activa de les nostres vides ens fa veure cada vegada més com afecta aquesta al món tal com ho fem nosaltres. La solució es avançar cap al desenvolupament sostenible. Controlar el canvi més evident com son les creacions de xarxes i les emissions que produeixen amb el consum elèctric. Gracies a la implantació de les TIC en el sectors productius l’estalvi de diners i d’emissions de Co2 pot ser molt notori. Treballar en la reducció de la petjada ecològica del sector TIC, evitant sobretot la petjada del carboni. Tot això es resumeix en les iniciatives que hem d’anar prenent els països desenvolupats. A Catalunya es treballa des de 2008 en la construcció d’una xarxa elèctrica Intel•ligent, sense oblidar-se del medi ambient i participant pensant en aquest amb les energies renovables. Tots aquest passos no podrien ser possibles sinó es treballés en el camp de l’educació. El sector base a on s'apliquen les TIC, són les empreses, com GreenTic o els projectes esmentats anteriorment, aquests es presenten com a la cara pública del camí a seguir en l'ús de les TIC